1 de gen. 2009

Primer de gener: antiga Festa de la circumcisió de Jesús

Fins fa uns anys, l’Església catòlica havia celebrat, el dia primer de gener, la festivitat de la circumcisió de Jesús. Es tractava que, com a jueu de naixement que era, el nen nascut el 25 de desembre havia de complir amb precepte de la circumcisió vuit dies després d’haver nascut i llavors ser batejat amb el nom que li corresponia. Aquesta commemoració, coneguda com la Circumcisió, va ser mantinguda fins a la reforma del calendari litúrgic de 1969; segons la Gran Enciclopèdia Catalana, responia al fet que “hom la considera el signe de la radical pertinença de Jesús a la condició humana i al poble d’Israel (1)”.
L’evangeli de sant Lluc només explica que “quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar-lo, li posaren el nom de Jesús, nom que havia dit l’àngel abans que fos concebut en el si matern (2)”. Tot i aquesta curt relat acceptat canònicament, el llegendari va estirar la narració. En els evangelis apòcrifs, en concret a l’‘Evangeli àrab de la infància’, es detalla amb més cura i atenció el fet, proporcionant arguments i acreditació a les suposades relíquies del ‘sant prepuci’ que van ser considerades com a santes des de l’edat mitjana. La història segons aquest document, és la següent: “I quan va arribar el temps de la circumcisió, això és, el dia vuitè, el nen es va haver de sotmetre a aquesta prescripció de la Llei. La cerimònia va tenir lloc a la mateixa cova. I va succeir que l’anciana hebrea va prendre la part de la pell circumcidada (altres diuen que va ser del cordó umbilical) i la va introduir en un flascó de vell bàlsam de nards. Ella tenia un fill perfumista a qui li va donar el flascó, fent-li amb tot advertiment aquesta recomanació: “has de tenir molta cura de no vendre a ningú aquest flascó d’ungüent de nards, per més que te n’ofereixin fins a tres-cents denaris”- I aquest és el flascó que va comprar Maria, la pecadora, i que va vessar sobre el cap i sobre el peus de Nostre Senyor Jesucrist, eixugant-los després amb els seus propis cabells (3)”.
Aurelio de Santos detalla –esmentant a l’obra ‘Mater Christi III’ de Carlo Cecchelli, en una nota marginal que, tot i els detalls, l’evangeli apòcrif “no ens diu res del parador final d’aquell trosset de pell (4)”.
La incertesa de tot plegat va permetre que, en plena edat mitjana, diverses ciutats i centres religiosos europeus reivindiquessin la possessió de la suposada relíquia. La
Viquipèdia esmenta algunes com: l’abadia de Charroux, a l’Auvernia francesa , l’abadia de Coulombs, a la diòcesi de Chartres, la Basílica de Sant Joan de Letran de Roma, la catedral de Le Puy-en-Velay, la de Santiago de Compostela, la ciutat d’Anvers, i les esglésies de Besançon, Metz, Hildesheim i Calcata (5).
No obstant, Aurelio de Santos, en la mateixa nota esmentada, diu que “malgrat tot, és curiós notar que aquesta ‘santa relíquia’ va venir a Roma a l’alta edat mitjana i que va ser dipositada en un reliquiari preciós amb esmalts representatius de la infància del Senyor, en temps del papa Pasqual I (817 – 824). Mentre que el reliquiari encara es conserva en el Museu Sacre Vaticà, la relíquia va ser robada en el saqueig de Roma (1527), d’on va passar a la parròquia de Calcata... (6)”. Des d’aleshores, a Calcata, província de Viterbo de la regió italiana de Latium, el Sant Prepuci va ser venerat pels fidels com una relíquia autèntica i era exposada a la devoció cada 1 de gener. Així va ser fins a la festivitat de l’any 1984 en què es va constatar que la relíquia havia estat robada sense que hagi estat aclarit el misteri del seu destí ni verificada la seva suposada autenticitat (7).


Bibliografia:
1 “Circumcisió, la”.Dins: Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 7. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989 p. 299
2 NT Lc, 2, 21
3 Los evangelios apócrifos: colección de textos griegos y latinos, versión crítica. [estudis introductoris y comentaris por Aurelio de Santos Otero]. Madrid: Católica, 1985, p.311
4 Nota núm. 6 de l’‘Evangeli àrab de la infancia’. Dins: Evangelios apócrifos... Íbid, p. 308
5 “Santo Prepucio” [en línia] Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure. Wikimedia Foundation, Inc. [Consulta: 31 de desembre de 2008] Disponible a: http://es.wikipedia.org/wiki/Santo_Prepucio
6 Nota núm. 6 de l’‘Evangeli... Íbid
7 Vegeu els articles apareguts al diari El País: Arias, Juan. “El robo de la reliquia del 'santo prepucio' aviva una polémica delicada para la Iglesia”[el línia] Madrid: Diario El País, edició d’11 de gener de 1984 [Consulta: 31 de desembre de 2008] Disponible a: http://www.elpais.com/articulo/sociedad/ITALIA/robo/reliquia/santo/prepucio/aviva/polemica/delicada/Iglesia/elpepisoc/19840111elpepisoc_1/Tes/
i Arias, Juan. “La extraña desaparición del 'santo prepucio'” [en línia] Madrid: Diario El País, edició de 22 de gener de 1984 [Consulta: 31 de desembre de 2008] Disponible a: http://www.elpais.com/articulo/sociedad/ITALIA/extrana/desaparicion/santo/prepucio/elpepisoc/19840122elpepisoc_5/Tes/