El dia 5 de gener és la data més màgica per a la mainada. L’arribada dels tres Reis d’Orient, carregats de regals i obsequis diversos, ocupa la tarda-vespre. Més tard o l’endemà matí, segons la família, les nenes i els nens podran obrir els paquets de les joguines i altres presents que els personatges reials els hauran dut en reconeixement al seu bon comportament durant l’any anterior.A l’enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya, Tradicionari, es diu que “l’arribada dels Reis a cada poble o ciutat per obsequiar els més petits amb regals ha esdevingut una cerimònia més o menys espectacular” i que “la cavalcada és la darrera representació entre les que es generen, en l’actualitat, dins del cicle de festes nadalenques, i alhora, la més concorreguda”. Precisament, l’escenificació del ‘arribada –segons la mateixa font- és relativament recent: una pràctica urbana que no cal datar més enllà del darrer terç del segle XIX, primer amb unes posades en escena modestes i puntuals en determinats indrets, que es van anar estenent arreu en nombre i sumptuositat per convertir-se en les magnes manifestacions actuals, tot plegat en funció dels recursos i la importància del municipi on s’organitzen (1)”. Escenogràficament, les cavalcades no difereixen de les processons –lloc en les situa Joan Soler i Amigó- que les defineix com “desfilades o processons a cavall” entre les quals la de Reis és “amb carrosses pels carrers de les ciutats i llançament de confits (2)”.
A Manlleu, com en d’altres poblacions catalanes, la data d’inici del costum de rebre dels tres Reis d’Orient es perd en la memòria dels temps; malgrat això, sí que se sap en quin moment es va convertir, aquesta activitat popular, en el muntatge de la cavalcada.
Esteve Gaja assenyala que “el costum d’anar a rebre els Reis d’Orient, en la vigília de la festa, és molt antiga i hom ignora quan va introduir-se” i afirma que “sí, però, hi ha referències que a Manlleu ja es celebrava fa quatre-cents anys” i especifica que “les notes més antigues que sobre aquest costum tenim ens diuen que, en arribar, el capvespre de la vigília els infants anaven adelerats, amb teies enceses, recorrent els carrers de la Vila a l’ensems que a la Plaça Major [avui coneguda com ‘plaça de Dalt Vila’] s’hi encenia una monumental foguera”; així mateix, l’autor manlleuenc, aclareix que “pels volts de la meitat del segle passat [segle XIX] les teies eren substituïdes per fanalets, amb espelmes i papers de colors... (3). Mossèn Josep M. Gasol en referir-se a aquestes teies, els primers fanals utilitzats, detalla que eren tanys de ginebre “ben secs (4)”.
Aquestes dades, relacionades amb el segle dinovè ens condueixen directament a les primeres cavalcades organitzades per rebre els personatges reials que van tenir lloc entre 1900 i 1903. La iniciativa d’organitzar una cavalcada de Reis es deu a l’Associació Catalanista En Rafel de Casanova que, a finals del segle XIX i principi del XX, era una de les entitats més actives de Manlleu (5). Lluís Coll i Espadaler (6), que en va ser un dels dinamitzadors, recorda aquelles activitats com una “festa simpatiquíssima perquè no sols era l’alegria dels petits, sinó que una grossa satisfacció dels grans”. Coll explica com, dividits en comissions, els socis de l’associació anaven casa per casa de Manlleu per comentar el projecte de repartiment de joguines i llaminadures. Es recaptaven diners i es recollien les joguines, al teatre, dels pares que desitjaven que els Reis anessin personalment a casa seva. Un cop organitzat es repartien els paquets de regals per carruatges que havien llogat per l’ocasió. El dia 5 de gener, amb la corresponent cautela, es duien al lloc anomenat Forn de la Calç –a l’entrada de Manlleu per la carretera que ve de Vic- i s’hi reunien tots els protagonistes, Reis, patges i distribuïdors amb l’acompanyament musical; els vestits dels Reis els havien llogat a Barcelona. Els agutzils barraven el pas de la quitxalla que volia accedir al pont de Can Molas fins que començava l’esdeveniment. Coll i Espadeler esmenta que “era ja fosc i s’anava a fer l’entrada a Manlleu; del Forn de la Calç es disparaven un parell de coets, la música tocava una marxa i la comitiva venia cap a can Molas, per entrar a la Vila”. En aquell moment, la quitxalla ja podia pujar pel pon amb els fanalets encesos i “calculeu quina alegria i admiració –diu Coll- en trobar-se amb aquells reials personatges tan seriosos a cavall i tots amb llurs patges que aguantaven les regnes dels cavalls perquè no s’esveressin”. I lentament, els Reis passaven pels carrer de la població i els seus patges anaven repartint, en la forma convinguda, els regals pels diferents domicilis. Era un acte entranyable que, segons el mateix autor, “en escriure-ho em sembla encara que m’hi trobo i també se m’humitegen els ulls”.Aquelles primeres cavalcades de Reis van ser, intermitentment, seguides en els anys posteriors. Esteve Gaja recorda, de la seva infantesa però que constata provinent del segle XIX, la cançó que solien cantar les nenes i els nens manlleuencs ens esperar els Reis:
“Els tres Rei de l’Orient
porten coses, porten coses,
els tres Reis de l’Orient
porten coses a la gent.
Si fillet, no fillet,
coca blanca i torronet (7).”
Gasol, apunta, en fer referència a la seva època –i en d’altres moments-, que “és curiós que a Manlleu hom vagi a esperar els Reis a la carretera de Vic i que els nens vigatans els esperessin -anys enrere, ara no- precisament pel cantó de Manlleu (8)“. Semblaria, per tant, que vinguessin d’algun punt entremig de les dues ciutats; evidentment que abans no podia ser així però ara es diria que ho fan per l’’eix tranversal’.
Així, el 1932, J. Colomer relata en un article al periòdic Manlleu com a les nenes i als nens “cal, solament, veure amb quin goig i delit, i sense sentir les inclemències del temps hivernal, trastegen amb pas decidit pels carrers de la vila, ostentant amb gaudi i en les seves tendres mans, aquelles faroletes de paper pintat de mil colors, cantant ensems en só alt i alegori aquells popular cançó, que tots sabem prou bé i que en temps pretèrits també l’havíem entonada amb fruïció “Els tres Reis de l`’Orient...” (9).
Fins a la guerra civil espanyola, l’organització de la cavalcada va dependre, en major o menor mesura, de la societat civil manlleuenc; a partir de 1939, però, la participació de l’Ajuntament i de les comissions i organitzacions dependents va prendre el relleu. Així, a principi de la dècada de 1940, era el Frente de Juventudes qui directament es feia càrrec de fer realitat la cavalcada, amb la col·laboració del mateix Ajuntament, secció local de la Central Nacional Sindicalista (CNS) i el Sindicato Local Mercantil (10). Des d’aleshores, i durant tot el període del règim franquista, els tres Reis de l’Orient van arribar a Manlleu amb puntualitat, seguint el mateix trajecte, però canviant de mitjans: des de les habituals carrosses, a cavalls, cotes descapotables o, fins i tot, com va passar el 1964, essent anunciats per un patge arribat amb un helicòpter.
Des de la represa de la democràcia i dels ajuntaments democràtics, el 1979, una comissió municipal, en la qual també participen associacions i col·laboradors individuals, s’ha ocupat del ‘organització. Des de mitjan dècada de 1980 hi ha hagut diversos recorreguts i, en els darrers anys, s’ha establert que la tarda del dia 5, just abans de la cavalcada, els tres Reis d’Orient ofereixin una audiència a les nenes i nens de Manlleu en una campament instal·lat la passeig del Ter. També cal esmentar com, ocasionalment, algun patge ha recorregut algun barri per recollir les cartes adreçades a ses Majestats.
Vegeu un petit reportatge videogràfic de la Cavalcada dels Reis de l’Orient 2009 de Manlleu
Bibliografia:
1 Autors diversos. “Els Reis Mags. Els cicles teatrals del ‘any i els balls parlats”. Dins: Tradicionari, vol. 6: Música, dansa i teatre popular. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Generalitat de Catalunya, 2006, p. 230
2 “Cavalcades. Processó”. Dins: Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 603
3 Gaja, Esteve. Pàgines manlleuenques. [Manlleu]: Gràfiques Manlleu, 1990, p. 14
4 Gasol, Josep M. “A rebre els Reis. Calendari folklòric manlleuenc”. Dins: Lletres amicals, vol. 18, pàgs. 50 a 135, Manlleu, agost de 1958
5 Cal tenir en compte que, segons Joaquim Albareda, “el 1909, Manlleu constituïa la població amb major nombre d’entitats del bisbat [de Vic]”. Albareda, Joaquim; Surinyach, Miquel. La industrialització a Manlleu. Energia hidràulica, creixement urbà, treballadors i fabricants 1760 – 1931 Manlleu : Museu de Manlleu, 1987, p. 37
6 Vegeu: Coll, Lluís. El patriotisme a Manlleu. Manlleu : Tip. Manlleuenca, 1935, p. 15 - 17
7 Gaja, Esteve, Pàgines... Íbid
8 Gasol, “A rebre els Reis...” Íbid
9 Colomer, J. “Nit de Reis”. Dins: Manlleu, portantveu setmanal de la vila. Ant IV, núm. 80, 9 de gener de 1932
10 Manlleu. Boletín de la delgación local de Prensa y propaganda. 4 de febrer de 1944
