
Santa Rita, coneguda com ‘Rita de Càssia’ (1381 – 1457), tot i la seva intenció de professar la vida religiosa va ser obligada a casar-se i no va ser fins al cap de divuit anys, que mort el seu marit i els seus dos fills, va aconseguir el seu objectiu ingressant al convent de les agustinianes de Càssia (1).


Santa Rita al Raval de Barcelona
La devoció barcelonina per santa Rita, segons Manel Carrera, “va arribar a la ciutat de Barcelona amb els agustins, que s’instal·laren al barri de la Ribera, en un convent que ja no existeix. Posteriorment, el agustins es traslladaren a l'església de Sant Agustí del Raval (5)”.

Cada 22 de maig, la placeta que hi ha davant l’espaiosa església de Sant Agustí esdevé un mercat de parades flors, concretament roses, que tenen un objectiu comú: anar a parar als peus de la imatge de santa Rita que es venera fins el temple. Una munió de gent, especialment dones, s’apropen amb un pomell a la mà o amb una espelma que oferiran a la santa. A les hores de missa es fa silenci i espera continguda. En el moment de la benedicció de les roses, les mans amb els ramells als dits s’alcen per amarar-los de l’aigua consagrada.

Cada flor és un prec i un desig, qui sap si impossible o no, que es dirigeix a la santa. Ella que amb pietat i pregària va fer possible que, en moment de fred rigorós, les roses esclatessin ufanes.
Imatges:
Superior: Altar de Santa Rita de l’església de Sant Agustí del Raval de Barcelona el 22 de maig de 2009
Central 1: Targeta amb relíquia de santa Rita de Càssia. Editada a Roccaporena di Cascia amb terra de l’hort on va tenir lloc el miracle de les roses i les figues (Col·lecció de l’autor)
Central 2:Goigs que els devots de santa Rita, canten a la Parròquia de Sant Agustí de Barcelona. Barcelona : Imp. JlA, 1957. (Per gentilesa de Bibliogoigs)
Inferior 1: Pomells de roses alçats esperant l’aigua beneïda. 22 de maig de 2009
Inferior 2: Les devotes a santa Rita dipositen roses als peus de la seva imatge. 22 de maig de 2009
Bibliografia:
1 “Rita”. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana vol. 19, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989, p. 396
2 Réau, Louis. Iconografía del arte cristiano, t. 2. vol. 5. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2001, p. 136
3 Costa, Roger. El gran llibre dels sants. Badalona: Ara Llibres, 2007, p.143
4 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any, vol. 3. Barcelona: Salvat, 2001, p. 654
5 Carrera i Escudé, Manel. “Festa de Santa Rita” [en línia] Festes.og. L’espai on comença la festa, 1999-2008 [Consulta: 21 de maig de 2009] Disponible a: http://www.festes.org/articles.php?id=63
6 “Dels orígens fins al segle XVIII. Sant Agustí” [en línia] El Raval. Patrimoni històric i artístic. Ravalnet. Xarxa ciutadana del Raval. Xarxanet.org [Consulta: 21 de maig de 2009] Disponible a: http://www.ravalnet.org/patrimoni/m1810.htm