3 de maig 2009

Primer diumenge de maig: aplec de l’ermita de Palau

L’ermita de Santa Maria de Palau està situada al nord del terme municipal de Gurb (Osona) i pertany a la parròquia de Sant Esteve de Granollers la Plana. Es troba en un punt entremig entre les poblacions de Manlleu, Vic i Sant Hipòlit de Voltregà i prop de l’antic camí ral que anava de Barcelona a Puigcerdà; precisament a uns centenars de metres de l’ermita es troba la “creu de mitjavia” que indicava que els viatgers es trobaven just a la meitat de distància en el recorregut de l’esmentat camí.
L’antiguitat del lloc és inqüestionable. Antoni Pladevall i Albert Benet recorden, a Catalunya romànica , que “el nom de Palau d’una antiga vila rural, anomenada en els primitius documents de Palatio, indica, sens dubte, una antiga mansió senyorial que per la seva categoria va rebre el nom de palau” i segueixen dient que “el lloc de Palau sembla, per tant, que fou una de les residències comtals del final del segle IX i principi del X” (1).
Posteriorment va ser una pabordia formada per monjos del monestir de Ripoll que va tenir moments de gran importància i domini territorial que va anar perdent a partir del segle XIV fins extingir-se definitivament el 1835.
Actualment, l’església de Santa Maria de Palau, segons Jordi Sarri, és “un edifici d’una sola nau, molt reformada i desfigurada” (2). És un edifici rectangular d’uns 11 metres de llargada per 5 d’amplada, amb volta de canó, amb una sagristia afegida a la part nord i un ample atri al migdia. L’interior resta mig abandonat. La marededéu de Palau, que es guarda en una masia propera, és una interessant imatge gòtica d’alabastre del segle XV en la qual la Mare de Déu és representada dempeus amb el nen Jesús al braç esquerre.

Un aplec molt participat
El primer diumenge de maig se celebra l’aplec de Palau. Antigament, segons el notari historiador manlleuenc Domènec Torrent i Garriga (3), la data establerta era la del quart diumenge de Quaresma .
El Dr. Josep M. Gasol (4), fa cinquanta anys, esmentava que “el jovent hi acut en gran nombre, si el temps ho permet, puix és fama que el dia de l’Aplec de Palau sempre plou”. La funció social d’aquesta trobada era evident. El mateix Dr. Gasol recorda que “la Verge de Palau és invocada per les noies fadrines que van a la que-salta de marit”. La corranda que es repetia indicava que eren de bon conformar:

“Mare de Déu de Palau,
doneu-me marit, si us plau;
sigui esguerrat i xacrós,
tan solament marit fos!”


Una altra versió (5) de la mateixa oració adreçada a la Verge de l’ermita deia el següent:

“Marededéu de Palau,
doneu-me marit si us plau,
sigui lleig o coix,
mentre marit fos!”

És a dir, l’aplec de Palau era un moment especial per tal que el jovent es relacionés i especialment indicat, des de l’òptica masclista tradicional, per tal que les noies tinguessin l’oportunitat d’encarrilar el seu matrimoni.
Fa pocs anys, l’aplec era força diferent al d’ara. A la missa hi assistia una important gentada de la parròquia i dels municipis veïns; la gent solia arribar a peu i es quedaven al lloc, aprofitant la roureda, per fer un dinar a l’aire lliure; en la sobretaula es ballaven sardanes enmig de la natura. Ara, emmarcat dins les Festes de la Primavera organitzades per l’Ajuntament de Gurb, l’aplec segueix comptant amb una bona participació; gairebé tothom arriba en cotxe i resta prop de l’ermita l’estona que dura la missa –que es fa en una esplanada propera-, un refrigeri i el sorteig d’un pastís. Només alguna colla, nostàlgica, para taula migdia enllà.
Enguany s’ha aprofitat la festa per fer una trobada d’antigues i antics escolans de la parròquia de Sant Esteve de Granollers de la Plana; un bon grup d’aquestes i d’aquests s’ha reunit, com ho solia fer, al voltant de l'ermita de la Mare de Déu de Palau.

Vegeu un breu reportatge audiovisual d’aquest aplec:




Imatges:
Superiors: Vista de l’ermita de Santa Maria de Palau l’any 2008. Imatge escultòrica de la marededéu de Palau.


Antics goigs de la Mare de Déu de Palau adscrita a l’antiga parroquia de Sant Julià de Vilamirosa: ‘Llahors de Nostra Senyora de Palau de sant Juliá de Vilamirosa’. Vic : Imp. de Ll. Anglada, 1909

‘Goigs en lloança de la Mare de Déu de Palau que es venera en la seva Capella de la parròquia de Granollers de la Plana. Bisbat de Vic’, lletra de mossèn Lluís Alemany i música de mossèn Josep Claveras.
Centrals: Aplec de Palau l’any 1979 amb ballada de sardanes a càrrec de la cobla Manlleuenca dirigida per Lluís Ramírez. Arxiu Carles Molist / Arxiu Municipal de Manlleu
Inferiors: Missa de l’aplec 2009 i trobada d’antics escolans de Sant Esteve de Granollers de la Plana

Bibliografia:
1 Benet, A. Pladevall, A. "Santa Maria de Palau". Dins: Catalunya romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984, volum. II, pàg. 230 – 232
2 Sarri, Jordi. Santa Maria de Palau. Dins: Catalunya romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984, volum. II, pàg. 235
3 Torrent i Garriga, D. Manlleu, croquis para su historia. Vich: Imp. R. Anglada y Pujals, 1893, pàg. 242
4 Gasol, Josep M. Calendari folklòric manlleuenc. Dins: “Lletres amicals”, v. 18 pàgs. 50 a 135. Manlleu, agost de 1958
5 Ponce, Santi [coord.] Gurb, un poble arrelat a la terra. Gurb: Ajuntament de Gurb, 2002, p. 185