14 d’ag. 2009

Dormir més que la Mare de Déu d’agost

El dia 15 d’agost se celebra l’Assumpció. És aquella festa que commemora “l’elevació de la Mare de Déu en cos i ànima al cel (1)”. Joan Soler explica aquesta creença dient que “la teologia popular deduí que, havent nascut immaculada de pecat original –privilegi pel fet de ser destinada a ser Mare de Déu-, el seu cos fou estalviat, si no de la mort –essent de natura humana, és a dir, mortal-, sí de la corrupció de la Mort; i d’envellir, conservant la seva bellesa virginal (2)”. Aquesta creença popular es va estendre a tota la cristiandat des de fa segles malgrat que oficialment no va ser aprovada fins al papat de Pius XII, el 1950.
Una de les expressions de la religiositat popular al voltant de l’Assumpció eren la instal·lació de l’anomentat Llit de la Mare de Déu. Aquesta construcció temporal, explica el Tradicionari, es tractava que “durant tota l’octava es parava un llit al mig de l’església amb la imatge de la Mare de Déu jacent en un cadafal guarnit i envoltat de flors i herbes oloroses, amb un sumptuós dosser, i amb un infant vestit d’àngel a casa costat” i especifica que “en alguns pobles se l’anomenava la ‘Mare de Déu Morta’ o ‘del Llit’ (3)”.
Aquest element, que es podia trobar en moltes poblacions a mitjan mes d’agost, havia generat diverses dites. El Dr. Josep M. Gasol al seu Calendari folklòric manlleuenc diu que “era tanta la fastuositat d’aquest llit-altar que s’han pervingut un adagi que diu:
anar enflocat com el llit de la Mare de Déu”. De la durada, tota una vuitada, dins l’edifici de l’església i al mig de la nau, n’explica una altra dita que se solia dir d’algú el o la qual no s’acabava d’aixecar del llit: Dormiries més que la Mare de Déu d’agost (4)”.
La tradició va perdurar, en la majoria de llocs, fins a la Guerra civil espanyol (1936 – 39); en alguns es va intentar recuperar per la postguerra però no va passar d’una manifestació de poca durada.

Podeu llegir més refranys i dites de la Mare de Déu d’agost al Refranyer temàtic de Víctor Pàmies.

Imatge: Altar i ‘Llit de la Mare de Déu’ que s’instal·lava durant la vuitada de la Mare de Déu de l’Assumpció abans de 1936 a l’església de Santa Maria de Manlleu. Foto Coll. Extreta del llibre: Pujol i Escalé, Francesc. Santa Maria de Manlleu: edició commemorativa del milenario de Hoja Dominical. Manlleu: Parròquia de Santa Maria, 1949, p. 56

Bibliografia:
1 Lloret, Teresa; Tomàs, Jordi. “Assumpció, l’”. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 3. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989 p. 288
2 Soler i Amigó, Joan. “Assumpció”. Dins: Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 50
.3 Boya, Francesc X.[et. al.] “Temps d’estiu. L’Assumpció de la Mare de Déu”. Dins: Tradicionari, vol. 5, El calendari festiu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Generalitat de Catalunya, 2005, p. 270
4 Gasol, Josep M. “Agost, 15. Mare de Déu d’agost. Calendari folklòric manlleuenc”. Dins: Lletres amicals, vol. 18, pàgs. 50 a 135, Manlleu, agost de 1958

3 comentaris:

vpamies ha dit...

Joan, molt interessant això que expliques. I original. Les dites que havia sentit de la Mare de Déu d'Agost, principalment anaven referides al fet que ja es comença a notar que es fa fosc (inscrites dins el cicle de l'allargament del dia).

Saps si aquest article de Josep M. Gasol es pot trobar digitalitzat? Hi ha ara moltes revistes antigues digitalitzades, però no he sabut trobar les "Lletres amicals".

Zerosetze ha dit...

Doncs m’he passat una bona estona en Internet remenant catàlegs d’abast mundial, tot buscant també les ‘Lletres amicals’ i, finalment, després de ‘rodar pel món’ e ‘tornat al Born’ i al catàleg en línia de la Biblioteca Morgades de Manlleu he trobat la sèrie. És un text mecanografiat segons es diu, i això explicaria la no localització a cap catàleg d’impresos. O sigui que teniu una joia! Valdria la pena editar-les, en paper o en format digital...

Joan Arimany Juventeny ha dit...

Hola a tots dos,
Certament els volums de 'Lletres amicals' són una obra molt interessant, especialment per a Manlleu i els manlleuencs. Es tracta de 22 volums publicats entre 1954 i 1967 per un col·lectiu d'amics que es desitjaven un bon dia del 'sant' compartint estudis de diversa tipologia (històrics, etnogràfics, literatis, etc). Són mecanografiats i dels quals hi ha poques còpies (cal pensar que les reproduccions es feien amb el 'prehistòric' paper carbó). Seria una bona iniciativa fer-ne una reproducció amb mitjans actuals (digitals, és clar) per augmentar-ne la difusió però suposo que a nivell presupostari no corren els millors temps... Haurem d'esperar que en vinguin de millors que, de ben segur, arribaran.