6 de maig 2009

La meravellosa troballa de les relíquies de Sant Sixt (o Sist) i sant Hou, patrons de Celrà

Era un 7 de maig de la primera meitat del segle XIII que, prop del poble de Celrà (Gironès), unes miraculoses llums van indicar a un pagès el lloc on reposaven, des de feia molt de temps, unes relíquies santes. El tresor amagat eren les restes de sant Sixt i les de sant Hou que, des d’aleshores, van rebre veneració pietosa a l’església parroquial del municipi. Un llibret (1), editat el 1921, aporta les dades per teixir la seva història.
L'existència d’aquests dos sants, suposats màrtirs cristians dels primers segles, es perd en la foscor dels temps. I les referències ho són tant, de perdudes, que fins i tot es pot dubtar de la seva autèntica existència. Les úniques dades que han arribat als nostres dies són les que, establertes en la mateixa tradició, s’han volgut instituir com a certes. Antoni Vicent Domènech, a la seva Història general de los santos y varones ilustres en santidad del principado de Cataluña (2), editat el 1602, recull un capítol que dedica a ‘La invención de los cuerpos de San Eovaldo llamado vulgar Catalan Sant Hou, y de San Sixto martyres, cuyas sagradas Reliquias tiene la Yglesia Parrochial de Celran del Obispado de Gerona’. Així mateix, segons el mateix llibret esmentat anteriorment, es diu que “el cronista Rnt. P. Fr. Joan Roig i Jalpí, el 1677, esmenta que a la parroqu¡ial de Sant Feliu de Celrà “descansan las reliquias de los santos Mártires Sixto y Teobaldo, naturales del mismo lugar... (3)”. Finalment, ja en ple segle XX, Joaquim Pla i Cargol, en tractar dels Sants màrtirs de Girona, estableix que “se indica también como martirizados aquí a San Eovaldo y San Sixto, de los cuales igualmente se tiene pocos datos” i afegeix que “parece muy probable que todos ellos [aquests i altres, en gran nombre, suposats cristians] fueran martirizados por el cruel Rufino, que actuaba como delegado de Daciano en las comarcas gerundenses... (4)”.
La llegenda, la tradició o la imaginació popular ha configurant una història de dos màrtirs que, suposadament, van ser degollats a Girona, després de patir diversos turments, el 24 de juliol de l’any 303 i que van ser enterrats en un lloc indeterminat. Hi ha, així mateix, una gran determinació en establir com van aparèixer aquestes relíquies i com van passar a ser venerades a Celrà. El mateix Joan Amades (5) explica com “un veí del poble, que cada dia oïa missa i era tingut pel més devot del poble, una nit va tenir una revelació d’un àngel. Que li va dir que anés a la partida anomenada Valltorta, vora l’esglesiola de Santa Tecla, del terme de Celrà, on, en una vinya, trobaria enterrats els cossos de dos sants màrtirs”; el folklorista segueix esmentant que “al capvespre, el pagès s’anà a l’indret indicat, i en un bardissar de vora del camí va veure sortir, de sota a terra, una gran claror, tan forta, que semblava que talment fos de dia”. És així com, després de tres dies de veure la confirmació dels designis es va posar a desbrossar el lloc i va apartar un munt de pedres sota les quals va descobrir dues caixes o urnes on hi havia, un a cadascuna, els cossos de sant Sixt i de sant Hou. Quan va fer pública la troballa miraculosa, en processó el mateix bisbe de Girona les va anar a buscar. Les relíquies, però, no es van voler apartar de Celrà on va ser dipositades, damunt d’uns altars, a cada costat de l’altar major, de l’església parroquial de Sant Feliu.
Els fets de la localització meravellosa van tenir lloc, segons ha quedat fixat, a mitjan segle XIII, entre 1227 i 1234 o, com a molt tard, el 1245; en qualsevol cas estava clar que havia estat un 7 de maig (6).
Des d’aleshores, Celrà va venerar com a patrons sant Sixt i sant Hou i en el segle XVII els va fer uns bust integrats en un ric reliquiari que va desaparèixer a l’inici de la Guerra Civil espanyola. El 15 de juliol de 1588 es va instituir la Confraria dels Sants que, precisament, els havia d’honorar amb les festes i mostres de devoció. La celebració a sant Sixt es va establir pel mateix dia de la commemoració de la troballa de les relíquies, el 7 de maig, que és quan Celrà celebra la seva Festa major; per a sant Hou es va reservar el 17 de juliol. Respecte la Festa major, podeu veure el text de Manel Carrera que es recull al web de
festes.org i en el qual esmenta que “sant Sixt deu ésser una cristianització d’anteriors divinitats relacionades amb la pagesia, doncs en aquesta època de primera germinació de les llavors és quan els conreus són més fràgils i quan els avantpassats pagesos i agricultors feien ritus a divinitats protectores” i recorda que “la dita local diu que Els fesols, es planten per sant Sixt i es mengen per sant Ou (7)".

Imatges:
Superior.- Antic reliquiari amb els busts que contenien les restes de sant Sixt i sant Hou abans de 1936 a l’església parroquial de Celrà. Imatge extreta del llibret ‘Els gloriosos màrtirs de Celrà Sant Sist i Sant Hou. Celrà : Imp. La Editorial Gerundense, 1921’
Inferior.- Portada interior del llibret ‘Els gloriosos màrtirs de Celrà Sant Sist i Sant Hou’ editat a Celrà per la impremta. La Editorial Gerundense el1921.

Amb aquest article vull agrair a Albert Domènech l’aportació del magnífic volum d’Antoni Vicent Domènec

Bibliografia:
1 Els gloriosos màrtirs de Celrà Sant Sist i Sant Hou. Celrà : Imp. La Editorial Gerundense, 1921, pp. 70
2 Domènec, Antoni Vicent. Història general de los santos y varones ilustres en santidad del principado de Cataluña. Girona, 1630, p. 96 – 98
3 Els gloriosos... Íbid, p. 10
4 Pla Cargol, Joaquim. Santos mártires de Gerona: San Félix, San Narciso y otros Santos. Girona [etc.]: Dalmau Carles, Pla, 1955, p. 25
5 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any, vol. 3. Barcelona: Salvat, 2001, p. 582
6 Els gloriosos... Íbid, p. 26
7 Carrera, Manel. “Festa Major” [en línia] Associació Rebombori Digital. festes.og. L’espai on comença la festa. 1999-2008 festes.org [Consulta: 6 de maig de 2009] Disponible a: http://www.festes.org/articles.php?id=812

6 comentaris:

Galderich ha dit...

Ja, ja... gràcies a tu i els teus apunts devocionals!
Malgrat tot, la primera edició del Flos Sanctorum català de Vicenç Domènech fou del 1602 i la del 1630 correspon a la segona i darrera edició.
Llàstima de la pèrdua dels reliquiaris perquè eren una preciositat.

Júlia ha dit...

El forat de Sant Ou que hi ha a prop de Montgrony té alguna cosa a veure amb aquest sant? Sempre vaig sentir curiositat per aquest nom tan estrany.

Joan Arimany Juventeny ha dit...

Hola a tots dos.
Primer.- Cal fer justícia davant les aportacions que cal agrir per, entre tots, millorar aquest modest bloc
Segon.- Júlia. El forat de Sant Ou o Hou que esmentes fa referència a sant Eudald que es venera a Ripoll. En el seu moment esperem, si tot va bé, fer un article sobre aquest Sant que celebra la festa l'11 de maig.

Francesc ha dit...

Se't presenta feina, company, perquè jo també vull saber si el sant Hou de Montgrony (o sigui, sant Eudald de Ripoll) era el mateix sant Hou de Celrà

Galderich ha dit...

Batua l'hou! No m'estrasseu al Joan que l'11 de maig és a la cantonada!

Joan Arimany Juventeny ha dit...

Certament, té Hous la cosa!.
Ara mateix em poso a esmolar les tecles de l'ordinador!
Esperem que no hi hagi trencadissa ni calgui recollir closques...