8 de set. 2009

Festa del naixement de la Mare de Déu o diada de les ‘marededéus trobades’

Nou mesos després que hagués estat concebuda immaculada del pecat original, l’església celebra el naixement de la Mare de Déu. La vinguda al món d’una figura amb tanta significació dins el cristianisme i, especialment, en el context de devoció popular, no podia passar gens desapercebuda en el calendari festiu.
L’episodi del naixement de Maria no consta en els evangelis canònics sinó que s’ha de buscar en els apòcrifs i concretament en el Llibre de la Nativitat de Maria; aquest, tot i que s’ha atribuït en alguna ocasió a sant Jeroni, segons Aurelio de Santos Otero, el seu autor cal cercar-lo en l’època i cort franca de l’alta edat mitjana (1). D’aquest text devia pouar Pere de Ribadeneyra en escriure el seu Flos Sanctorum de las vidas de los Santos (2), quan va descriure: “El padre de la Virgen fue Joachin, de Nazareth; su Madre Ana, de la Ciudad de Bethlén; y los dos eren de la Tribu de Judá, y del linage de David” i que “havian vivido veinte años casados, sin tener hijos, porque Ana era estéril; y por esta causa andaban muy tristes, y afligidos. Mas Dios nuestro Señor con gran providencia ordenó, que Ana fuesse estéril, para que el nacimiento de su Hija Santísima fuesse milagroso, y no de atribuyesse à la naturaleza, sino à la gracia”. Un àngel –segueix Ribadeneyra, els va fer saber la notícia que, finalment, tindrien una filla a qui haurien de posar el nom de Maria i que ella seria la mare del Messíes. Així “la parió à los 8 de Septiembre en Nazareth, en una saca, que tenían sus Padres en el campo, entre los balídos de las Ovejas, y alegres cantares de los Pastores.... y 9 días después, que fue à los 17 del mismo mes (segun la costumbre de los Hebreos) le fue puesto el nombre de Mari, que en la lengua Hebrea, ò Syriaca, quiere dcecir Senyora, Alumbrada, y Alumbradora, y Estrella del Mar; porque ella es la que por haver parido al Rey, y Senor del Mundo, es verdaderamente Senyora de todas las cosas criadas”.
El culte a la Mare de Déu, , diu Joan Soler, “s’inicia a partir del concili de Nicea, l’any 325, però es desenvolupa sobretot durant els segles XII i XIII (3)”. Aquest esclat, a Occident, va tenir una gran difusió a partir de les aportacions de diversos autors medievals com Bernat de Claravall i Bonaventura, com diu Evangelista Vilanova, “i l’ús de l’avemaria al costat del parenostre encoratjà i justificà la creença en l’eficàcia de la intercessió de Maria (4)”.
En el dia en què se celebra el naixement de Maria, en el territori de parla catalana, se festeja popularment el “dia de les marededéus trobades”. Aquest, tot i que no exclusiu de l’àmbit català, sí que hi té una profusió extraordinària. Com molt encertadament va escollir Narcís Camós en titular en seu entranyable llibre, el nostre país és un “Jardí de Maria (5)”. Joan Amades recorda que “la quasi totalitat d’imatges marianes, venerades als paratges solitaris, majorment de muntanyes alteroses, segons la tradició foren trobades en circumstàncies excepcionals i miraculoses, ordinàriament per pastors, i sovint guiats per un animal del ramat, gairebé sempre d’un bou” i afegeix que “una bona part de les imatges trobades ho foren dins d’una cova; és a dir, de l’habitacle del primer home, que li havia de servir alhora de casa i de temple on guardava els primers ídols” però també, afegeix el folklorista, “són innombrables les imatges trobades i relacionades amb vegetals, ordinàriament amb espècies boscanes (6)”. Respecte a aquestes narracions i la voluntat d’edificar santuaris marians en llocs específics, sovint de difícil orografia, Joan Prat comenta que hom ha volgut veure “creences, ritus i cultes pagans entorn de les deesses mares i de les diferents divinitats femenines de la fecunditat, cultes que s’haurien donat per tot el món mediterrani (7)”. I la celebració, en paraules de Soler” és una “festa agrícola en honor a la Terra Mare abans d’iniciar el calendari del pagès amb la sembra” i afegeix que “també festa clau en el calendari ramader; tornen a la terra baixa els grans ramats de les pastures en els prats comunals d’alta muntanya, on han estat tot l’estiu (8)”.

Vegeu, també, l’article d’aquest bloc: Santuaris marians (I): generalitats

Imatges: Diverses representacions escultòriques de la Mare de Déu venerada en diferents santuaris repartits per la geografia catalana.

Bibliografia:
1 de Santos Otero, Aurelio. “Libro sobre la natividad de Maria”. Dins: Los evangelios apócrifos. Madrid : Biblioteca de autores cristianos, 1985, p. 243
2 “La Fiesta de la Natividad de la Virgen Santissima nuestra Senyora”. Ribadeneyra, Pere. Dins: Flos Sanctorum de las vidas de los santos, vol. 3. Barcelona : Imprenta de los consortes Sierra, Olivér y Martí, 1790, p. 21
3 “Mare de Déu”. Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 422
4 “Mariologia”. Vilanova i Bosch, Evangelista. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 14. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989 p. 413
'5 Camós, Narcís. Jardín de María plantado en el Principado de Cataluña (Reedició de l'obra publicada a la ciutat de Barcelona l'any 1657 i reimpresa a la ciutat de Girona l'any 1772). Barcelona: Orbis, [1949?]
6 Amades, Joan. Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya. Barcelona : Ed. Selecta . Catalònia, 1989, p. 10 – 11
7 “Nativitat de la Mare de Déu”. Prat, Joan. Dins: Calendari de festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Barcelona: Fundació Serveis de Cultura Popular: Alta Fulla, 1989, p. 444
8 Mare de Déu”. Soler... Idem

2 comentaris:

Galderich ha dit...

Joan,
Em sopta la narració del pare Ribadeneyra sobre el naixement de la Verge Maria perquè insinua que també va nèixer al camp i més o menys pobre i en canvi la iconografia sempre el representa en un espai luxós i amb moltes minyones.

Joan Arimany Juventeny ha dit...

Hola Galderich,
És veritat que es poden trobar diverses versions del mateix fet. És, precisament, el desconeixement allò que permet que, segons el moment històric o la finalitat, es transmeti un missatge o un altre. En aquest cas hi hauria el de la Mare de Déu com a Reina del Cel o el de la mare del Déu que havia de néixer, en un estable, en benefici dels desvalgut. Suposo que aquest cas concret de la Mare de Déu es deu al fet que els evangelis canònics no en diuen res i és més fàcil interpretar segons convé.
Moltes gràcies per la teva aportació i fidel seguiment del bloc.