28 de febr. 2009

D’un hipotètic cas de transvestisme iconogràfic: les ‘Majestats’

Amb el nom de ‘majestat’ es fa referència, entre d’altres accepcions, “als crucifixos vestits amb túnica datables dels ss XI al XV” dels quals “se’n conserven una quarantena a Catalunya (1)”. És l’especial indumentària amb la qual està vestit el Crist allò que els fa destacables i objecte de la controvèrsia. No són la imatge que s’ha acabat imposant del cos nu i tibant fixat a la creu amb els claus –esdevingut el model iconogràfic habitual des del barroc- sinó que presenten Nostre Senyor vestit de cap a peus amb una gramalla. És així com la imaginació popular ha fet, en una missatge que amaga un cert ingredient de misogínia, que s’hagi confós aquestes representacions amb imatges de personatges femenines, en concret de santa Múnia i santa Lliberada.
El folklorista Joan Amades, en fer referència al dia 28 de febrer en el seu Costumari català (2), esmenta que és el dia de la festivitat de santa Múnia. Aquesta santa, barcelonina de naixement, “era una donzella d’una bellesa sense parió” i que, en sentir la vocació religiosa i cansada de tants pretendents, “va demanar a Déu Nostre Senyor que li tragués totes les gràcies i la fes tornar ben lletja i repulsiva”. El seu desig va sr concedit que “va tornar-se d’un color tan bru que gairebé era negra, li cresqué la barba fins als genolls i tota ella es féu tan peluda que semblava més una bèstia que una persona”; és així com, els seus pretendent,s sentint forta indignació, “van conjurar-se contra ella i un dia la van clavar en creu”. Aquesta història, l’enllesteix Amades dient que “hi ha unes imatges que la gent anomena ‘majestats, i que creu que són del Sant Crist i són de santa Múnia, segons la veu popular, puix que la imatge va vestida més a tall de dona que d’home”.
En el mateix sentit, la Gran Enciclopèdia Catalana, en definir aquests crucifixos anomenats ‘majestat’, acaba dient que “es confon sovint amb les representacions de santa Lliberada (3)”. D’aquesta santa, que celebra la seva festa el 20 de juliol, Amades en diu que “era la patrona i l’advocada de les dones lletges i desafavorides físicament” i explica un història molt semblant a la de santa Múnia, desig de tornar-se lletja inclòs i un final clavada a la creu. També esmenta, per aquest martiri i mort, que “a santa Lliberada hom la figura clavada en creu com Nostre Senyor. Les imatges de Jesús clavat en creu i amb una llarga barba i túnica fins als peus, conegudes per ‘majestats’ la gent diu que són de santa Lliberada, coneguda també per la ‘santa barbuda i bigotuda’ (4)”.
Aquí tenim, per tant, dues biografies calcades l’una de l’altra, de dues santes de diferent nom; així mateix, per qüestió de la seva representació iconogràfica, la fantasia de la tradició les veia representades en les talles romàniques anomenades ‘majestats’. En realitat, aquests crucifixos presenten, en paraules de Diether Rudloff “una forma espacial” en la qual “el redemptor és representat a la creu del martiri abillat amb una túnica llarga, però no patint, sinó triomfant, com a vencedor sobre la mort i la feixuguesa terrenal (5)”. Del seu origen iconogràfic, Xavier Barral manifesta que “fou un model molt difós per Occident i segueix un prototip que avui és representat pel crist dit Volto Santo de Lucca del final del segle XII (6)”. Se’n conserven diversos exemples al Museu Nacional d’Art de Catalunya (
Majestat Batlló) i al Museu Episcopal de Vic (Majestat de Sant Boi de Lluçanès o Majestat de Santa Maria de Lluçà).

Imatges:Superior.- Gravat dels ‘Goigs en lloança de la Santa Magestat de Crist que es venera en l’església parroquial de Caldes de Montbui. Barcelona : Casa Bañeres
Central.- 'Cobles a Jesucrist Nostre Senyor, adorat en la miraculosa imatge de la Santíssima Majestat de Beget'. Olot : Imp. Bonet, 1970. Per gentilesa de Bibliogoigs.
Inferior.- 'Goigs de la Santa Majestat de la Vila de la Pobla de Lillet, bisbat de Solsona'.La Pobla de Lillet : Imp. Armenteras
Per gentilesa de Bibliogoigs.
1 “Majestat”. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana vol. 14, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989, p. 258
2 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any, vol. 1. Barcelona: Salvat, 2001, p. 808 i 809
3 “Majestat”. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana vol. 14, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989, p. 258
4 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any, vol. 4. Barcelona: Salvat, 2001, p. 552 i 553
5 Rudloff, D. Catalunya romànica: art, cultura i història. Barcelona: Polígrafa, DL 2007, p.175
6 Barral, X. “L’escultura en fusta. L’escultura romànica a Catalunya”. Dins: Catalunya romànica, vol. 1. Barcelona : Fundació de l’Enciclopèdia Catalana, 1999, p. 108