2 d’ag. 2009

Encara se celebra la festa de la ‘Invenció del cos de Sant Esteve’

Entre les parròquies més antigues de Catalunya, organitzades a l’antiguitat tardana, es compten algunes que porten l’advocació de sant Esteve. N’hi ha, especialment les d’àmbit rural, que pel fet d’escaure la diada del seu patró en plenes festes nadalenques i enmig del rigor dels freds de l’hivern celebren la festa major a primers d’agost; el dia 3 d’aquest mes estiuenc és la festivitat de la Invenció del cos de Sant Esteve.
Una paraula molt pròpia de l’àmbit de les relíquies de sants és la d’invenció; entre altres significats, Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll destaquen el d'“acte de trobar (una cosa que estava oculta) (1). Així, de la suposada troballa de les restes santes, emparada per la inspiració divina, se’n va dir invenció i no descoberta com hauria estat en llenguatge més planer.
La primera trobada de relíquies de sants de les quals se n’havia oblidat la localització remeten a sant Ambròs i a l’any 386. Louis Réau explica que el bisbe Ambròs “buscant la forma d’enfortir el catolicisme ortodox, amenaçat a Milà per l’arrianisme, va descobrir les relíquies de dos màrtirs, sant Gervasi i sant Protasi, dels quals se n’havia esborrat el record a la seva ciutat natalícia” i segueix explicant que “en el lloc designat per una visió miraculosa, va exhumar dos esquelets decapitats. Com que la terra estava tenyida de vermell, es va arribar a la conclusió que estava xopa de la seva sang” i conclou que “l’autenticitat de les relíquies va ser confirmada immediatament per curacions i miracles (2)”. A aquesta ‘invenció’ la van seguir moltes d’altres. El 393 es van descobrir els cossos dels màrtirs, sant Agrícola i sant Vidal, a Bolonya, i posteriorment els de sant Nazari i sant Cels.
La invenció que va tenir més ressò arreu de la cristiandat va ser la del cos de sant Esteve, el protomàrtir. Aquest fet meravellós va tenir lloc entre el 3 i el 20 de desembre de l’any 415 prop de Jerusalem. Explica Iacopo da Varazze a la Llegenda àuria (3) com va ser trobat el cos de sant Esteve uns segles després de la seva mort: Gamaliel, qui havia recollit el cos de sant Esteve i l’havia enterrat al seu propi sepulcre, es va aparèixer a un sacerdot de Jerusalem, de nom Llucià, en tres nits seguides en les quals li va identificar en quin lloc estava enterrat Esteve, juntament amb el seu propi cos de l’aparegut i els de dos familiars seus; també li va indicar com distingir el de cadascun. Una vegada Llucià va estar convençut, va explicar les aparicions al bisbe Joan de Jerusalem el qual, amb d’altres bisbes de la zona es van disposar a desenterrar les restes. Poc després d’iniciades les tasques de desenterrament, d’unes esquerdes es va escampar una olor perfumada que va obrar miracles entre els assistents. Finalment, trobats els cossos dels quatre cossos sants, els van dur a l’església de Sió on, només entrar, van obrar una pluja intensa a l’exterior que va acabar amb la sequera persistent que, des de temps, afectava aquelles terres. Això passava, segons sembla, entre el 3 i el 20 de desembre del 415 tot i que da Varazze situa els fets l’any 417. Aquest descobriment va ser un fet de tal importància que, com afirma Réau, “només d’aquesta data es van consagrar nombroses esglésies a sant Esteve (4)”.
Algunes parròquies catalanes van establir la seva festa major d’acord amb la data del 3 d’agost. És el cas de sant Esteve de Granollers de la Plana (municipi de Gurb, comarca d’Osona) que encara la celebra o la de Sant Esteve de Vila-setrú (municipi de Manlleu) que des de fa dècades la ha deixar de festejar. D’aquesta darrera, diu el Dr. Josep M. Gasol, que “la Sufragània pagesa de la parròquia de Manlleu celebra avui la festa patronal a llaor del titular Sant Esteve protomàrtir. S’hi canten uns Goigs, que acaben amb aquesta estrofa:

Ja que posseïu la glòria
després d’aquell cent per ú,
siau propici a est terme.
titulat Vilacetrú.

Pues que mai de vos ningú
ha quedat desconsolat,
Esteve, màrtir invicte,
siau lo nostre advocat
(5)”.

[Vegeu, també, l’article d’aquest bloc: Un antic conflicte religiós, a Menorca, provocat per les relíquies de sant Esteve]

Imatges:
Superior: Encapçalament dels Goigs de Sant Esteve, protomàrtir, patró de Granollers de la Plana. [vegeu-los sencers a Bibliogoigs]
Central: Encapçalament dels Goigs del protomàrtir S. Esteva, patró de Vilacetrú, sufragània de Manlleu. Manlleu : Gràficas Manlleu [s.d.]
Inferior: ‘Descobriment de les relíquies dels sants’. Dibuix de Gero Lucente, gravat de - Francisco Haylan que apareix com il•lustració núm. 3 del llibre de Julio Caro Baroja, Las Falsificaciones de la historia: en relación con España. Barcelona: Círculo de lectores, 1991


Bibiliografia:
1 Alcover, Antoni M. Diccionari català-valencià-balear, vol. 6. Palma de Mallorca: [s.n.], 1975-1979, p. 712
2 Réau, Louis. Iconografia del arte cristiano, vol 3. Introducción general. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2001, p. 468
3 Vegeu: da Varazze, Iacopo. La leyenda dorada, vol. 1. Madrid : Alianza Editorial, p. 436 – 440
4 Réau, Íbid
5 Gasol, Josep M. “Agost, 3. Invenció de sant Esteve. Calendari folklòric manlleuenc”. Dins: Lletres amicals, vol. 18, pàgs. 50 a 135, Manlleu, agost de 1958

2 comentaris:

Galderich ha dit...

Tens raó que és estrany que hom anomeni "Invenció" a les troballes fortuites de relíquies (com la de la Vera Creu) amb les sospites que aixequen... En fi, llenguatge eclesiàstic!

Júlia ha dit...

La paraula tenia el sentit de 'trobar coses amagades', en aquells temps de les 'invencions', però sí, avui resulta estrany i fins i tot premonitori, he, he.