26 d’ag. 2009

Sobre el cos de sant Irineu antigament venerat a Santpedor

Un deliciós opuscle signat per mossèn Antón Vila i Sala dóna a conèixer les vicissituds de les restes sagrades de sant Irineu, suposat màrtir. Aquest llibret, editat el 1925 a Manresa, porta el títol de ‘El cos de sant Irineu, màrtir’, i el subtítol ‘que’s veneraba en l’Iglésia del ex convent de franciscans i ara en la parroquial de Sant-pedor’. El dia 26 d’agost era la data en què la població que va acollir les relíquies celebrava la seva festa.
Mossèn Antón explica com les relíquies de sant Irineu, que constaven del cap i de la major part dels ossos del cos, van anar a parar a Santpedor.

La suposada vida de sant Irineu
Poques dades verídiques s’ha sabut mai de sant Irineu. Mossèn Antón Vila ho confirma dient que “la vida del gloriós Sant Irineu ens és del tot ignorada o desconeguda”. Malgrat aquesta manca de dades, segons els bol·landistes – com recull el mateix mossèn Vila- va ser martiritzat l’any 258 en la persecució iniciada pels emperadors romans Deci i Valerià. Les suposades actes martirials connecten la biografia amb la de sant Hipòlit, més conegut, i situen el dia de la mort tretze dies després de la de l’anterior. Aquestes actes esmenten que Irineu era un cloacarium, o sigui un encarregat de netejar les clavegueres. A ell, un soldat li va confiar el secret del lloc, dins el clavegueram de la ciutat, on havien dipositat el cos d’un cristiana, de nom Concòrdia, que creia que duia or i altres objectes preciosos; li va demanar que el conduís cap aquell punt. Després d’assegurar-se que no duia res de valor, el soldat va fugir. Irineu, que era cristià, va ser ajudat per un altre cristià de nom Abundi. Ambdós vna traslladar el cos de Concòrdia cap al cementiri on eren enterrat Hipòlit i altres màrtirs per donar-li la deguda sepultura. Sabedor d’aquest gest cristià, el prefecte Valeri va fer prendre a Irineu i a Abundi i els va fer matar tot dipositant les restes a la mateixa claveguera. Sant Justí , que sabia de la fe d’Irineu i de la seva fi, el va sostreure del lloc i el va enterrat, degudament, prop del cos de sant Llorenç.

El camí de les relíquies fins a Santpedor
Passats els segles, les relíquies de sant Irineu van ser extretes del cementiri de Santa Lucina de Roma per ordre del papa Innocenci XII i reconegudes com autèntiques del màrtir en data de 14 d’abril de 1700. Aquestes restes van ser donades a donya Olimpia Piustiniani Barberiri, princesa de Prenestini, que les va cedir al franciscà Francisco Antoni de la Portilla, bisbe de Mallorca el qual les va concedir al convent de framenors de Santpedor en el moment de la seva fundació, el 7 de setembre de 1732, per “honrar-lo i enriquir-lo espiritualment”.
Les relíquies van estar al convent dels franciscans fins i tot després que aquests, arran de la desamortització de 1835, n’haguessin marxat. L’edifici va estar destinat a diverses utilitats essent residència de les religiosos Cramelistes i de les religioses Josefines que es van encarregar de mantenir en lloc honorable les restes de sant Irineu, dipositades en una “elegant urna de vidre en un nínxol del seu altar propi”. No va ser fins al 24 d’octubre de 1912 que, per ordre del bisbe de Vic Josep Torras i Bages va manar el seu trasllat a l’església parroquial de Santpedoron es van situar dins un armari amb vidrieres.
L’any 1924, després de ser reconegudes pel bisbe Francesc Muñoz, van ser traslladades a un nou reliquiari descirt en el document que donava fe d’aquesta verificació i signat pel mateix bisbe en data de 29 d’abril de 1925: “Una teca sexagonal de latón niquelado, de medida cincuenta centímetros de ancho, protegida con cristales, en la que existen dos compartimientos separados con un crsital grueso. En la parte baja fueron puestos los huesos menosres del Santo y una bolsa de tejido de seda de colores amarillo y encarnado, conteniendo partículas de huesos y cenizas; y en el espacio superior fué colocado el cáneo entero, circuyéndolo de los huesos mayores”. Aquest reliquiari va ser introduït a la mateixa urna antiga, de fusta treballada, degudament restaurada.
Les relíquies de sant Irineu devien desaparèixer el 1936 a l’inici de la Guerra civil espanyola.


Imatges:
Superior.- Reliquiari de sant Irineu contingut al llibret de mossèn Antón Vila
Central.- Portada del llibret de mossèn Antón Vila
Inferior.- Gravat dels ‘Goigs en alabansa del gloriós màrtir San Irineo, que se venera en el convent de san Francesch de la vila de Sampedor cual festa se celebra lo dia 26 d’agost' (Per gentilesa de
Bibliogois. Podeu veure els goigs sencer 'clicant' a sobre la il·lustració)

Bibliografia:
Vila i Sala, Antón. El cos de Sant Irineu, màrtir, que’s veneraba en l’Iglésia del ex convent de franciscans i ara en la parroquial de Sant-pedor. Manresa : Imp. Cat. De Domingo Vives, 1925, 47 pàgines.