11 d’abr. 2009

És temps d’aplecs als santuaris marians

La primavera porta, com cada any, unes temperatures més suaus que les precedents i empeny l’activitat humana cap a l’exterior. És temps dels aplecs que criden a apropar-se als santuaris marians escampats per la geografia catalana.

Qüestió de nom
La definició d’’aplec’ indica que es tracta d’una reunió de gent, generalment a l’aire lliure, amb motiu d’una festa o celebració determinada (1). Per aquest motiu, i entenent l’aplec en el seu sentit més ample, la motivació que el genera no ha de ser necessàriament religiosa. Antoni Pladevall (2) al Tradicionari, contempla quest fet i esmenta com “inicialment es reservava el nom d’aplec a una trobada religiosa i festiva, normalment a l’aire lliure, però entorn d’un santuari o indret amb algun emblema o significat religiós” i esmenta com pel juliol l’anomenat ‘aplec de Matagalls’ reuneix excursionistes de tota mena al cim del Montseny per commemorar, com en la seva primera edició, la canonització de sant Antoni M. Claret o la trobada que hi ha al cim del Canigó, la vigília de Sant Joan per encendre la flama que ha de recórrer els Països Catalans. Afegeix, però, que “això ja ens indica que el mot ‘aplec’ ha anat prenent amb el temps una extensió més àmplia, i avui dia s’aplica a ballades de sardanes en dies fixats i en llocs determinats, a trobades patriòtiques com la del Pi de les Tres Branques al pla de Campllong, al Bergadà, i a altres diferents concentracions festives, que agafen el significat bàsic d’aplec, això és, de reunió de grups diferents en un lloc determinat, per a una celebració”.

Aplecs als santuaris marians
Més enllà de qualsevol discussió semàntica, els aplecs als quals ens referim en aquest bloc són els dedicats als santuaris marians, i més concret les imatges que contenen, com am ostra de devoció comunitària. Joan Soler i Amigó en diu que “tenen una finalitat ritual de veneració dels “genis locals”, afavoridors de les collites i protectors del poble o la comarca” i afegeix que “el caràcter festiu del Dilluns de Pasqua deriva d’aquest costum (3)”.
La funció social d’aquestes trobades, en la societat del passat i en un context rural, era de primera magnitud. Era moment de trobada de la gent de la contrada. Soler diu que “sovint els aplecs han fet la funció de fires de donzelles o d’enamorats; les ballades –sobretot els balls del “vano i del ram”- eren ocasions de festeig i prometatge” i conclou que “moltes marededéus eren invocades per les noies per aconseguir promès, i al seu entorn es feien ritus diversos per obtenir l’amor, ofrenes de ciris, etc. (4)”. En aquest sentit és prou evident allò que explica Josep M. Gasol (5) de l’aplec de la Mare de Déu de Palau, ermita situada a la parròquia de Sant Esteve de Granollers de la Plana dins el terme municipal de Gurb, i que se celebra el primer diumenge de maig: “El jovent hi acut en gran nombre, si el temps ho permet, puix és fama que el dia de l’Aplec de palau sempre plou. Com a nota folklòrica senyalem que la Verge de Palau és invocada per les noies fadrines que van a “la que salta de marit” [sic], i que -segons la corranda- són de bon conformar:

“Mare de Déu de Palau,
doneu-me marit, si us plau;
sigui esguerrat i xacrós,
tan solament marit fos!”


El calendari dels aplec és molt extens com ho és la geografia on es troben els santuaris. A més, hi ha llocs on són diverses les dates, que varien segons la procedència dels aplequistes. El mateix Soler en diu, en referència als aplecs de santuaris marians, que “són típics, sobretot, els de Dilluns de Pasqua –Florida i Granada-, per la Creu de Maig (3 de maig), per les Marededéus Trobades (8 de setembre) (6). La relació de dates, però, és molt més àmplia.
Demanem, des d’aquestes ratlles, la col·laboració de tothom per tal d’anar completant la llista següent:

* Cal tenir en compte que si el dia s’escau en feiner pot ser que es passi al diumenge més proper o següent.

Bibliografia:
1 “Aplec”. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 2. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989 p. 478
2 Pladevall, Antori. “Aplecs i romiatges.”. Dins: Tradicionari, vol. 4, La festa. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Generalitat de Catalunya, 2005, p. 203
3 “Aplec”. Dins: Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 38
4 Soler, Íbid.
5 Gasol, Josep M., prevere. “Calendari folklòric manlleuenc”. Dins: Lletres amicals v. 18. - Manlleu, agost de 1958, pàgs 50 a 135.