12 de jul. 2009

A Sant Hipòlit de Voltregà beneeixen els cotxes en honor a sant Cristòfol

El diumenge més proper a la festivitat de sant Cristòfol, 10 de juliol, en moltes poblacions i parròquies catalanes se celebra el ritual de beneir els automòbils. Aquest gest es fa en honor del patró dels vehicles i els seus conductors, ja sigui de cotxes o d’altres ginys que generen, per raó de la física i la mecànica, la força motriu que els fa moure. Sant Hipòlit de Voltregà és una d’aquests llocs que segueix una tradició que en molts d’altres indrets ja s’ha extingit.
Sant Cristòfol era un sant molt reconegut anys enrere. Joan Amades esmenta que era, com d’altres personatges celestials, advocat contra la pesta i detalla molts d’altres patronatges, ja fossin localitzats o més generals, que el feien un sant ben popular (1).
De les invocacions que se li adreçaven destacava la de protegir els caminants i vianants en època que desplaçar-se entre poblacions era un risc personal. Aquesta atribució de sant Cristòfol, que tenia una gran estatura, deu venir de la llegenda que en relatava la seva vida. Joan Soler l’explica de la següent manera: Sant Cristòfol, diu aquest autor, “tenia la dèria de servir la persona més important de la Terra, i es va posar al servei d’un rei poderós, fins que s’adonà que tremolava de por en sentir anomenar el Diable; es va anar a llogar al Diable, que devia ser més poderós, i va començar a fer les malifetes que el nou amo li manava. Fins que, un dia, pel camí van passar per una creu de terme i el Diable, en veure-la, va fugir esperitat. Llavors va pensar que la creu era l’emblema d’algú més poderós, va deixar el Diable i va anar a córrer món. Va trobar un ermità adorant una creu, i aquest li va dir que podia servir la creu ajudant la gent a passar un riu cabalós on molts s’ofegaven. Va arrencar un pi i se’n va fer un bastó per ajudar-se.
Una nit de llamps i trons va trucar a la seva cabana un nen, i li va demanar si seria capaç de passar-lo a l’altra riba; ell, irritat, l’agafà d’una braçada, però, essent a mig riu, li pesava tant que no podia avançar, de feixuc que se li feia. En increpar-lo dient que pesava tant com tot el món, el nen va dir que ell era Crist, que havia fet el món. Dit això, desaparegué, i el gegant va veure que el seu bastó, que havia clavat en terra, havia arrelat i floria (2)”. D’aquest fet, diu Soler, el nom del personatge va esdevenir el de Cristophoros o “portador de Crist”.
El patronatge dels que anaven a peu, en aparèixer els automòbils, va traspassar als mateixos vehicles i als conductors d’aquests. Amades relata que un dels llocs on era festejat sant Cristòfol, amb més força, era l’antic barri de Regomir, a la zona marítima barcelonina, on tenia una modesta capella; allà, en ser suprimida la festa de l’any 1906 per ordre municipal–diu el folklorista- als veïns “se’ls acudí que, puix que diversos pobles estrangers havien posat els automòbils sota l’advocació de sant Cristòfol, semblantment podien fer a Barcelona i que durant la festa hom els podia beneir tal com per sant Antoni es feia amb el bestiar de tir i de càrrega. La idea –segueix explicant- semblà acceptable i es comunicà al Club automobilista, el qual ho féu saber als socis, i el primer any, o sia el 1907, van presentar-se deu automòbils a la benedicció, tots enramats i engarlandats, en presència d’una gentada atreta per la innovació, que fou anunciada per la premsa” i acaba dient que “la novetat fou ben rebuda i el costum, que anà prenent increment, no trigà a ésser adoptat per d’altres poblacions (3)”. A l’enciclopèdia Tradicionari, en paraules de Jordi Pablo, es diu que “la benedicció va ser imitada de França” i que “l’any 1907 només es van beneir 14 cotxes, entre els quals el del pintor Ramon Casas i el de Santiago Rusiñol, els primers matriculats a Barcelona (4)”.
La progressiva popularització dels cotxes, com a mitjà de transport de persones i mercaderies, va estendre la tradició de beneir-los tot desitjant un correcte funcionament i, sobretot, una servitud productiva i gens penosa per als seus propietaris. És costum, per tant, que en la data de sant Cristòfol o en una festa propera en el calendari, el rector de la parròquia aspergeixi aigua beneïda a la rua d’automòbils, de tota mida, marca, model i tipologia, que passen pel seu davant.
A Sant Hipòlit de Voltregà (Osona) es manté aquesta manifestació de religiositat. El diumenge més proper a la data de Sant Cristòfol, en aquest cas el 12 de juliol, una quinzena de cotxes van desfilar per davant l’església parroquial on mossèn Jordi Castellet els va beneir amb el ritual corresponent.

Podeu veure un breu reportatge audiovisual de la benedicció:



Imatges:
Superior: Benedicció de cotxes a Sant Hipòlit de Voltregà, el 12 de juliol de 2009, després de la missa del diumenge.
Inferior: Goigs en alabança del gloriós Sant Cristòfol patró del Montepio de xòfers. Vic : Imp. Anglada [s.d] (per gentilesa de
Bibliogoigs)

Bibliografia:
1 Amades, Joan. Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any, vol. 4. Barcelona: Salvat, 2001, p. 474 a 498
2 Soler i Amigó, Joan. “Sant Cristòfol”. Dins: Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 675
3 Amades, Íbid, p. 482
4 Autors diversos. “Temps d’estiu. El santoral d’estiu i les festes majors. Sant Cristòfol”. Dins: Tradicionari, vol. 5: El calendari festiu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Generalitat de Catalunya, 2006, p. 259