15 de set. 2009

Sant Corneli i sant Cebrià s’alien amb el paganisme al Cabrerès

El paisatge del Collsacabra conté espais de gran bellesa i d’una extraordinària càrrega simbòlica. En una talaia natural, sobre el mas Novelles d’Avall, dins l’antic terme de Tavertet, s’aixeca l’església de sant Corneli i sant Cebrià.
Antoni Pladevall i Albert Benet diuen que “l’església no es documenta com a existent fins al 1292” i constaten com “l’any 1305 la capella tenia ermitans o donats amb dotació pròpia per al sosteniment del culte (1)”.
L’edifici és, segons paraules dels mateixos autors, “molt humil i senzill, però d’una gran bellesa”. Ha estat reformat en diverses ocasiona, al llarg de la seva història. Arran de l’ensorrament de l’atri, el 1966, els veïns de Tavertet van col·laborar en refer-lo i en agençar l’entorn. La neteja i adequació de l’entorn, realitzada pel masover del mas La cau, va permetre descobrir l’existència d’un enterrament prehistòric.
En la memòria de la gent més gran de la contrada pervivia la informació que darrera mateix del temple hi havia hagut un cementiri. Efectivament, prop a la paret de tramuntana hi havia un túmul, amb forma ovalada, que llepava el mur. Retirada una part de la terra es va descobrir que hi havia diverses lloses disposades en forma de caixa. Temps després, coneguda la notícia de la troballa, uns arqueòlegs van efectuar un reconeixement i excavació. El resultat d’aquestes investigacions van evidenciar que la construcció prehistòrica era un sepulcre dels anomenats “petites falses galeries cobertes” que , segons Miquel Cura i Roser Vilardell, són “un reflex dins el temps i l’espai de l’adaptació local a l’estímul que va provocar l’aparició de les ‘grans galeries’, sobre les quals dirà molt encertadament Maluquer que són obra de professionals”. Cura i Vilardell assenyalen les petites dimensions, entre 3 i 5 metres de longitud (2)”. Aquesta construcció, per tant, és producte de la iniciativa i capacitat d’obra de la zona.
La ‘petita falsa galeria coberta de Sant Corneli’, en ser descoberta, es presentava dividida en dues parts per una llosa transversal. En una de les dues parts hi havia una llosa que formava un sostre que s’havia trencat i havia caigut cap a l’interior. A sota, en fer la primera inspecció, es va trobar un sol esquelet, en posició fetal assegut sobre una llosa estreta i de cara a tramuntan. Aquesta cambra tenia un metre per metre i mig, aproximadament. L’altra part del sepulcre, que no estava tapada, era una mica més llarga. Aquest sepulcre presentava una orientació NE-SW i estava separat del mur de l’església uns 3,30 m en la seva màxima longitud i 1,63 en la mínima. Un cercle de pedres al voltant del túmul, que presentava uns 10 metres de diàmetre, estava trencat per la mateixa capella.
Aquesta superposició de cultures, la megalítica i la cristiana, es dóna en molts indrets i en múltiples formes [vegeu l’article d'aquets bloc: Sant Jordi, patró de Catalunya, venç el paganisme a Puiseslloses (Osona)]. Generalment, la nova fe, la cristiana, se sol identificar amb algun personatge –com el cas de sant Jordi o sant Miquel- amb connotacions guerreres, amb elements iconogràfics referents a la guerra i relacionats amb llegendes i hagiografies fabuloses en el qual tenen una posició de força. El cas que ens ocupa, sant Corneli i sant Cebrià sembla més aviat el contrari: el motiu de contacte entre ells i el paganisme sigui més d’aliats que d’impositor.
Diu la gran Enciclopèdia Catalana que Corneli va ser papa entre els anys 251 i 253 i que “fou elegit pels partidaris de concedir indulgència als apòstates” i que degut a aquest gest que suposava clemència amb els renegats de la fe cristiana “La minoria partidària del rigorisme elegí pel seu compte el prevere Novacià” però però conclou que “el cisma s'afeblí quan Cebrià, bisbe de Cartago, es posà al costat de Corneli (3)”. Cebrià, per seva banda Bisbe de Cartago (249-258) i, segons Anscari M. Mundó, un “bon teòleg, dotat alhora d'esperit pastoral i de caràcter afable, resolgué diverses qüestions plantejades pel problema dels renegats (lapsi) durant les persecucions de Deci i de Valerià, per la validitat del baptisme administrat pels cismàtics, per la polèmica amb els novacians. S'enfrontà amb el bisbe de Roma Esteve, que Cebrià creia massa lax, i propugnà una doctrina sobre el poder del papa, al qual només reconeixia una primacia d'honor” i afegeix que “exiliat primerament de Cartago i amagat després per tal de defugir la policia imperial, morí màrtir (4)”.
Sembla, per tant, que les figures de Corneli i Cebrià tendeixen més a la condescendència que la imposició, a l’entesa que a la confrontació.
No deixa de ser interessant i curiosa, pel cos que ens ocupa i en referència a la relació entre el megalitisme i la capella de Tavertet, allò que recull Louis Réu en tractar de sant Corneli: “D’acord amb una llegenda bretona nascuda d’una assonància entre Corneli i Carnac, hauria fet sorgir els alineaments de Carnac convertint en menhirs un exèrcit de soldats pagans” i conclou que “d’aquí que a l’esmentat alineament se l’anomeni ‘els soldats de sant Corneli (5)”.
De sant Cebrià també se n’explica una història que el fa interessant. Réau diu que, de jove, Cebrià “va dur una vida poc edificant” i que, “fins i tot hauria intentat seduir una noia amb l’ajuda des dimonis (6)”. Un cop convertit, i després de renunciar a les arts de la màgia, hauria lluitat contra aquesta. En aquest sentit, Joan Amades diu, recollint la tradició catalana, que era barceloní i que “era bon coneixedor de les males arts i de tots els secrets de la màgia” i que “va compondre una oració per tal que les persones creients i fidels puguin alliberar-se, per mitjà d’ella, de la influència de bruixots encisers, posadors de mal i tota mena de mala gent (7)”.
Vet aquí com les figures de sant Corneli i sant Cebrià van compartit molt més que el dia del calendari. Dins l’imaginari col·lectiu tenien la capacitat de conjurar el paganisme i la bruixeria fent-lo esdevenir neutre per als cristians. Devien pensar això els constructors de l’ermita del Collsacabra?

Imatges:
Superior.- L’ermita de Sant Corneli i sant Cebrià de Tavertet. Any 1983
Central 1.- Vista posterior de l’ermita amb la ‘petita falsa galeries coberta’. Any 1983
Central 2.- Planta de la ‘petita falsa galeries coberta’ i la seva posició respecte l’església (producció pròpia)
Inferior.- ‘Coblas dels gloriosos Sants Corneli y Cirpiá que’s veneran en la sua Santa Capella, en la parròquia de Tavertet, Bisbat de Vich. Vic : imprmpta Ausetana [s.d.] ('cliqueu' damunt la imatge per veure'n l'apliació per gentilesa de Bibliogoigs)

Bibliografia:
1 Benet, Albert; Pladevall, Antoni. “Tavertet. Sant Corneli”. A: Catalunya romànica. Barcelona : Fundació Enciclopèdia Catalana, 1986, volum 3 – Osona II, p. 629
2 Cura, Miquel; Vilardell, Roser. “El fenomen megalític a les comarques centrals de Catalunya”. A: Ausa, Vic : Patronat d’Estudis Osonencs, any: 1982 Vol.: 10 Núm.: 102 – 104, p. 160
3 “Corneli”. A: Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 8. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1987, p. 209
4 Mundó, Anscari M. “Cebrià”. A: Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 7. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1987, p. 121
5 Réau, Louis. Iconografia del arte cristiano. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2001, tom 2, vol. 3, p. 336
6 Réau, ïbid, p. 304
6 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat, 2001, vol. 5, p. 205

1 comentari:

Francesc ha dit...

Interessant i curiós. Hauré de buscar un dia per escapar-m'hi.
Gràcies per compartir aquestes informacions.