11 de maig 2009

Segon diumenge de maig: aplec a l’ermita de Sant Salvador d’Horta (Les Masies de Roda)

Aquest diumenge, a l’entorn de l’ermita de Sant Salvador d’Horta -antiga capella de la colònia industrial de Còdol-Dret del terme municipal de les Masies de Roda- es va celebrar la vint-i-tresena edició del seu aplec. Els actes organitzats van ser una arrossada popular, que va aplegar un centenar de comensals, una missa dedicada al patró -oficiada per mossèn Ramon Bufí-, i una ballada de sardanes amb la cobla Genisenca.
Aquesta manifestació festiva és una de les poques activitats anyals que fan reviure l’antiga colònia industrial de Còdol-Dret, tancada des de 1964, i que serveixen de record per a moltes dones i molts homes que hi van treballar.

Una ermita dedicada a un sant miracler
Sant Salvador d’Horta (santa Coloma de Farnés, Selva 1520 – Càller, Sardenya 1567). De nom Salvador Pladevall i Bien, en entrar a l’orde dels franciscans, va ser destinat per la seva fama de miracler, a diferents convents del territori català on era motiu d’atracció per la gent que li demanava la realització de proeses miraculoses. Explica Antoni Pladevall que el religiós va ser destinat a Tortosa, Bellpuig d’Urgell, Lleida, Horta de Sant Joan (d’on va prendre el nom), Reus, Madrid, i Barcelona; finalment va anar a Càller, a l’illa de Sardenya, on va morir (1). La seva beatificació va tenir lloc el 1711 i la seva canonització el 1938.
D’entre els miracles que va obrar, Joan Amades (2) n’esmenta diversos entre els quals destaca el que va fer quan “un dia d’estiu molt calorós, que Sant Salvador d’Horta i el beat Dalmau Muner anaven de camí, la set els abrusava i no trobaven una gota d’aigua per remei” i, després que el beat Dalmau va caure a terra defallit, “Sant Salvador va tocar una penya viva amb el palmell de la mà i al moment va brollar un raig d’aigua fresca i cristal•lina”. D’aquest fet hi ha dues versions situades en llocs ben diferents on encara es conserva la font que li va ser dedicada. Amades, precisament, situa una d’aquestes “vora de Còdol Dret” on diu que hi ha una font de ‘Sant Salvador’; esmenta, també, que “en record del miracle, allí a la vora fou aixecada una capelleta” que li va ser dedicada.
L’origen real de la capella cal cercar-lo, amb tota seguretat, en l’oratori que devia tenir el mas Sangles proper que li devia cedir l’advocació de Sant Salvador d’Horta. Això ho permet suposar la referència que apareix en els goigs editats el 1845 (3), uns anys abans de l’inici de la colònia; una estrofa diu:

“En la Capella del Sangles
la vostra imatge tenim,
y postrats á vostras plantes
humils los cors vos rendim
y dels camps lo fruit copiós
Siau lo nostre advocat
Salvador d’Horta gloriós”

Tot i que no es tenen informacions documentades anteriors a la Guerra Civil espanyola, a causa de l’incendi de tot l’arxiu, l’ermita de Sant Salvador se suposa que va ser edificada a finals del segle XIX quan la colònia de Còdol-Dret era propietat de la societat Bosch Hermanos, Llusá i Cia que va gestionar-la des dels seus inici i fins a 1923. D’aquesta època només se sap, segons Raquel Castellà, que a l’interior “no hi havia figures de sants, aquestes hi eren presents per mitjà d’un paper pintat que es trobava a les parets, on també hi havia exvots (4)”.
El 1939, explica Josep M. Rovira, que “durant la retirada de les tropes republicanes estacionades a Còdol, un escamot de milicians incendià la fàbrica”. El foc va arribar a diverses parts de l’edifici central de la fàbrica i altres dependencies i especifica que “tampoc escapà de la crema l’ermita de Sant Salvador, la capella de la colònia (5)”.
El 21 de novembre de 1943 va tenir lloc la festa de restauració de l’edifici. Havia estat promoguda per la gerència i direcció de l’empresa Unión Industrial Algodonera SA (UIASA) que va comptar amb el vist-i-plau del bisbat que havia delegat en mossèn Guiteres de Vic. L’acte va comptar amb la presència del bisbe Joan Perelló i l’assistència de representants de l’empresa propietària de la colònia així com d’un nombrós grups de treballadors de la colònia i dels altres centres de l’entorn. El prelat va fer la benedicció del nou altar i de la nova imatge de Sant Salvador d’Horta (6).
En els anys posteriors, s’hi val col•locar dues imatges més: sant Antoni M. Claret, patró del sector tèxtil, i de sant Juli, papa; aquest darrer, com imposició de Julio Muñoz Ramonet propietari de la Unión Industrial Textil SA (UNITESA) que des de 1944 i fins al seu tancament, va dirigir la colònia. Damunt l’altar també s’hi pot veure una imatge de la Puríssima.
En aquella data, es van estrenar uns nous goigs, escrits per mossèn Guiteres i per l’escrivent de la colònia, Joaquim Mercader, i que en essència eren una còpia dels anteriors (7).
Des de 1943 fins a 1963, la capella era utilitzada per dir missa, els diumenges i en dates assenyalades dins el calendari anyal de la colònia, com l’Homenatge a la Vellesa, les diades de Reis, Pasqua, Corpus, Tots Sants, Santa Tecla i per activitats de tipus familiar, com bateigs, comunions i casaments (8).
A partir del tancament de la colònia, la capella va restar més o menys abandonada. L’any 1987, l’actual propietari Josep Montmany, la va adquirir com un integrant edifici de la finca i en va iniciar la restauració interior i exterior.
Josep M. Rovira explica que actualment, cada segon diumenge de maig, s’hi celebra l’Aplec de Sant Salvador (que va iniciar-se el 1986) i que s’hi diu missa el 18 de març, festivitat del sant, de la qual s’encarrega el mossèn de Roda de Ter. De tant en tant encara s’hi fa algun casament i afirma que “la gent de Còdol s’estima molt l’ermita, alguns s’hi van casar, d’altres s’hi van batejaren o hi feren la primera comunió” i que “hi ha extreballadores de Còdol-Dret que s’encarreguen de la conservació i neteja de l’església (9)”.

Podeu veure un breu reportatge audiovisual de l’aplec d’enguany:



Ermites i capelles en colònies industrial
Durant el segle XIX, després de la difusió i certa imposició de les idees liberals i els episodis de desamortització, l’Església catòlica veu perillar la seva posició preeminent en el disseny de la societat. Cap a finals d’aquesta centúria, i especialment a partir de l’encíclica
Rerum Novarum (1891) de Lleó XIII, apareix una reinterpretació del context històric, interpel•lat pel fenomen obrer, per l’emergent model econòmic capitalista i, especialment, per l’aparició del socialisme.
Aquestes idees van tenir un seguiment molt important pels bisbe vigatans Josep Morgades i Josep Torres i Bages. Mitjançant un bon nombre de visites i cartes pastorals van intervenir directament en el món obrer de la seva diòcesi. I és en aquest territori en el qual es troba la conca mitjana del riu Ter i les diverses colònies industrials. En aquest sentit, l’historiador Jordi Figuerola afirma que “l’entronització de Lleó XIII cal capdavant dels catòlics seria un fet definitiu perquè Morgades trobés la guia i el camí a seguir en la seva tasca”. La direcció, diu Figuerola, era “l’acceptació del món modern, la necessària recristianització de la societat, l’esforç de mobilització constant del catolicisme, la presència directa de l’Església en sectors, com els obrers, per exemple , on mai no havia entrat (10)”.
L’ermita de Sant Salvador s’emmarca en la tipologia d’edificis religiosos relacionats amb les colònies industrials. Segons Josep M. Ainaud i de Lasarte, a la Gran Enciclopèdia Catalana, les colònies industrials eren un “conjunt d’instal•lacions industrials separat dels nuclis de població, amb cases per a obrers i encarregats, església, escola, economat i altres dependències (11)”. L’edifici religiós era, per tant, una de les construccions imprescindibles per a la colònia mitjançant la qual es mantenia la comunitat obrera dins els marges morals de la fe catòlica; aquesta esdevenia, juntament amb d’altres vincles de poder, una forma adequada per a modelar i conduir els treballadors, la seva forma de ser i de pensar. Així, els obreres tenien l’obligació de complir els deures religiosos, ja que a la colònia hi havia capellà que es cuidava de la capella (12). Josep M. Rovira relata com “els obrers de Salou [també colònia industrial de les Masies de Roda] i Còdol Dret es passaven tota la setmana reclosos a la colònia i els dissabtes al capvespre i diumenges els dedicaven a descansar, oir missa o s’arribaven fins a Roda” i especifica que “les colònies també celebraven les festivitats del calendari litúrgic i gaudien de les pròpies festes (13)”.


Imatges:
Superior 1.- Vista exterior de l’ermita de Sant Salvador d’Horta.
Superior 2.- Vista de l’altar de l’ermita amb les imatges de Sant Salvador d’Horta, Sant Antoni M. Claret, sant Juli, papa, i la Puríssima
Superior 3.- Imatge de la missa de l’aplec de Sant Salvador oficiada per mossèn Ramon Bufí. 10 de maig de 2009
Central 1.- Antics goigs a Sant Salvador d’Horta, impresos el 1845
Central 2.- Nous goigs a Sant Salvador d’Horta, estrenats el 21 de novembre de 1943
Inferiors 1 i 2.- Audició de sardanes per l’aplec de Sant Salvador a càrrec de la cobla Genisenca de Taradell i ballada pels assistents


Bibliografia:
1 Pladevall, Antoni. “Salvador d’Horta”. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 20. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989, p. 201
2 Amades, Joan. Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any, vol. 1. Barcelona: Salvat, 2001, p. 901
3 ‘Goigs en alabansa del català dels miracles el beato Salvador de Horta, que se cantan en la sua Capella de la Casa del Sangles de la Parroquia de Sant Pere de Roda, bisbát de Vich’ Vic : Ignasi Valls, 1845
4 Castellà, Raquel. Còdol-Dret, vida d’una colònia industrial (1862 – 1964). Ajuntament de les Masies de Roda : les Masies de Roda, 2006, p. 119
5 Rovira i Montells, Josep M. Les Masies de Roda. Història del nostre poble. Ajuntament de les Masies de Roda : les Masies de Roda, 2005, p. 183
6 Castellà, Íbid, p. 120 – 121
7 ‘Goigs a honra del català dels miracles, Sant Salvador d’Horta que es canten el la seva capella de Còdol-Dret de la Parròquia de Sant Pere de Roda, bisbat de Vich’. Roda de Ter : Imp. Fluvià [s.d.]
8 Rovira, Íbid, p. 228
9 Íbid.
10 Figuerola, Jordi. “Regeneració religiosa i catalanisme: el cas del bisbe Morgades”. Dins: L’Avenç. Barcelona: L'Avenç, S.A., 1976-. Núm. 177, gener de 1994, p. 21 [dossier: Església i societat a la Catalunya contemporània]
11 Ainaud, Josep M. “Colònia. Colònia industral”. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 7. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989, p. 471
12 Ollich, I; Ocaña, M; Ramisa, M; Rocafiguera, M. de. A banda i banda del Ter. Història de Roda. Vic: Eumo Roda de Ter: Ajuntament de Roda de Ter, 1995, p. 181
13 Rovira. Íbid, p. 280

4 comentaris:

Galderich ha dit...

Molt bo l'article (aquest no el tenies preparat...).
A més m'agradat molt la relació entre les esglésies i les colònies i l'encíclica papal Rerum Novarum. Malgrat que sigui lògica mai hi havia atinat.
Felicitats una vegada més.

Francesc ha dit...

Mira que és petit el món: dijous vaig anar a l'ermita cridat per la curiositat!
Sant Salvador va ser un sant anti-corrent, i fins i tot diria maltractat, precisament per la seva popularitat.
Per evitar els disturbis que es produïen quan anaven a demanar-li favors, el varen treure del convent de Sant Salvador d'Horta i li varen fer canviar el nom (perquè la gent no el reconegués).
Al 1677 a Manresa va arribar una relíquia seva procedent de Càller, gràcies a les gestions fetes des de Sant Tomàs de Riudeperes.

Felicitat!

Joan Arimany Juventeny ha dit...

Gràcies a tots dos, Galderich i Francesc,
La presència de la religió en les colònies industrials és un aspecte a estudiar tot i que ja hi ha hagut algun excel·lent treball. Hi ha casos curiosos com la xemeneia de l'empresa de la colònia de Borgonyà la qual, els empresaris escocessos (anglicans) van voler que fos més alta que el campanar de l'església (una antiga ermita mariana) que servia a la comunitat; allò s'hi va viure un estira-i-arronsa ben clar sobre el pes de la religió en el context obre.
I, Francesc, ha estat un greu oblit no esmentar el teu comentari sobre la relíquia de Sant Salvador d'Horta tractat pel Dr. Gasol que, ben aviat, vaig cercar a Internet. Precisament, el Dr. Gasol va estar uns anys a Manlleu i és molt ben recordat ja que va deixar una gran empremta en l'àmbit religiós i en el de l'estudi d'història local. Per altra banda, la biografia de Sant Salvador d'Horta també explica que va ser acusat per la inquisició degut als seus miracles inexplicables.

Júlia ha dit...

Sobre Sant Salvador d'Horta, sant molt especial, efectivament:

Després de la guerra civil i amb la immigració a les barraques de Montjuïc es van necessàries noves parròquies i les Monges del Sortidor del meu barri, Poble-sec, van haver de cedir la capella per a parròquia, ignoro el motiu, però en van dir Sant Salvador d'Horta. Al cap dels anys, ja a la dècada dels setanta, la capella va retornar a les monges i la parròquia es va instal·lar en una mena de barraqueta provisional a Montjuïc, per anar a parar després al capdemunt del carrer Poeta Cabanyes, de forma definitiva, amb una església modesta i acollidora.

Recordo que havíem fet alguna pelegrinació a Santa Coloma de Farners.