La festivitat de Santa Rita és un dia especial per al barri del Raval de Barcelona. En aquesta data, l’entorn de l’església de Sant Agustí -no gaire lluny de les Rambles, entre els carrers de l’Hospital i de Sant Pau- s’omple de gent, especialment dones, i de roses, moltes roses, que s’ofereixen devotament a la santa.Santa Rita, coneguda com ‘Rita de Càssia’ (1381 – 1457), tot i la seva intenció de professar la vida religiosa va ser obligada a casar-se i no va ser fins al cap de divuit anys, que mort el seu marit i els seus dos fills, va aconseguir el seu objectiu ingressant al convent de les agustinianes de Càssia (1).
Louis Réau explica que “quan feia oració demanant a Crist que la fes partícip dels seus patiments, una espina es va desprendre de la corona del Redemptor i la va provocar una fonda ferida al front que mai li va cicatritzar (2)”. Roger Costa relata el fet de forma diferent. L’antropòleg esmenta que va passar el 1411 quan el famós predicador Jaume de la Marca va apropar-se a Càssia per celebrar la Quaresma i “el Divendres Sant, mentre el religiós parlava de la corona d’espines de Jesús, Rita es va desmaiar i la van portar al convent. De matinada, l’abadessa i la infermera se la van trobar agenollada a la cel·la, amb un reg de sang que li baixava d’una ferida al front. L’estigma no desapareixeria fins al 1450, durant la visita a Roma amb motiu del jubileu, però tornaria a aparèixer a la tornada al convent i no l’abandonaria fins al dia de la seva mort (3)”.
La vinculació de la rosa a la Santa prové d’un altre episodi, en aquest cas, ocorregut en els darrer moments de la seva vida. Joan Amades recorda el fet amb aquestes paraules: “Santa Rita estava a les portes de la mort i feia dies que no tastava un senabre de res. Les seves germanes no paraven de preguntar-li què li venia de gust, i ella, per tal de fer-les desistir, els digué que només sentia desig d’olorar roses i de menjar figues, coses impossibles d’aconseguir perquè això passava pel gener. Van baixar a l’hort i trobaren tots els rosers florits i les figueres carregades de figues (4)”. Per aquest motiu i sobretot al fet d’haver aconseguit fer esclatar roses i produir figues en ple hivern que santa Rita ha esdevingut la patrona dels impossibles, sigui quina sigui la seva naturalesa.Santa Rita al Raval de Barcelona
La devoció barcelonina per santa Rita, segons Manel Carrera, “va arribar a la ciutat de Barcelona amb els agustins, que s’instal·laren al barri de la Ribera, en un convent que ja no existeix. Posteriorment, el agustins es traslladaren a l'església de Sant Agustí del Raval (5)”.
La construcció de la Ciutadella, diu el web del Raval, va obligar a desallotjar l’antic convent dels agustins i aquests, van situar-se entre el carrer de Hospital i el carrer de Sant Pau del Raval; a mitjan segle XVIII hi van edificar el nou convent que el 1835 va ser destruït per un incendi del qual només se’n va salvar l’església (6).Cada 22 de maig, la placeta que hi ha davant l’espaiosa església de Sant Agustí esdevé un mercat de parades flors, concretament roses, que tenen un objectiu comú: anar a parar als peus de la imatge de santa Rita que es venera fins el temple. Una munió de gent, especialment dones, s’apropen amb un pomell a la mà o amb una espelma que oferiran a la santa. A les hores de missa es fa silenci i espera continguda. En el moment de la benedicció de les roses, les mans amb els ramells als dits s’alcen per amarar-los de l’aigua consagrada.
Quan el pas és obert, amb pressa pietosa i amb delit devot, les flors van a paus de l’escultura que recorda la santa de Càssia. A mesura que passen les hores, el munt de roses es va fent més gran mentre que les candeles, també en gran nombre, espurnegen al voltant.Cada flor és un prec i un desig, qui sap si impossible o no, que es dirigeix a la santa. Ella que amb pietat i pregària va fer possible que, en moment de fred rigorós, les roses esclatessin ufanes.
Imatges:
Superior: Altar de Santa Rita de l’església de Sant Agustí del Raval de Barcelona el 22 de maig de 2009
Central 1: Targeta amb relíquia de santa Rita de Càssia. Editada a Roccaporena di Cascia amb terra de l’hort on va tenir lloc el miracle de les roses i les figues (Col·lecció de l’autor)
Central 2:Goigs que els devots de santa Rita, canten a la Parròquia de Sant Agustí de Barcelona. Barcelona : Imp. JlA, 1957. (Per gentilesa de Bibliogoigs)
Inferior 1: Pomells de roses alçats esperant l’aigua beneïda. 22 de maig de 2009
Inferior 2: Les devotes a santa Rita dipositen roses als peus de la seva imatge. 22 de maig de 2009
Bibliografia:
1 “Rita”. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana vol. 19, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989, p. 396
2 Réau, Louis. Iconografía del arte cristiano, t. 2. vol. 5. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2001, p. 136
3 Costa, Roger. El gran llibre dels sants. Badalona: Ara Llibres, 2007, p.143
4 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any, vol. 3. Barcelona: Salvat, 2001, p. 654
5 Carrera i Escudé, Manel. “Festa de Santa Rita” [en línia] Festes.og. L’espai on comença la festa, 1999-2008 [Consulta: 21 de maig de 2009] Disponible a: http://www.festes.org/articles.php?id=63
6 “Dels orígens fins al segle XVIII. Sant Agustí” [en línia] El Raval. Patrimoni històric i artístic. Ravalnet. Xarxa ciutadana del Raval. Xarxanet.org [Consulta: 21 de maig de 2009] Disponible a: http://www.ravalnet.org/patrimoni/m1810.htm
