24 de març 2009

Festivitat de l’Encarnació: antic primer dia de l’any i festa de les Mare de Déu ‘bones’

El 25 de març havia estat un dia molt important. El folklorista Joan Amades recorda com”antigament l’any començava per l’Encarnació (1)”. La Gran Enciclopèdia Catalana (2) explica que durant un temps aquest cas va regir els calendaris dels Països Catalans: “El concili de Tarragona del 1180, amb aprovació reial, va ordenar que a Catalunya els documents fossin datats pels anys del Senyor, segons l’estil florentí”. Aquest estil, com també diu questa mateix font, “fou usat a Florència i en una bona part de la Toscana fins l’any 1749, que consistia a comptar els anys a partir del 25 de març posterior a Nadal, és a dir, 2 mesos i 24 dies més tard que el nostre cap d’any”. I comenta com, des de Catalunya “s’estengué a Mallorca i al País Valencià després de llur conquesta, i passà també als països mediterranis conquerits més endavant”. Aquesta forma de comptar el temps va durar fins al 16 de desembre de 1350, a Catalunya i Aragó, mentre que al País Valencià va perdurar 8 anys més.
La raó de l’elecció d’aquesta data per iniciar l’any no és anecdòtica. Joan Soler i Amigó narra com l’any , segons, algunes creences, “va començar un vint-i-cinc de març –primavera-, quan la claror i la foscor divideix el dia a parts iguals –equinocci-, ja que, segons la Bíblia, el primer dia del món Déu va separar la llum de les tenebres, és a dir, meitat dia, meitat nit” i afegeix una altra idea: “la creença que Jesús fou engendrat -Encarnació- el vint-i-cinc de març, i que la Redempció començà doncs, el mateix dia que la creació; per tant, Jesús nasqué el vint-i-cinc de desembre, just als nou mesos de l’equinocci de primavera, al solstici d’hivern (3)”.
Després de perdre’s la memòria de l’ocasional inici d’any, aquesta diada va ser coneguda, popularment com la Mare de Déu de Març. Segons Amades, era considerada una de les quatre festes marianes de l’any i que fins al segle XVI s’havia celebrat la festa de la Mare de Déu del Roser “perquè en aquesta diada va encarnar-se en el si virginal de la Mare de Déu el Roser de puresa de què va néixer Jesús (4)”. Després de la batalla de Lepant, amb una victòria esdevinguda el 7 d’octubre, que segons es va creure va ser obtinguda gràcies a la col·laboració de la Mare de Déu del Roser, s’hi passà la festa que encara se celebra.
Festa de les Mare de Déu ‘bones’Entre la gran diversitat d’advocacions marianes que han rebut devoció a casa nostra hi ha aquelles que, en el seu, nom contenen el qualificatiu de ‘bo, bon o bona’. La pietat i devoció popular no en tenia prou en el simbolisme de la imatge i de la representació de la Mare de Déu que, a més, havia d’aportar un element més d’invocació en el mateix nom amb què la denominava. Joan Amades (5) esmenta que, en aquesta diada “es festivaven la majoria de les que es trobaven en aquest cas, però no totes, car la de Bon Any feia la seva festa per Cap d’Any, la del Bon Consell, pel Dijous Sant, i la de la Bonanova, pel 8 de setembre al continent, perquè a les Balears la veneraven avui”. Malgrat aquestes excepcions, segueix dient el folklorista, “el poble barceloní acudia devotament a demanar ajut a les imatges marianes de la Bona Sort, del Bon Part i de la Bona Mort, que es veneraven al convent de Santa Caterina, enrunat l’any 1835”. La gent de mar, per la seva banda, “a més de les imatges de la Guia i de la Bona Guia, acudien a les del Bon Viatge, del Bonsuccés [aquesta darrera, venerada a Osona i a Barcelona. Vegeu l’article ‘La confraria de la Mare de Déu del Bonsuccés encara batega’], del Bon Tornar i del Bon Camí, totes elles protectores de navegants, i les dues darreres també de caminants i vianants de tota mena”.

Imatges (per gentilesa de Bibliogoigs):

-Gravat dels ‘Goigs en honor de la Mare de Déu del Bon Consell’ que es venera a la capella del Mas Duran. Barcelona : Altés, [s.d.]
-Gravat dels ‘Goigs de la Mare de Déu del Bon Part’ venerada a l’Ermita de Sant Bertran de la muntanya de Montjuïc de Barcelona. Barcelona : Novell, 1983
-Gravat dels ‘Goigs en llaor de la Mare de Déu del Bon Viatge’, venerada a l’ermita de Sant Elm, de Sant Feliu de Guíxols, Bisbat de Girona. Girona : Xilografies J. Pla i Dalmau [s.d.]
-Gravat dels ‘Goigs a la Mare de Déu del Bon Succés’ patrona del barri del Bonsuccés de Barcelona. Barcelona : Graf. El Tinell, 1963
-Gravat dels ‘Goigs a llaor de la Mare de Déu de la Bona Sort’, molt venerada a Collsabadell (Llinàs) i comarca del Vallès; Bisbat de Barcelona. - : Ed. Tortell de Reus [s.d.]
-Gravat dels ‘Goigs a llaor de la Ntra.. Sra. de la Bonanova’ compatrona de l’antic poble de Sant Gervasi, Barcelona. Barcelona : Imp. Rubí [s.d.]


Bibliografia:
1 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any, vol. 1. Barcelona: Salvat, 2001, p. 325
2 “Any. Any de l’Encarnació”. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana vol. 2, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989, p.459
3 “Any”. Dins: Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 34
4 Amades, Íbid, vol. 3, p. 184
5 Amades, Íbid, p. 193