19 de des. 2009

Imatges de la presentació del llibre 'Devoció, festa i veïnat'

Ahir vespre es va fer la presentació del llibre Devoció, festa i veïnat. Capelletes de carrer i capelletes de visita domiciliària a Manlleu. Va tenir lloc al Museu Industrial del Ter que ha estat qui, juntament amb EUMO Editorial, ha fet l’edició d’aquest volum que forma part de la col·lecció La Turbina de la institució cultural manlleuenca. La presentació va anar a càrrec de Pere Prat, alcalde de Manlleu, Joan Contijoch, president de Caixa Manlleu, de Ramon Fontdevila, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i d’un servidor. A més dels parlaments es va poder veure un reportatge audiovisual, que acompanya el llibre, en el qual diverses manlleuenques i diversos manlleuencs parlen de les seves vivències a l’entorn de les capelletes de carrer.






Seguidament podeu llegir la meva intervenció realitzada en tant que autor del llibre:

Bon vespre a tothom.

Primer de tot permeteu-me que faci un catàleg d’agraïments que, d’altra manera, crec que serien un oblit imperdonable per la meva part.


Primer de tot, vull adreçar el meu agraïment a l’alcalde Pere Prat per les seves paraules d’inici de presentació, tan les expressades avui com les que consten a l’inici del llibre.

Així com agrair en aquest acte la presència del Sr. Ramon Fontdevila, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. I aprofito, també, per agrair-li, ara que tinc l’oportunitat de fer-ho públicament, que el Centre que ell dirigeix considerés de concedir-me les dues beques per a l’estudi de les capelletes de carrer i de visita domiciliària els anys 2005 i 2006, i que han estat el punt d’origen d’aquest llibre que avui es presenta.

Així mateix, dono les gràcies al Sr. Joan Contijoch, president de Caixa Manlleu, per la seva presència i pel suport que l’entiat d’estalvi que representa adreça a iniciatives culturals com aquesta i a institucions com el Museu Industrial del Ter.

Vull fer constar el meu agraïment a Josefina Roma, pel seu excel·lent pròleg i m’hauria agradat fer-li saber personalment que ha estat i és un honor poder comptar amb la seva participació en aquest llibre.

També, el meu agraïment més sincer a Carles Garcia, director del Museu Industrial del Ter. I també a tot el personal del Museu. He de dir que si aquest llibre ha estat possible, com ho va ser l’exposició sobre les capelletes de fa dos anys, es deu a l’interès decidit d’en Carles. He de manifestar que, per a mi, ha estat un regal de valor incalculable haver pogut fer realitat aquests dos projectes, exposició i llibre, dedicats a les capelletes de carrer i, també, a les capelletes de visita domiciliària. I per algú que, com jo, està sempre envoltat de llibres, a la feina i a casa, haver tingut aquesta oportunitat és un fet difícilment regraciable.

Aquest agraïment també el faig extensiu a tots els membres del Patronat de la Fundació del MIT i voldria tenir un especial record per la M. Rosa Collell que, em consta personalment, tenia un gran interès en el desenvolupament d’aquests temes d’estudi. Precisament, en realitzar el primer, el de les capelletes de carrer, vaig comptar amb la seva col·laboració de forma directa en el recull de la història de la capelleta de sant Martí.

També vull donar les gràcies a les persones que han participat i han deixat la seva empremta en la confecció del llibre i que potser no hi són, per part meva, degudament esmentades:


A Carles Martorell, de qui són una tercera part de les fotografies que hi trobareu, a Xef Vila, pel magnífic DVD que l’acompanya, i a l’editorial EUMO per la seva l’excel·lent feina realitzada.

I, especialment, dono les gràcies a totes aquelles persones que mantenen ben viu l’esperit i essència de les capelletes, tan les de carrer i com les de visita domiciliària, moltes de les quals, em van facilitar la informació necessària per confeccionar aquest llibre. Perquè aquestes persones, algunes us trobeu en aquesta sala, més que protagonistes d’aquest llibre sou els i les veritables autors i autores.

Sobre el llibre us en donaré algunes pinzellades. Primer de tot, voldria fer-vos saber dues anècdotes relacionades amb l’origen dels dos estudis que conté.

Era el 1994 o 1995, no recordo exactament, quan en el marc de les festes que, més endavant, es van passar a dir Artesanàlia estàvem l’amic Quim Oliu i jo donant un tomb pels carrers del Dalt i Baix Vila, esperant l‘inici d’alguna activitat. Aleshores, en Quim, sempre molt observador, va fer el següent comentari:

-Us heu adonat de quantes capelletes de carrer teniu a Manlleu? No seria interessant fer-ne un estudi?

Jo només vaig poder dir-li que potser sí que seria interessant. Però la seva indicació se’m va quedar gravada a la memòria...

Poc després vaig saber que els escolars d’El Carme ja havien fet un treball recollint algunes informacions sobre aquestes capelletes i que en algunes monografies històriques locals ja se’n parlava.

Va ser anys després, el 2005, que va sorgir l’oportunitat de presentar el projecte d’estudi de les capelletes de carrer per obtenir una beca del Centre de Cultura Popular. Del resultat de la investigació ja es van poder veure plasmats en l’exposició Petits temples, capelletes de carrer que es va dur a terme des del Museu Industrial del Ter i que va acollir en les seves sales.
Precisament, fent aquesta recerca, em van dir que per conèixer la història de la capelleta de carrer del passeig de sant Joan podia parlar amb la Maria Masoliver.

Vaig contactar-hi. I en el dia i hora indicat em va començar a explicar un relat que jo no acabava de veure relacionat amb la capelleta-fornícula del passeig de Sant Joan. Em parlava d’una capelleta que anava per una vintena de cases del seu barri un cop al mes i que ella es cuidava de treure els donatius i dur-los a la parròquia. Allò que m’explicava no tenia gaire relació amb el tema que jo estudiava en aquell moment i vaig mostrar-li la meva sorpresa. Aclarida la confusió ja em va explicar allò que jo volia saber però, a l’hora, em va descobrir que un altre tema interessant a observar en un futur era el de les capelletes de visita domiciliària.

Així, l’any següent, el Centre de Cultura Popular va rebre, de nou i de la meva mà, un projecte d’estudi. En aquest cas, es proposava l’anàlisi d’aquesta forma d’expressió religiosa de caràcter familiar però, al mateix temps, ben estesa: les capelletes de visita domiciliària.

Per tant, aquest llibre, conté allò que es podria considerar dues cares d’una mateixa moneda: la devoció pública, de portes en fora, o sigui, les capelletes de carrer, i la devoció íntima, la familiar, de portes endins, o sigui, les capelletes de visita domiciliària.

En els dos casos, es tracta de dues manifestacions que encara es mantenen vives i de les quals, al meu entendre, calia deixar constància. I a ser possible, fer un retrat per mostrar, a les generacions futures, que a Manlleu, en la primera dècada del segle XXI, encara existeixen aquestes formes i models de relació social.

- Calia donar a conèixer, per exemple, que se celebren diverses festes veïnals al voltant de capelletes de carrer; com en moltes d’altres encara es diu el rosari per la festa de la marededéu o del sant que acull la fornícula; i com en la majoria de capelletes hi ha qui les neteja i les guarneix i qui procura mantenir-hi la llum encesa nit i dia.

També calia fer saber que unes 25 capelletes de visita domiciliària circulen diàriament i de forma silenciosa per llars manlleuenques. Fem números: 25 capelletes per, posem, 20 famílies, vol dir que cada mes, 500 famílies manlleuenques posen la imatge de la Sagrada Família, de la Mare de Déu del Sagrat Cor o de Lurdes en un lloc destacat de casa seva i, potser, li adrecen alguna oració, prec o gest d’agraïment.

He de dir, en honor a la veritat, que aquest capítol dedicat a les capelletes de visita domiciliària és una visió panoràmica d’aquesta manifestació de religiositat. Aquest tractament més general que en el cas de les capelletes de carrer, de la qual hi ha un estudi una per una, es deu al fet que es tracta d’un fenomen més difícil d’estudiar en les seves particularitats. És a dir, l’estudi realitzat el 2006, que ha servit de base per escriure la segona part del llibre, no va poder detectar i analitzar tots i cadascun dels circuits que existeixen a Manlleu.

Tot i això, la mateixa dificultat per conèixer si una capelleta formava part d’un circuit o d’un altre i qui era la persona encarregada, generalment una zeladora, era part de l’atractiu del tema. Precisament, un dels aspectes que més m’atreia en un principi era el fet que, una família integrant del circuit, possiblement només coneixia quina era l’altra família que li portava la capelleta i, evidentment, a quina família l’havia de dur però no necessàriament qui coordinava i vetllava perquè la capelleta seguís el seu itinerari cíclic de forma adequada ni molt menys quines altres famílies integraven el grup. Era com una cadena de devoció invisible però ben real.

I per assolir aquest propòsit de deixar constància d’aquestes dues mostres de cultura popular què podia ser millor que un llibre?

Gràcies al Museu Industrial del Ter i amb la participació de diverses institucions ha estat possible donar llum pública dues realitats ben quotidianes de la nostra població però potser no prou conegudes que, a més, es reprodueixen en moltes localitats osonenques i d’arreu del país. Per aquest motiu, embolcallo el desig que aquest sigui un llibre de lectura molt més àmplia que estrictament Manlleu.

Aquesta amplitud s’intenta expressar en el seu títol, que consta de les tres paraules DEVOCIÓ, FESTA I VEÏNAT. Devoció pel fet de tractar de mostres de religiositat popular. Festa, perquè celebrar el dia del sant o de la marededéu que representa una capelleta de carrer o acollir la capelleta a la llar familiar és un moment fora de l’ordinari, o sigui, extraordinari; i veïnat perquè sense el sentit de comunitat, de relació social col·lectiva i solidària, potser no serien possible cap de les anteriors.

La màxima expressió d’això que acabo d’esmentar es pot veure i escoltar en el el reportatge audiovisual que trobareu al DVD i que ha estat realitzat, com deia abans, per Xef Vila. Va ser elaborat per acompanyar l’exposició de fa dos anys i, per aquest motiu, el tema central és, exclusivament, el de les capelletes de carrer. Hi podreu copsar allò que és difícil d’expressar amb lletres impreses: la passió i el sentiment d’un veïnat que aprecia i s’estima el seu entorn més proper.

Si us sembla, podem fer-ne el visionat...

Desitjo que la lectura d’aquest llibre i els futurs visionats d’aquest reportatge que acabem de veure us siguin plaents i de profit i, especialment, que pugueu perdonar aquelles errades o omissions provocades pel meu desconeixement o per la meva poca traça.

Vull acabar agraint-vos l’assistència a aquesta presentació, desafiant el fred que fa al carrer, i desitjar-vos unes Bones Festes.




3 comentaris:

Francesc ha dit...

Moltes felicitats per la publicació.
L'acte va estar molt bé, sobretot el vídeo, perquè em sembla que ha sabut mostrar la part més interessant de la recerca (la presència del veïnat).

Joan Arimany Juventeny ha dit...

Francesc,
Moltes gràcies per haver pogut comptar amb la teva presència. Certament, el reportatge audiovisual aporta i transmet allò que el llibre imprès no pot: el sentiment i la passió que sent el veïnat per allò que estima i aprevia. El llibre ha pogut comptar amb aquesta excel·lent aportació de la mà de Xef Vila que el va realitzar i que fa dos anys ja va acompanyar l'exposició realitzada al MIT.

Galderich ha dit...

Joan,
Llàstima que per qüestions laborals no vaig poder ser a Manlleu.
Veig que l'acte va estar a l'alçada del llibre. Felicitats per la tasca que fas de recerca del nostre patrimoni en el sentit més ampli del terme!