24 d’ag. 2009

Davant la grip A o Nova, les autoritats sanitàries desaconsellen besar relíquies i altres objectes sagrats

Solem pensar que, en les tradicions, els canvis són progressius; fins i tot es pot considerar que són imperceptibles als mateixos actors que els porten a terme. A vegades, però, pot haver-hi fets o circumstàncies concretes que provoquen una ràpida i contundent transformació dels rituals. Aquests darrers dies tenim un bon exemple d’aquest fet arran de la proliferació de persones afectades per la grip A o Nova provocada pel virus de la soca H1N1 o H1N1 humana.
D’entre les indicacions que s’han fet públiques per prevenir el contagi hi ha la limitació del contacte directe amb persones que puguin ser portadores del virus així com amb objectes o elements que en puguin ser, igualment, transmissors. Precisament, d’entre els consells del
Ministerio de Sanidad y Política Social del Govern espanyol hi ha el d’”evitar els petons i el contacte molt proper, així com compartir vasos, coberts i altres objectes que hagin pogut estar en contacte amb saliva o secrecions” de persones afectades. És així com, en la concreció d’aquestes mesures i en referència als gests que s’aconsellen no fer, es recomana no besar relíquies, estampes o imatges i, fins i tot, no senyar-se amb aigua beneïda.
L’acte del bes o besada al reliquiari és el gest que ha esdevingut més popular en el context de devoció cap aquests objectes sagrats. El bes, besada o petó té connotacions diverses. Des del punt de vista gestual és “l’acte de tocar amb els llavis una persona o alguna cosa cloent-los i descloent-los en el moment del contacte, tot produint un petit soroll característic (1)”. Des del punt de vista simbòlic pot representar, segons Joan Soler i Amigó, estimació i amor, gest de salutació, de pau o de reverència (2).
Evidentment, la intenció d’aquest bloc no és posar en dubte ni discutir aquestes mesures. Només es vol deixar constància que, davant la possibilitat que la grip A o Nova esdevingui una pandèmia, algunes de les expressions de religiositat popular poden anar quedant arraconades i esdevenir veritables “relíquies” de temps passats.


Vegeu la notícia, sobre aquests consells, apareguda a El Periódico, La Vanguardia o Europapress.

Bibliografia:
1 “Petó”. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana vol. 17, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989 p. 489
2 Soler i Amigó, Joan. “Petó”; Dins: Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 570