26 de jul. 2009

L’ermita manlleuenca de Vilamontà celebra l'aplec de Sant Jaume

L’ermita de Sant Jaume de Vilamontà de Manlleu, situada a un quilòmetre al nord del nucli urbà, va celebrar el seu aplec anual. La festa va tenir lloc el diumenge 26, l’endemà de la diada del seu patró. El programa va constar d'una missa matinal i esmorzar amb entrepans i xocolatada; i, a la tarda, una ballada de sardanes molt participada.

Una ermita sorgida d’un ‘vot de poble’
Aquesta ermita es va edificar el 1855 després que els manlleuencs, superada una mala anyada d’inclemències meteorològiques i un epidèmia, van decidir dedicar-la al copatró de la població.
Domènec Torrent i Garriga recorda que “el invierno de 1853-54 fué tal vez el más crudo que ha sentido Manlleu en el presente siglo [XIX]” i, més endavant explica que “si elinvierno fué malo, el verano de 1854 fué peor. Vino con él el cólera morbo, que causó muchas víctimas en la villa (1)”. Davant tanta dissort, els habitants de la Manlleu, desesperats per la gran mortalitat que es produïa la malaltia entre els veïns, van fer una prometença o un vot de poble (2): si la població superava aquest mal pas edificarien, amb els seus esforços, una ermita dedicada a sant Jaume. Les cròniques de l’època diuen que la pitjor afectació era una envestida del còlera va entrar pel port de Vigo (Galícia), el novembre de 1853, i que set mesos després, pel juliol de 1854, ja havia arribat al de Barcelona espantant tot el país. La població, que no veia remei a l’abast, es va refugiar en el sentiment religiós.
Jaume Serra, un manlluenc que ho va viure, recorda l’episodi amb les següents paraules: “davant aquella penosa situació els veïns de Manlleu dirigien els seus ulls al Cel, suplicant al Déu Totpoderós volgués apartar el flagell que sobre d’ells pesava, posant per intercessor de les seves súpliques, al gloriós Apòstol Sant Jaume a qui feren vot, si obtenia de l’Omnipotent que finís la pesta, d’aixecar una nova capella a ell dedicada, en substitució de la que feia més de cinc-cents anys existia en terres de
Vilamontà i era ja mig ruïnosa. Nostre Senyor sempre bondadós, atengué la súplica dels desolats manlleuencs, i als pocs dies desaparegué el terrible flagell, i aquests es disposaren a complir la promesa” (3). Un any després de tanta desgràcia, el 1855, el bisbe de Vic Antoni Palau va beneir el nou recinte sagrat que, des d’aleshores, va ser lloc habitual on s'expressaven les rogatives i precs davant les desgràcies més diverses.

La festa dedicada al patró sant Jaume
En un principi, la dependència orgànica de l’ermita va ser de la parròquia de Santa Maria però des de la inauguració de la nova parròquia de Sant Pau, a final de la dècada de 1960, va passar a dependre d’aquesta. És el consell de pastoral de Sant Pau qui es fa càrrec de les activitats festives dedicades al patró de l'ermita.

El diumenge més proper al dia 25 de juliol, es diu una missa matinal, oficiada pel rector de la parròquia de Sant Pau, Mn. Jordi Vila; al final d’aquesta es canten els goigs estrenats l’any 2000.
Posteriorment els participants poden fer un bon esmorzar amb entrepans de botifarra i xocolatada. A la tarda, hi ha una audició de sardanes, que enguany ha comptat amb la cobla Canigó, i que confia de la col·laboració de l’Agrupació Sardanista Manlleuenca.



Una ermita amb tres edicions dels seus goigs
L’any 1886, el manlleuenc Josep Casas i Reig va escriure uns goigs en lloança a Sant Jaume, que mereixen l’atenció pel seu contingut. Es titulen Goigs al gloriós Sant Jaume Apòstol que’s venera en la seva Hermita de la Parroquia de Santa Maria de Manlleu i van ser editats a la Impremta Anglada de Vic. En una estrofa, molt il·lustrativa de la història de l’ermita, es llegeix:

Quan lo cólera flagella
aquesta Vila ab rigor
promet fe’ una altra capella
més cerca y de més valor
Prest li tornau l’alegria
contenint la mà de Déu
Sant Jaume, de nit y dia
protegiu á tot Manlleu.

L’any 1955, amb motiu del centenari de l’ermita es van editar uns nous goigs. En aquest cas duien l’encapçalament d’ Antics goigs de Sant Jaume Apòstol venerat en la seva ermita de la Parròquia de Sta. Mª de Manlleu i van ser impresos a Gràfiques Manlleu. Finalment, l’any 2000, amb lletra de Lluís Badia i Torras, es van imprimir uns goigs nous; són els que es canten actualment i porten el títol de Goigs en Honor de Sant Jaume Apòstol la imatge del qual es venera a la seva ermita de Manlleu.







Podeu veure un breu reportatge audiovisual de l'aplec en el qual es canten els goigs a Sant Jaume:

Imatges: Selecció d’imatges de la festa de l’any 2009
Les tres versions dels goigs dedicats a l’ermita de Sant Jaume de Vilamontà (anys 1886, 1955 i 2000)

Bibliografia:
1 Torrent, Domènec. Manlleu, croquis para su historia. Vich: Imp. R. Anglada y Pujals, 1893, p. 109

2 Segons Joan Soler i Amigó, un 'vot de poble' és una "prometença col·lectiva feta a Déu o a un sant de complir -una sola vegada o, més sovint, cada any o amb una periodicitat establerta- una determinada pràctica piadosa -processó, missa, peregrinació. amb motiu de ser estalviada la població d'una pesta o altra calamitat pública".- "Vot. Vot de poble”. Dins: Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 799. Els manlleuencs, en el cas que ens ocupa, van prometre edificar tota una ermita.
3 Serra, Jaume. Homenatge a la vila de Manlleu al [sic] apostol Sant Jaume ab motiu de la festa patronal celebrant la restauració de sa [sic] ermita de Vilamontà. Vic : Tip. Franciscana, 1928, p. 6

1 comentari:

Zerosetze ha dit...

Joan, magnífic tot el documental i amb un final tan feliç. Quin detall el cant del video, que mostra tan bé com els assistents sostenen el full dels goigs. Moltes gràcies!