3 d’abr. 2009

Recordant el ‘Divendres dels Dolors’ i les Dolors que mantenen la seva festa en aquest dia

El divendres abans de Rams, o sigui de la Setmana Santa, era conegut popularment –i encara així es recorda- com el Divendres dels Dolors. En aquesta diada, diu Joan Galtés (1), “es recordava l’advocació mariana que commemora els sofriments de Maria” i especifica que és coneguda com “la Dolorosa” que se sol representar amb el cor traspassat per set espases. Joan Soler, per la seva banda, diu que “prové de la figura de la Mare de Jesús dreta al peu de la creu, després amb el cadàver del Fill a la falda, participant íntimament en la passió (2)”.
Segons el web festes.org “a Catalunya, el culte a la Mare de Déu dels Dolors s’inicia a les acaballes del segle XI, tot i que el seu màxim esplendor l’assoleix amb l’expansió de les predicacions dels frares franciscans al segle XV (3)”. Al Tradicionari, en canvi especifiquen que aquesta devoció va ser promoguda per l’orde dels servites o servents de Maria, creat per Filippo Benizi a Florència, entre els segles XIII i XIV i que aquests la van estendre arreu (4).
La festa litúrgica però, segons Joan Galtés, va ser instituïda al segle XV a Alemanya i Pius VII (1740 – 1823) la va estendre a tota l’Església catòlica però Pius X (1835 – 1914) la va traslladar al 15 de setembre (5).
La celebració del Divendres dels Dolors, però, és ben arrelada a moltes poblacions catalanes. Al Tradicionari també es recorda que “tot i que al llarg del segle XIX es van suprimir a Espanya molts ordes religiosos, entre els quals els servites, les congregacions dels Dolors van mantenir-ne el culte fins a l’actualitat (6)”. Les primeres provenen del segle XVII. La primera Congregació de Nostra Senyora dels Dolors del nostre país va ser la de Besalú, fundada el 1699. A Manlleu, la Germandat de Nostra Senyora dels Dolors es va fundar el 22 de març de 1846 i tenia com a finalitat l’ajuda dels malalts associats i no va canviar els estatuts fins al 1927. Àlex Roca esmenta que “des de la seva fundació, la Germandat es va posar sota la invocació i patronatge de la Verge Dolorosa i participava en l’organització de la processó del Dijous Sant, a la qual assistien els germans amb el seu valuós penó, que duia l’emblema del cor traspassat per les set espases, per una banda, i en l’altre, la faç pintada sobre tela i aquesta cosida al domàs (7)”. Aquesta entitat es va dissoldre per la guerra civil espanyola de 1936 – 1939.
Per la devoció continuada i sentida a Catalunya és que se celebren moltes processons del Dolors a diverses poblacions catalanes [vegeu el web de
festes.org on són detalladament referenciades].

Creences del dia de la Mare de Déu dels DolorsHi ha una creença tradicional sobre aquest dia que, segons el web de Festes.org diu que “hom creu que aquest dia, abans o després de la Processó dels Dolors, plou o ha de ploure, doncs s’associa aquesta aigua caiguda a les llàgrimes de la Mare de Déu (8)”
Joan Amades apuntava que “les dones que estan gràvides dediquen unes oracions especials a la Mare de Déu dels Dolors durant set divendres seguits per tal que els doni un part ben feliç i una hora ben petita” i afegeix que “s’hi encomanen amb preferència les embarassades que estan avançades (9)”. Aquesta devoció particular era seguida, per exemple, per les parteres manlleuenques que, a quan s’apropava el moment del part i enmig dels seus dolors, oferien els seus vots i promeses a la Verge Dolorosa, escoltant la ‘missa de partera a l’altar de Nostra Senyora dels Dolors de l’església de Santa Maria de Manlleu (10).

El nom femení de Dolors i Maria Dolors

El Tradicionari esmenta que “una mostra del ressò popular és el fet que Dolors hagi estat un nom femení tan comú (11)” i Joan Soler, en el mateix sentit, diu que “moltes noies han estat batejades amb el nom de Dolors, del qual deriven Doloretes i Lola (12)”.
Aquestes referències a la gran quantitat de dones amb el nom de Dolors cal matisar-les. Si bé, segons dades de l’Institut Català d’Estadística (13) el nom de Dolors es troba en la posició 87 i el de Maria Dolors en la 76 dels noms de dona a Catalunya en data de l’1 de gener de 2007, ambdós estan clarament en retrocés. Aquest fet esdevé evident quan es fa l'historial de dones nascudes en les dècades pasades. Mentre que sí que es pot veure com Dolors era un nom popular entre els batejos de la primera meitat del segle XX, almenys fins a la dècada de 1960, en les tres darreres dècades la disminució es fa molt evident fins a quedar com a nom testimonial de 12 dones amb aquest nom des de l’any 2000 fins a 2007. En el cas de Maria Dolors sembla que es dóna un creixement destacable fins a la dècada de 1950 però que disminueix clarament des d’aleshores amb unes dades actuals semblants a les esmentades abans. Ho podeu veure en aquestes dues gràfiques obtingudes de les dades de l'Idescat:


Les raons d’aquest fet apunten la possibilitat poden ser diverses: la pèrdua d’importància de noms amb significació religiosa que ha estat general i en tots dos sexes en les darreres dècades; i al fet que la mateixa església ha afavorit la pèrdua de pes de la festivitat tradicional que avui es vol recordar i s’ha afavorit la celebració pel setembre.
Tot i això, cal tenir ben present que tot i que moltes de les Dolors ja han passat la seva festa onomàstica a aquesta data encara hi ha les que conserven la tradició de festejar-la el Divendres de Dolors. A totes elles, moltes felicitats!


Imatges:
Superior.- Full dels ‘Afectuosos llantos que en obsequi de sa adolorida Mare canta la venerable Congregació de la Santíssima Verge dels Dolors de la Vila de Manlleu’. Vic : Imp. De la Vídua de R. Anglada, 1904
Inferior.- Portada de les ‘Ordenanzas para el régimen y gobierno de la Hermandad de Nuestra Senyora de los Dolores de la Villa de Manlleu’. Manlleu : Tipografia Manlleuenca, 1927 / Arxiu Biblioteca Municipal de Manlleu


Bibliografia:1 Galtés, J. “Dolors, els”. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana vol. 9, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989, p. 233
2 “Mare de Déu. Mare de Déu dels Dolors””. Dins: Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 423
3 “Festes de la Mare de Déu dels Dolors “[en línia] Festes.org. L’espai on comença la festa, 1999-2008 [Consulta: 2 d’abril 2009] Disponible a: http://www.festes.org/directori.php?id=123
4 Autors diversos. “De Quaresma a Pasqua”. Dins: Tradicionari, vol 5. El calendari festiu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Generalitat de Catalunya, 2006, p. 182
5 Galtés, J. “Dolors, els”. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana vol. 9, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989, p. 233
6 Autors diversos. “De Quaresma a Pasqua”. Dins Tradicionari, vol 5. El calendari festiu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Generalitat de Catalunya, 2006, p. 182
7 Roca, Àlex. “La Germandat de Nostra Senyora dels Dolors”. Dins: Manlleu: episodis d’ahir. El Papiol: Efadós, 2003, p. 64
8 “Festes de la Mare de Déu dels Dolors “[en línia] Festes.org. L’espai on comença la festa, 1999-2008 [Consulta: 2 d’abril 2009] Disponible a: http://www.festes.org/directori.php?id=123
9 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any, vol. 2. Barcelona: Salvat, 2001, p. 681
10 Pujol, Francesc. Revista El Record. Manlleu: Confraria de la Puríssima Sang, 1948
11 Autors diversos. “De Quaresma a Pasqua”. Dins: Tradicionari, vol 5. El calendari festiu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Generalitat de Catalunya, 2006, p. 182
12 “Mare de Déu. Mare de Déu dels Dolors””. Dins: Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 423
13 Cercar el nom “Dolors” i el nom “Maria Dolors” a: Població; onomàstica, Història per dècades [en línia] Institut d’Estadística de Catalunya. Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2007 [Consulta: 2 d’abril de 2009] Disponible a:
http://www.idescat.cat/orpi/Orpi?TC=D&CC=00&VS=1&VA=0000&VN=90395
http://www.idescat.cat/orpi/Orpi?TC=D&CC=00&VS=1&VA=0000&VN=240665