21 d’ag. 2009

Pius X, el darrer papa 'sant'

Ocupar la càtedra de sant Pere a Roma no assegura que s’assoleixi la dignitat de ‘sant’. En els darrers cinc segles només Giuseppe Sarto, Pius X (1903 – 1914), ha superat el procés de canonització pel qual se li pot mostrar devoció universal.
La biografia de Sarto explica que, “de família humil, fou ordenat sacerdot (1858), i exercí els oficis de vicari i rector. Designat bisbe de Màntua (1854), patriarca de Venècia i cardenal (1894), fou elegit papa (1903) després que Àustria posà el veto al cardenal Rampolla, considerat francòfil (1)”. Aquesta elecció, prou carregada de connotacions polítiques, semblava ser un indici de la difícil escena mundial que va desembocar, al final del seu pontificat, en la Primera Guerra Mundial; tot i els seus intents, no va poder evitar l’inici de la contesa que va esclatar una vintena de dies abans de la seva mort.
Al marge d’aquest fet prou significatiu esdevingut al final del seu papat, la Historia de la Iglesia Católica dirigida, entre d’altres, per J. Lenzenweger, resumeix el període de Pius X dient que “entre els mèrits permanents de Pius X hem de comptar les seves reformes de l’Església, mentre que el seu indiscriminat procedir contra el modernisme enfosqueix el seu pontificat (2).
El 25 de març de 1958 es va consagrar la basílica semisoterrada que li és dedicada a Lourdes (França), que té forma de quilla d’embarcació invertida amb les següents mides: 12.000 m²; 191 m de llargada i 61 m d’amplada amb una capacitat per a 25.000 persones.

Papes sants i papes beats
Gairebé tots els papes dels cinc primers segles han estat considerats ‘sants’. Des de Pius V (1566-1572) fins a l’actualitat només Pius X ha superat el procés de canonització. Aquest fet, aprovat per Pius XII, va tenir lloc el 29 de maig de 1954. En canvi, de beats –pas previ a la santedat- s’han proclamat dos papes dels darrers temps: Giovanni Maria Mastai, Pius IX (1846 – 1878), i Angelo Giuseppe Roncalli, Joan XXIII (1958 – 1963), que van ser beatificats per Joan Pau II, l’any 2000, després d’un procés no exempt de polèmica. Actualment està en fase oberta la beatificació de Karol J. Wojtyła mort fa poc més de quatre anys.

La profecia de Malaquies i la fi dels temps
Quan es tracta de pontificats és interessant fer una revisió de l’anomenada ‘profecia de Malaquies’. El seu suposat autor, sant Malaquies, va ser un eclesiàstic irlandès que va viure a finals del segle XI i primera meitat del XII. La Gran Enciclopèdia Catalana diu que es tracta d’un “document apòcrif del segle XVI, publicat per A Wion el 1595, sobre la successió dels papes, des de Celestí III (1143) fins a la fi del món, amb un total de 111 papes (3)”.
La divisa relacionada amb Pius X és la núm. 103 i està format per les paraules Ignis ardens. Jean-Charles de Fontbrune estableix que aquesta pot tenir quatre sentits: la Primera Guerra Mundial (1914 – 1918), el descobriment de l’àtom, la pròpia canonització del papa o l’incendi de San Francisco ocorregut el 1906 (4): Sembla, però, que el qualificatius de ‘foc intens’ és més propi, per les seves dimensions i per les repercussions, que pugui fer referència a la contesa bèl•lica internacional que va sacsejar el món durant la segona dècada del segle XX.
Les profecies de Malaquies esdevenen d’actualitat cada vegada que hi ha l’elecció d’un nou papa. No és sorprenent en tant que a l’actual pontífex, Benet XVI, li correspon la penúltima de les divises de la llista amb les paraules “De gloria olivae” sobre la qual s’han comentat diverses conjectures. El proper papa seria, per tant, el darrer i aniria acompanyat de la divisa “Petrus romanus, en una mena de retorn als orígens ja que, a més, ca acompanyada de la següent declaració: “In persecutione extrema Sacrae Romanae Ecclesiae, sedebit Petrus romanus qui pascet oves in multis tribulationibus, quibus transactis, civitas septicollis diruetur, et judex tremendus judicabit populum”; o sigui, més o menys: “En la darrera persecució de la Santa Església Romana, ocuparà el tron Pere el romà, que farà pasturar les seves ovelles enmig de nombrosos atribolaments; passats aquests atribolaments, la ciutat dels set turons serà destruïda i el Jutge terrible jutjarà al poble (5)”. Les interpretacions, com sempre passa en aquest tipus de prediccions, són per a tots els gustos i, en qualsevol cas, tothom pot tenir la seva. S’accepten propostes...
Si voleu informar-vos més a fons d’aquesta profecia, podeu llegir la referència a la Viquipedia: “
Profecia de Sant Malaquies

Imatge:
Superior.- Targeta amb relíquia de Pius X editada en idioma alemany el 23 d’abril de 1954 (col•lecció de l’autor)
Central.- Vista exterior de la Basílica de Sant Pius X a Lourdes de França. Juny de 2008
Inferior.- Vista interior de la Basílica de Sant Pius X a Lourdes de França. Juny de 2003


Bibliografia:
1 “Pius X”. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 18. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989, p. 84 - 85
2 Lenzenweger, J [et. al.] Historia de la Iglesia Católica. Barcelona : Herder, 1989, p. 530
3 “Malaquies”. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 14. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989, p. 268
4 Fontbrune, Jean-Charles de. La profecía de los papas. Barcelona : Martínez Roca, 1985, p. 253
5 Fontbrune, Íbid, p. 281