20 de febr. 2009

La ‘Miraculosa llum’ de Manresa i altres fenòmens prodigiosos que han quedat marcats al calendari festiu

Diverses poblacions catalanes mantenen, dins el seu calendari festiu, manifestacions que es van iniciar a partir de fenòmens o fets extraordinaris vinculats la religiositat popular; hi ha exemples diversos com els de la ‘Miraculosa llum’ de Manresa ‘ o el del ‘Santíssim Misteri’ de Cervera. Tots tenen en comú diferents aspectes: el primer és que el seu origen esdevé arran d’un fet inexplicable, almenys per als espectadors que els van contemplar aleshores, i que potser ara se sabrien explicar; el segon és que passen en un moment de conflicte moral o social davant algun dogma religiós; finalment, la solució és interpretada com una evidència de quina és la veritat, indicada per causa divina.

La Santíssima Trinitat dirimeix en un conflicte territorial
El fet ocorregut a Manresa, el 1345, és commemorat cada any, el 21 de febrer. L’enciclopèdia Tradicionari (1) recull que “segons diu la llegenda, la manca d’aigua que patia la capital del Bages en l’edat mitjana malmetia els cultius, i la fam amenaçava la vida de bona part de la població. Enmig de la desesperació, uns notables manresans es van proposar de construir una sèquia que, des de Balsareny, conduís l’aigua del Llobregat a la ciutat”. Les obres, tot i obtenir el permís del rei Pere III, van ser aturades pel senyor feudal del terme de Sallent, el bisbe de Vic Galceran Sacosta, que va amenaçar a tots amb l’excomunicació si continuaven les obres. Aturades les obres i condemnada a ciutat de Manresa a patir set i fam, el 1345, va morir el bisbe. Elegit un successor, els manresans van dirigir-se-li per demanar permís per continua la sèquia “i vet aquí que el dia escollit per a signar la concòrdia i anul·lar l’excomunió, una claror enlluernadora procedent de Montserrat il·luminà l’església del Carme, i les campanes de la ciutat es van posar a repicar totes soles”. Aquest fet extraordinari s va repetir “fins a res vegades va anar i tornar la llum misteriosa de l’altar de la Trinitat a la volta de l’església”. Joan Amades, al Costumari Català detalla com “inesperadament, el veïnat va adonar-se que des de Montserrat baixava una gran bola lluminosa que s’encaminava vers la població, va creuar per damunt del cel i va entrar dins del temple de la Mare de Déu del Carme, on es va destriar en tres boles que simbolitzaven la Santíssima Trinitat (2)”. El resultat del fet prodigiós va ser l’aixecament de sancions de part del bisbe, que des de Santpedor va escoltar com les campanes de Mantera es posaven a tocar totes soles, i va permetre la finalització de l’esperada obra hidràulica. A tota la ciutat de Manresa en pes, com diu el mateix Amades “tothom va creure que el cel li havia donat la raó en enviar-li aquella llum misteriosa”.
Segons la Gran Enciclopèdia Catalana (3), la primera referència documental de la llum data del mateix 1345 i una primera al·lusió històrica de la celebració, en record del fet, es remunta al 1536. La mateixa font especifica que la festa “des del segle XVII i fins al XIX se celebrà el segon diumenge de quaresma i que té un sentit religiós d’acció de gràcies a la Santíssima Trinitat”.
Un goigs titulats ‘Goigs de la Miraculosa Llum, que vingué de Nostra Senyora de Montserrat á la iglesia de Nostra Senyora del Carme de la ciutat de Manresa, á 21 de febrer de 1345’, contenen una referència evident a l’origen de la llum, la Santíssima Trinitat. Sembla com si amb el fet inexplicable ocorregut a la capital bagenca, es volgués aprofitar per reforçar un misteri dogmàtic de difícil comprensió. L’entrada dels goigs diuen:

“Aquella llum resplandent,
tant gentil, tant clara y pura,
la Trinitat nos figura
Misteri tant excel·lent”

I acaba amb una referència encara més contundent:

“La distinció que feu,
Es mirall molt verdader,
Tres persones y un sol Deu,
Un ser, voler y poder:
¡O encubert ornament!
¡O distinció i juntura!
¡O dificil tancadura!
¡O profundo fonament!”

Evidentment, però, no ha mancat qui ha volgut trobar una explicació racional al fet extraordinari esdevingut un 21 de gener del reculat 1345 a Manresa. Josep Guijarro apunta la possibilitat del descobriment dels meteoròlegs d’un fenomen elèctric, que anomenen raig globular que es manifesta de cop amb una forma esfèrica o ovoïdal que no supera els 30 centímetres de diàmetre i amb una lluminositat variable (4). No s’ajusta, però, per diferents factors, com al velocitat, la durada i alguns efectes físics posteriors que solen manifestar aquets raigs amb les cròniques sorgides de l’esdeveniment de Manresa.

El Sant Misteri de Cervera i unes relíquies falses
La paraula ‘misteri’ té diferents accepcions ; una d’aquestes és la que aporta Joan Soler i Amigó quan esmenta que “hi ha objectes sagrats tinguts popularment com a “misteris”” i, en primer lloc, es refereix a la relíquia de la Vera Creu venerada a Cervera (5). Amades, en el seu Costumari Català (6), dóna referència d’aquest ‘lignum crucis’ que “procedent del saqueig de Roma per les forces de l’emperador Carles V, un soldat català va recollir d’una casa romana on va entrar i el va portar fins a casa nostra”. El folklorista assenyala que “en passar per Martorell va sentir-se malalt i abans de morir el va lliurar al sacerdot que va assistir-lo”. Aquest es deia Jaume Albesa i era de Cervera i “va donar la relíquia a la comunitat de preveres d’aquesta ciutat, on fou guardat amb gran cura, si bé ignorant la seva gran virtut per molts anys”.
El descobriment dels poders del bocí de la creu de Nostre Senyor els va arribar des del poble de Tarròs (Tornabous – Urgell) on utilitzaven una relíquia semblant per exorcitzar persones posseïdes pel dimoni. En una d’aquestes activitats, la veu del dimoni va rebutjar les facultats de la peça de Terròs i va assegurar que la veritable era guardada a Cervera.
La tradició explica, en veu d’Amades, que “el sacerdot de Tarròs va comunicar a la comunitat de Cervera el que havia dit el mal esperit” i va demanar de posseir un bocí de la peça cerverina a la qual cosa van accedir els preveres. És així com, explica Josep M. Llobet (7), en un text que acompanya els goigs dedicats al ‘Misteri de Cervera’, que “el divendres dia 6 de febrer de 1540, cap a les tres de la tarda, es trobaven reunides a la capella de Sant Nicolau de l’església de Santa Maria de Cervera unes dotze persones per procedir a la divisió d’un bocí de fusta que creien pertanyent a la creu que morí Jesús”. Continua dient que “després de diversos intents de tallar-lo amb un ganivet que resultaren inútils, un sacerdot anomenat Bartomeu Amorós el pogué partir fàcilment amb els dits”; i el miracle es va produir en tant que “en aquell precís moment, va caure de la Veracreu una grossa gota de sang i es va oir, estant el cel serè, un fort tro”. Els cerverins van sortir al carrer cridant “misteri, misteri” i així es va conèixer el fet prodigiós.
El Sant Misteri de Cervera és un enigma que ben bé es podria emmarcar en els corrents protestants i a la influència reformista provocada per Luter. El dubte sobre la relíquia de Tarròs sembla més propi de ments que dubtaven d’allò que posseïen i que, el Concili de Trento es va encarregar d’il·luminar. És clar que les reunions de Trento no van començar fins al 1545, cinc anys després dels fets de Cervera.

Imatges:
Superior.- Gravat que acompanya els ‘Goigs de la Miraculosa Llum, que vingué de Nostra Senyora de Montserrat á la iglesia de Nostra Senyora del Carme de la ciutat de Manresa, á 21 de febrer de 1345’. Manresa : imp. Roca
Inferior.- Gravat que acompanya els ‘Goigs en alabansa del Santíssim Misteri de Cervera. Bisbat de Solsona’. Cervera : Josep Maria Ubach i Molina, 1981

Bibliografia:
1 Carrera, M.; Cubillos, J.; Orriols, X.; Palomar, S.; Soler, J. “Els carnavals. La Misteriosa Llum de Manresa”. Dins: Tradicionari, vol. 5, El calendari festiu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Generalitat de Catalunya, 2005, p. 164
2 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any, vol. 1. Barcelona: Salvat, 2001, p. 78 i 789
3 “Llum, festa de la”. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana vol. 14, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989, p.141
4 Guijarro, Josep. Guía de la Catalunya màgica. Barcelona: Martínez Roca, 1999, p. 46 i 47
5 “Misteri”. Dins: Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 449
6 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any, vol. 1. Barcelona: Salvat, 2001, p. 739
7 Llobet i Portella, Josep Maria. “Retall d’història”. Text complementari dels ‘Goigs en alabansa del Santíssim Misteri de Cervera. Bisbat de Solsona’. Cervera : Josep Maria Ubach i Molina, 1981