13 de des. 2009

Que santa Llúcia ens conservi la vista!

Aquesta dita catalana tan gastada per a les ocasions on hom no veu allò que té davant dels ulls esdevé materialitzada en data del 13 de desembre en ple barri gòtic de Barcelona. Des de bon matí una corrua infinita de fidels, homes i dones, fan cua per venerar les relíquies de la santa de Siracusa que té església pròpia al costat de la catedral. La seva espera es veu recompensada amb dos gests que simbolitzen la devoció a la santa patrona de les modistes i altres oficis que tenen la vista com eina imprescindible. Joan Amades (1), al Costumari català, esmentava la solemnitat de la diada dient que en la festivitat de la santa, a la seva capella adossada a la Seu de Barcelona se celebra “una solemne festa religiosa, a la qual assisteix el poble en munió”. I com exemple d’aquesta devoció assenyalava que “és passada, una relíquia de la santa, pels ulls de tothom que ho desitja, en la creença que cura la vista i afavoreix la potència visual dels qui la tenen flaca”. I, efectivament, encara ara, qui procura fer filera per entrar a la capella de podrà obtenir el goig de veure com una relíquia atribuïda a la santa li és acostada als ulls en promesa d’una millora del sentit visual i, posteriorment, podrà besar el reliquiari que conté una altra relíquia sagrada.
Curiosament, el mateix Amades, descriu una altra forma devota de procurar-se una millora a la vista que en el seu temps ja no s’utilitzava. El folklorista relata que “també es creia que l’aigua beneita de la petita pica que es troba en sortir de la capelleta per la porta que dóna al claustre posseïa, durant aquest dia, virtuts remeieres, i la gent s’hi anava a rentar els ulls, convertint-la així, inconscientment, en un focus d’infecció.” I afegeix que “per aquesta causa, fa anys que fou manat que ni hi hagués aigua beneita en la dita piqueta”. Aquesta resolució eclesiàstica, d’alguna manera, es va avançar força temps als mètodes de prevenció que actualment es mantenen per la Grip A i que també poden afectar a les piques d’aigua beneïda [vegeu l’article d’aquest bloc: Proper adéu a les típiques piques beneiteres o aiguabenditeres per la grip A].















Imatges:
Superiors: Devoció a santa Llúcia en la capella que li és dedicada al barri gòtic de Barcelona. 2009
Inferiors: dos exemplars de goigs a santa Llúcia. Per gentilesa de Bibliogoigs.-
Goigs en llaor de la gloriosa santa Llucia verge i martir . Venerada en la sua capella de la Seu de Barcelona. Tip. Religiosa: [s.d.]
Goigs de la gloriosa verge i martir Santa Llucia, advocada de la vista, que es venera en sa propia capella de la catedral de Barcelona. Imp. Peninsular: [s.d.]


Bibliografia:
1 Amades, J. Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat, vol. 5, 2001, p. 875 - 876

1 comentari:

Júlia ha dit...

Sobta veure la gran devoció que té encara avui Santa Llúcia, jo crec que va en augment.