10 de febr. 2009

Dels primers pelegrinatges catalans a Lourdes

El pelegrinatge és una de les manifestacions de religiositat popular més conegudes. Tot i que no són exclusius del cristianisme, a la nostra cultura han adquirit, per suposat, una especial rellevància aquells que hi han estat vinculats. Són destacables, en un breu repàs, els pelegrinatges a lloc i espais significatius d’aquesta religió com són Terra Santa, Roma, Santiago de Compostel·la i, en el darrer segle i mig, Lourdes (1). Han estat una mena de turisme religiós que, en el conjunt de la història, s'han avançat al món globalitzat actual.
Dolors Bramon i Josep Torras, a la Gran Enciclopèdia Catalana, en fan la següent definició: “pràctica devocional consistent a visitar col·lectivament o individualment un santuari per acomplir-hi actes especials de religió: devoció, penitència, vot, etc (2)”. Antoni Bach (3), per la seva banda, inicia un interessant article titulat Pelegrins als grans santuaris medievals constata que “el fenomen dels pelegrinatges a llocs sagrats és molt primitiu, perquè en tenim exemples a la Bíblia, en el santuari de Silo i després al temple de Jerusalem” i detalla aquells casos que, a l’edat mitjana, tenien el punt de partença a Catalunya. I Mònica Miró afegeix que “la pràctica dels pelegrinatges pressuposa la idea que en determinats llocs es manifesta de manera espacial el poder diví (4)”.
De l’antiguitat de pelegrinatges amb origen a Catalunya en fan esment Bramon i Torras quan constaten que “els primers testimoniatges catalans de pelegrinatges són del s. X i molt freqüents als segles següents; els llocs més visitats eren Terra Santa, Roma i Sant Jaume de Galícia (5)”. Els pelegrinatges, però, no són un model de religiositat antic o desaparegut, al contrari, tenen una gran vigència a l’actualitat. Des de fa poc menys de segle i mig, el punt d’atracció ha esdevingut als Pirineus francesos, a Lourdes o Lorda [vegeu l’article d’aquest mateix bloc:
Lorda i els quatre elements primordials].
Parlar de Lourdes és fer-ho de pelegrinatges, com retrata Pep Coll a Les senyoretes de Lourdes(6). El focus d’atracció van ser les aparicions que van tenir com a protagonista a Bernadeta Soubirous esdevingudes entre l’11 de febrer i el 16 de juliol de 1858, a la cova de Masabièla propera al nucli pirinenc de Lourdes. Molt aviat, van acudir-hi les multituds que endevinaven, en aquelles visions, la manifestació de la Mare de Déu.
El 1862, l’Església catòlica va aprovar al veracitat d’aquestes revelacions a Bernadeta i el 1874: el Papa Pius IX va concedir el títol de basílica a l’edifici aixecat damunt de la cava de Masabièla i el 1876 es va coronar, com a acte simbòlic, l’estàtua de la Verge.
La història dels primers pelegrinatges col·lectius de relleu va tenir la primera fita l’any 1872 quan s’hi atansa el primer pelegrinatge nacional de francès. De Catalunya, al marge de viatges de grups reduïts i amb voluntat privada, ja se’n va fer el 1879. Des de la diòcesi de Vic, on es va constituir una primera Junta Diocesana, en va sortir un grup nombrós el 2 de setembre que van fer el viatge en tren cap a Granollers i, després, en el mateix mitjà cap a França passant per Portbou. Josep M. Solà i Sala recorda que “el bitllet de primera classe, anar i tornar, costava 270, unes 68 pessetes [actualment 0,41 €]. Pels de segona el bitllet costava unes 45 pessetes [actualment 0,27 €]. El modest pelegrí de tercera pagaria 116 rals, 29 pessetes [actualment 0,17 €] (7)”.
L’any 1883 es va realitzar un pelegrinatge general dels catalans a Lourdes coincidient amb el vint-i-cinquè aniversari de les aparicions. El diari La Vanguardia, amb un cert to crític, anunciava aquesta manifestació popular de la següent manera: “Los ultramontanos de esta capital proyectan realizar una romería al santuario de Lourdes” i tancava la informació dient que “ya que de celebrar remoerís se trata, cuya costumbre ha merecido graves censuras de santos varones, reconocidos como tales por la Iglesia, podían los ultramontanos de esta capital dirigirse á un santuario español y de este modo las cantidades que en ella se inviertan, no saldrán del país (8)”. D’aquest pelegrinatge hi ha un testimoni de primer mà en la ploma del manlleuenc Ramon Madirolas i Codina (9) el qual en va fer el següent crònica: “El 11 de Junio del presente año de 1883, se partió de Barcelona en número de 700 peregrinos. Venían conmigo, mi senyora y 10 peregrinos más. El día 12, á medio día, llegamos felizmente á Lourdes. Los días 13 y 14, respectivamente, hubo Comunión general en la Basílica y en la Gruta (...) El día 16 del mismo mes, y á la misma hora en que habíamos partido (empleando en la vuelta como en la ida 24 horas de viaje). Llenos de dulces impresiones llegábamos otra vez á Barcelona, á las dove del medio día”. D'aspectes particulars d’aquest pelegrinatge, Ramon Madirolas, esmenta que “en estos días adquirí la hermosa Imágen, que más tarde debía veranearse en su Capilla del Sagrado Corazón, situada en Puig-agut. Esta Imágen fué bendecida en la santa gruta, por el Padre misioners (hijo de Lérida, en Catalunya), encargado de recibir las peregrinaciones” i afegeix que “por medio de este Sacerdote pude adquirir rosas de las que florecen del rosal que nizo nacer la Vírgen á sus plantas”. De tota manera, aquest relat no deferiria gaire del que pot fer, actualment, tot pelegrí que s’apropa a Lourdes ja que, entre les visites a la població, diu Madirolas “visité también la casa de Bernadeta, que és, cómo entonces molino todavía” i detallava que, d’aquell viatge, “llevamos con mi esposa agua milagrosa de la gruta, para con ella bautizar la criatura de debía nacer dos meses más tarde...”.
Els peregrinatges, amb més o menys assiduïtat, ja no es van aturar. El 5 de juliol d’aquell mateix 1883 arribava a Barcelona un vaixell de vapor amb peregrins de Palma de Mallorca de camí cap a Lourdes (10) i el 1887 passava un altre peregrinatge que havia sortit de València (11).
En les darreres dècades els pelegrinatges col·lectius més nombrosos que es fan cap a Lourdes són organitzats per les diferents ‘hospitalitats’ amb vinculació amb els bisbats. De la de les Diòcesis de Barcelona, Terrassa i Sant Feliu, la
Viquipèdia en diu que “és una entitat religiosa fundada el 1910 com a associació de fidels d'apostolat seglar i solidari que ofereix un servei, sense ànim de lucre, d'atenció a persones malaltes i amb disminucions psíquiques” i afegeix que “funciona des del 2002 com a una fundació (12)”
Des del 1966 ho fa la de Girona, des de 1968 les de Vic i Solsona, des de 1973 la de Tarragona, des de 1978 la d’Urgell, des de 1985 la de Lleida i Tortosa.
Com a dada destacable, cal deixar constància de la peregrinació general de 2004. Del 15 al 19 d’octubre d’aquell any, les hospitalitats dels diferents bisbats catalans van fer un pelegrinatge conjunt a Lourdes, la primera amb la participació de les deu diòcesis, que tenia el propòsit de commemorar els 150 aniversari de les aparicions de la Mare de Déu a Bernadeta i el 125è aniversari d’aquell primer pelegrinatge que havia tingut origen a Catalunya; va comptar amb la participació d’un miler de malalts, uns dos mil voluntaris i voluntàries hospitalaris i uns tres mil pelegrins.











Imatges:
Superior.- Diversos recipients, de diferents èpoques i materials utilitzats per al transport d’aigua de Lourdes. El de metall és de la dècada de 1910, el de vidre és de la dècada de 1990 i el de plàstic és de 2008
Central.- Fotografia d’un pelegrinatge manlleuenca a Lourdes. Dècada de 1930. Fotografia: Lluís Coll i Espadaler. Arxiu Biblioteca Municipal de Manlleu
Inferiors.- Imatges del pelegrinatge conjunt de les Hospitalitats catalanes l’octubre de 2004

Bibliografia:
1 Tot i que en català és més adient la utilització de la grafia ‘Lorda’ per anomenar la ciutat gascona a l’occitània francesa de ‘Lourdes’, en aquest article s’utilitza aquesta darrera forma d’ús més comú.
2 Bramon, Dolors; Torras, Josep. “Pelegrinatge”. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana vol. 17, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989, p. 368
3 Bach, Antoni. “Pelegrins als grans santuaris medievals” Dins: Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres, núm. 48, 2002 , pags. 547-562. Disponible en línia a: http://www.raco.cat/index.php/BoletinRABL/article/view/16955/16796
4 Miró, M. .”Aigua. Emocions, sentiments, experiències i processos religiosos” Dins: Antropologia de la religió. Barcelona : Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya, 2002, p. 31
5 Bramon, Dolors; Torras, Josep. “Pelegrinatge”. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana vol. 17, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989, p. 368
6 Coll, Josep. Les senyoretes de Lourdes. Barcelona : Proa, 2008
7 Solà i Sala, Josep M. Petjades a la gruta. Vic : Hospitalitat de la Mare de Deéu de Lurdes a Vic, 1992, p. 22
8 La Vanguardia, diario político de avisos y noticias. Órgano del partido constitucional de la provincia de Barcelona (edició de tarda). Barcelona, any, III, núm. 142, dimecres, 28 de març de 1883, p. 1 i 2
9 Ramon Madirolas i Codina (Manlleu, 1856 – 1927) va ser un propietari rural i agricultor molt devot i religiós que va promoure l’edificació del santuari de Puig-agut de Manlleu i altres iniciatives socioculturals. Va escriure, entre d’altres, el llibre del qual se n’han extret els fragments esmentats a l’article: Madirolas i Codina, Ramon. Discursos y narraciones; que Ramon Madirolas y Codina ofrece como legado a sus descendientes. Barcelona: Sucesores de N. Ramírez, 1885, p.127 – 128 i 163
10 La Vanguardia, diario político de avisos y noticias. Órgano del partido constitucional de la provincia de Barcelona (edició de tarda). Barcelona, any, III, núm. 307, dimecres, 5 de juliol de 1883, p. 1 i 2
11 Solà i Sala, Josep M. Petjades a la gruta. Vic : Hospitalitat de la Mare de Deéu de Lurdes a Vic, 1992, p. 29
12 “Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes” [en línia] Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure. Wikimedia Foundation, Inc. [Consulta: 7 de febrer de 2009] Disponible a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Hospitalitat_de_la_Mare_de_Déu_de_Lourdes