19 de jul. 2009

Santa Justa i santa Rufina, dues santes sevillanes al cor dels Pirineus

El cas de santa Justa i santa Rifuna és una de tantes apropiacions de sants d’altres contrades esdevingudes per la tradició catalana. La presència de les seves relíquies en plena serralada pirinenca, a Prats de Molló, pressuposen un llarg viatge des de la seva Sevilla natalícia. Com va passar amb altres dos sants d’origen andalús, sant Iscle i santa Victòria, les seves restes devien ser transportades en època de l’ocupació sarraïna per aquelles terres del sud de la península i per ‘afincar-se’ a la població del Vallespir.
La pàtria sevillana de Justa i Rufina, posteriorment màrtirs, sembla indubtable. Louis Réau esmenta que eren filles d’un terrissaire i que van morir en mans dels pagans després de negar-se a adorar els seus déus (1). A Catalunya, però, la tradició les va fer barcelonines o camprodonines tot i mantenir que regentaven una botiga de terrissa. Joan Amades explica que van fugir per culpa d’un veí taverner seu que barrejava aigua al vi; les dues santes el van descobrir en fer passar la beguda per un sedàs i quedar algunes gotes del suc del raïm en el colador i, en canvi, un gibrell ple d’aigua. La llegenda acaba dient que es van refugiar a Prats de Molló, lluny del malèvol conciutadà.
Prats de Molló té santa Justa i santa Rufina com a patrones i a elles té dedicada l’església parroquial i la Festa major. Precisament, a l’altar de l’església, es poden veure els dos bustos-reliquiaris que contenen, suposadament, algunes de les seves restes. Segons Joan Badia i Homs, la construcció primitiva d’aquest edifici religiós es devia consagrar al voltant dels anys 984 i 988 però es va ratificar aquest acte sagrat el 23 d’abril de 1245; ho testifica un document que cita, textualment: “consecravit ecclesiam eiusdem loci, quae est aedificata in honore sanctarum Iustae et Ruffinae (3)". Les festes dedicades a les dues santes havien assolit una certa importància, com les descriu Amades, en el lloc citat.
Altres parròquies e l’àmbit català també les tenien per patrones. És el cas que ens ofereixen aquestes cobles de 1675 que les relaciona amb Malgrat de Mar, probablement l’antiga Vilanova de Palafolls, i ara gran municipi del baix Tordera. En el text devot s’hi llegeix:

En la Iglesia de Malgrat
Per patronas las dos tenan,
los Ollers que de bon grat
vostras Reliquias veneran;
on vuy estan trasladadas
per la voluntat Divina,
siau nostres advocadas
Santa Iusta i Ruffina.

De tota manera, la vinculació de les dues santes amb la terrissa que les diferents versions de llegendes i altres textos, les ha fet protectores dels oficis vinculats amb la fabricació de plats i olles i dels terrissaires en general, com asseguren aquestes antigues cobles referenciades.


Imatges:
Superior.- Altar de l’església de santa Justa i santa Rufina de Prats de Molló (Vallespir)
Central 1.- Detall de l’altar de l’església parroquial de Prats de Molló amb els dos reliquiaris
Central 2.- Església parroquial de Prats de Molló dedicada a santa Justa i santa Rufina
Inferior.- Coblas de las Gloriosas Verges, y Martyrs S. Iusta i S. Riffina. Girona : Geroni Palol, 1675. Extrets de: Batlle, Los goigs a Catalunya. Barcelona: L'Arxiu, 1924, p.72 (per gentilesa de
Bibliogoigs)

Bibliografia:
1 Réau, Louis. Iconografia del arte cristiano, tom 2, vol. 4. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2001, p. 219
2 Amades, Joan. Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any, vol. 4. Barcelona: Salvat, 2001, p. 546 i 547
3 Badia i Homs, Joan. “Sant Prats de Molló i la Presta. Santa Justa i Santa Rifuna de Prats de Molló”. Dins: Catalunya romànica, vol. 25. Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 167 i 168