13 d’abr. 2009

Dilluns de Pasqua florida: aplec al santuari del Munts amb cantada de caramelles

El santuari dels Munts està situat en una balconada, a 1.059 metres d’altitud, que s’atansa des del Lluçanès cap a la Plana de Vic. Situat al terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès però dins la parròquia de Sant Boi de Lluçanès, aquest temple de devoció mariana celebra el seu aplec el Dilluns de Pasqua.
Segons Antoni Pladevall, aquest santuari ja és esmentat el 1170 (Sancte Mariae de Monte) (1) i podria estar relacionat amb una atalaia de vigilància i defensiva de l’alta edat mitjana. Tot i aquesta antiguitat, l’edifici actual és molt més modern. Ramon Vinyeta (2), en una de les seves guies monogràfiques dirigida als excursionistes i descobridors de les joies de la geografia catalana, ho explica dient que “l’actual església és una construcció relativament moderna, erigida l’any 1692, en substitució d’una altra més modesta capella, probablement d’estil romànic, de la qual res en concret no podem dir” i en fa la següent descripció: “Arquitectònicament l’església és de la major simplicitat de línies i estructura, sense cap detall ni particularitats dignes de glossar-ne”; afegeix que “interiorment forma una sola nau de volta de canó que amida 20 metres de llarg, 7 d’ample i 9 d’altura, aproximadament” i esmenta un cor de proporcionades dimensions al qual es puja des de l’interior del temple.
Si bé el contenidor no mereix més comentaris per la seva arquitectura el continent és d’allò més elogiable: la marededéu dels Munts. Aquesta representació mariana, del grup d’imatges brunes, és de les poques que actualment reben devoció i que responen a a l’escultura original. Vinyeta en destaca el seu estil romànic –tot i que l’any 1926 va ser objecte d’una profunda restauració- i que amida un metre aproximadament. La llegenda diu que va ser trobada per un pastor a l’afrau del Munts on hi ha l’anomenada Cova de la Verge (3). Igualment d’aquesta marededéu s’explica que “a Sant Boi de Lluçanès, a tots els pobles de la resta del Lluçanès, a Orís o a Sant Quirze de Besora, escara es pot sentit la llegenda infantil que tots els nens vénen de la Mare de Déu dels Munts (4)” i no és massa forassenyat fer una afirmació d’aquest tipus si es té en compte que el santuari, tradicionalment, ha estat lloc de molts casaments de parelles de la contrada.

.











Aplec del Dilluns de Pasqua
Com molts santuaris marians, els Munts celebra el seu aplec anyal per Dilluns de Pasqua. En l’obra Santuaris d'Osona i el Ripollès s’esmenta que “els aplecs dels Munts han decaigut, però una munió de gent segueix pujant, de manera més irregular, a aquesta muntanya sagrada (5)”; malgrat aquesta afirmació, Antoni Pladevall dóna testimoni de l’estimació que la gent de la rodalia sent pel santuari en afirmar que “és un centre viu de devoció popular (6)”. En l’edició d’enguany, el programa ha estat format per una missa, una cantada de caramelles i una rifa a benefici de Mans Unides.

Vegeu un petit reportatge audiovisual de la cantada de caramelles de l’aplec d’enguany:



Joan Soler i Amigó defineix les ‘caramelles’ com “corrandes i cançons que canten els caramellaires anunciant la Pasqua Florida de casa en casa i pels masos, a la Catalunya rural, tot fent recapte per au na berenada el diumenge vinent, Pasqüetes (7)”. La Gran Enciclopèdia Catalana (8) les defineix com a “cançons populars que canten les colles a la festa de les caramelles per a la celebració de la Pasqua” i estableix que “els goigs de caràcter exclusivament religiós, especialment a la Mare de Déu del Roser, semblen ésser les caramelles més antigues”; de la festa en diu que és una celebració pasqual i que “té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Nova” en la qual “una colla de cantaires visiten cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles” i que, generalment, sortien el dissabte de Glòria al vespre” però que,actualment, ho fan “el diumenge i el dilluns de Pasqua”.
Jaume Ayats, Xavier Orriols i Salvador Palomar, en parlar de les caramelles i caramellaires actuals en fan una descripció molt ajustada a la realitat d’avui dia i com ha canviat en sentit de les caramelles respecte temps passats. Aquests autors afirmen que: “les característiques dels cantaires, de l’acte i de la disposició també s’han transformat: de les colles de joves, s’ha passat a grups d’edat diverses (o només infantils) amb un director i assaigs; de la disposició gairebé sempre en cercle tancat, i sense llegir textos ni partitures, s’ha passat a la disposició model de concert coral contemporani; de l’itinerari que resseguia les cases del territori, s’ha passat a cantades en els llocs més simbòlics del municipi; i el seguici nocturn gairebé sempre s’ha transformat en una passejada el matí de Pasqua” i conclouen dient que “el repertori, l’estètica del cant i l’acompanyament instrumental, és clar, també n’han resultat transformats (9)”.

Bibliografia:
1 Pladevall, Antoni. “Sant Agustí de Lluçanès”. Dins: Gran geografia comarcal de Catalunya, (2a edició) vol. 8.– Osona i Ripollès, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, p. 259
2 Vegeu: Vinyeta i Leyes, Ramon. Els Munts, Alt Lluçanès. Granollers: Alpina, 1953, p. 45 i següents
3 Santuaris d'Osona i el Ripollès [Fascicles del setmanari La Marxa de Catalunya]. Vic: Edicions del Bon Temps, 1995, fiscicle núm. 4, p. 12
4 Santuaris..., Íbid, p. 3
5 Santuaris..., Íbid, p. 15
6 Pladevall, Íbid
7 “Caramelles”. Dins: Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 121
8 “Caramelles. Festa de les caramelles”. Alegret, Salvador; Lloretr, Teresa. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 6. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989 p. 243
9 Ayats, J.; Orriols, X; Palomar, S; “La música popular. La cançó. Caramelles i goigs de Pasqua” Dins: Tradicionari, vol. 6, Música, dansa i teatre popular. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Generalitat de Catalunya, 2005, p. 54