28 d’abr. 2009

Festa dels Sants Màrtirs de Vilassar de Dalt, dedicada a unes relíquies procedents de Càller (Sardenya)

La població de Vilassar es va procurar, com ho van fer la majoria de poblacions durant els anys posteriors al Concili de Trento, de relíquies de sants. Era una forma, impulsada des de la mateixa organització eclesiàstica, d’enfortir la fe i la devoció dels fidels. En aquest cas, però, les restes sagrades no es van anar a buscar a Roma, com solia ser habitual, sinó que van sorgir de Càller, la ciutat de l’illa de Sardenya.
L’antiga vinculació de Sardenya a la corona catalano-aragonesa i, posteriorment, castellana va durar fins a la guerra de successió quan, poc després, va passar a formar part de la influència geopolítica italiana. A principi del segle XVII, quan encara la relació entre Catalunya i l’illa era ferma, va tenir lloc l’obtenció de les relíquies d’un important nombre de màrtirs de cristians sards.
A finals de 1614, amb els vents contrarreformistes de Trento a favor, l’arquebisbe de la ciutat, Francisco d’Esquivel, va impulsar la recerca de restes santes en el subsòl dels antics edificis religiosos.
Els seus esforços es van veure premiats amb la troballa de diversos cementiris paleocristians amb un gran nombre d’esquelets i ossos humans relacionats amb antics cristians. D’aquests, es va donar importància especial a aquells que, al seu costat, tenien alguna referència al martiri, explícita o simbòlica, en defensa de la religió cristiana com a causa de la seva mort (1).
En aquella època, el vilasserenc Salvador Riera es trobava a la ciutat com a funcionari del virrei Alfons d’Erill. Gràcies al seu interès i esforç, el 1623 va obtenir del prelat esmentat anteriorment, un bon nombre de les restes localitzades. Segons els document que autentificaven la donació, les autèntica, es tractava de 78 relíquies que pertanyien a 67 màrtirs cristians. Segons aquest text es tractava de les següents: dues relíquies de sant Pere màrtir, sense que es tingui coneixement exacte de quins dels tres màrtirs de Caller, anomenats Pere, es tracta. I alguna relíquies dels altres sants: sant Martí, subdaica, màrtir; sant Vicenç, màrtir; sant Antoni, màrtir; sant Gelasi, màrtir; sant Esteve, màrtir; sant Sisina, màrtir; sant Guisità i sant Marturi; sant Restut, màrtir; sant Gracià, màrtir; santa Joana, màrtir; santa Restuta, màrtir; sant Suí, màrtir; sant Jaume, prevere i màrtir; sant Egiciós, màrtir; sant Pupaqui, màrtir; sant Ignaci, noble i màrtir; sant Prian, màrtir; sant Eutimi, bisbe i màrtir; sant Ponsà, màrtir;sant Julià, comte i màrtir; sant Bonifaci, màrtir; sant Marí, diaca i màrtir; sant Maure, màrtir; sant Sever, bisbe i màrtir; sant Gerí, màrtir; sant Edici, màrtir; sant Fèlix, arquebisbe i màrtir; Santa Mèrida, màrtir; santa Florentina, verge i màrtir; sant Bàrbara, verge i màrtir; santa Caterina, verge i màrtir; santes Teodosia, Eugènia i Dorotea, verges i màrtirs; santes Cecília i Suina, verges i màrtirs; santa Reparada, màrtir; santes Justa, Justina i Henedina, verges i màrtirs; sant Llell, màrtir; sant Màxim, màrtir; sant Teodoret i sant Feliu, màrtirs; sant Optanci, màrtir; sant Víctor, màrtir; sant Luxori, màrtir; sant Marcelí, màrtir; santíssim Terulià; sants Pia i Joaquim; santa Subvenía; sant Llarió, noi; santa Emerenciana; santa Savida; sant Janàs; sant Pere; santes Agnès i Lucrecia, verges; sant Timoteu; sant Erculià; santa Anneta; sant Jesmon; santa Victòria, sant Flor (2).
D’aquests màrtirs, alguns gràcies a restes epigràfiques que s’havien trobat al costat de les seves restes i d’altres per la imaginació fabulosa, se’n van enfilar biografies diverses.
Poc després, Salvador Riera viatjava amb aquest ‘tresor’ cap a la seva població nadiua i el 1624 en va fer donació a la parròquia de Sant Genís que les va acollir amb gran entusiasme.
Vilassar va construir diferents reliquiaris per a mostrar-los als fidels i un retaule per contenir-los a la capella que se’ls va dedicar. El 22 d’abril de 1654 va ser decretada la seva festa anyal pel 29 d’abril i que “fos festa de precepte a tot la feligresia (3)”.
El 1678 es va instituir la ‘Confraria dels Sants Màrtirs’ que, des d’aleshores, és l’organització encarregada de promoure el culte i devoció. El 1936, a l’inici de la Guerra Civil espanyola, la capella dels Sants Màrtirs va ser incendiada. Gràcies a l’empenta i valentia d’alguns vilasserencs, es van poder salvar algunes de les relíquies. Des de 1986, són venerades en un nou retaule i festejades en la
Festa Major dels Sants Màrtirs de Vilassar de Dalt.

Imatges:
Superior.- Coberta del llibre Els sants màrtirs venerats a Vilassar de Dalt. Barcelona : Foment de pietat Catalana, 1923, 78 pp.
Central.- Recreació del viatge de Salvador Riera que va fer amb les relíquies, des de Càller a Vilassar el 1624
Inferiors.- Reliquiaris dels Sants Màrtirs existents abans de 1936. Reliquiari petit; reliquiari gra; i arqueta-reliquiari. Extretes del llibre Els sants màrtirs venerats a Vilassar de Dalt de 1923 a les pàgines 2, 15 i 28

Bibliografia:
1 Bastardes i Porcel, Albert [et al.] Vilassar i els Sants Màrtirs. Vilassar de Dalt: Museu Municipal, 1991, p. 23
2 Els sants màrtirs venerats a Vilassar de Dalt. Barcelona : Foment de pietat Catalana, 1923, p. 16 – 27
3 Bastardes i Porcel, Albert [et al.] Vilassar i els Sants Màrtirs. Vilassar de Dalt: Museu Municipal, 1991, p. 32