18 de maig 2009

Davant la pròxima canonització del beat Francesc Coll i Guitart

La propera canonització del beat Francesc Coll i Guitart (Gombrèn, 1812 – Vic, 1875), que tindrà lloc el pròxim 11 d’octubre, convida a analitzar quins van ser els passos previs, els de la beatificació, i com es va desenvolupar el que va ser primer acte d'aquest tipus celebrat pel papa Joan Pau II.
Les xifres de beatificacions i canonitzacions de Joan Pau II van batre records (482 sants i 1341 beats); mai fins aleshores cap pontífex havia decretat tants santes / sants i beates / beats i, fins i tot –tradicions locals al marge- s’afirma que fins aleshores, en tota la història de l’Església catòlica se n’havien fet tantes i tants. Possiblement, per aquest minsa activitat beatificadora i canonitzadora precedent a Joan Pau II, Francesc Coll -el pare Coll- va haver d’esperar prop de cinquanta anys des dels primers passos per inscriure’l en el selecte llistat de mitjancers amb Déu.


Va ser la primera beatificació de Joan Pau II
L’any 1956, amb motiu del centenari de l’Institut de les Dominiques de l'Anunciata la premsa de l’època esmentava que la beatificació estava molt avançada (1); aleshores ocupava el papat Pius XII i encara no s’havia produït cap miracle, gràcies al religiós, que pogués ser investigat per l’Església. El procés havia començat el 1930 i el 1970 el papa Pau VI havia reconegut les seves virtuts i capacitats heroiques i fins i tot havia indicat la data del 22 d’octubre de 1978 per a fer efectiu l’acte protocol·lari. No seria, però, fins al 29 d’abril de 1979 i dos ‘papes’ després que la intenció esdevindria realitat.
La beatificació arribava després de la confirmació de l’autenticitat d’un miracle atribuït a, l’aleshores venerable, Francesc Coll; aquesta era la condició indispensable, en el cas de no haver mort en situació de martiri, per declarar-lo beat. Es tractava de la curació miraculosa de l’asturiana Justa Barrientos que havia estat afectada per una ‘peritonitis aguda’ que semblava que havia de causar-li la mort. Després de la invocació a Coll i la col·locació d’una relíquia al coixí de la malalta, aquesta va gaudir d’una recuperació, el 31 de desembre de 1958, que científicament no va tenir l’explicació adequada [podeu llegir més sobre aquest miracle al web del Colegio Ntra. Sra. del Rosario Sama de Langreo - Asturias anunciata.org.es a l’adreça:
http://www.anunciata.org.es/anunciata/milagro.htm]. El reconeixement efectiu del miracle va tenir lloc el 7 de juliol de 1977 per Pau VI.
Es tractava de la primera beatificació de Joan Pau II –que va compartir amb el francès Jacques-Désiré Laval- i l’esdeveniment va adquirir connotacions interessants: per una banda, pel fet de ser el primer acte d’aquest tipus del papa recentment elegit; per una altra, pel fet que es preveia l’assistència de personalitats de l’espai polític espanyol i català així com de l’àmbit religiós enmig del procés de la Transició, que podrien tenir un dels primers contactes amb les esferes vaticanes; i, com a darrer aspecte, perquè s’esperava la utilització del català entre els idiomes que el s’utilitzarien durant la cerimònia.
Així, el 29 d’abril de 1979, la basílica de Sant Pere es va omplir de catalans que van poder ser testimonis de la beatificació. Tot i que Joan Pau II no va fer servir el català en les seves intervencions, explicava el periòdic La Vanguardia (2), sí que la nostra llengua va ser present en algunes pregàries fetes en el moment de l’ofertori. Entre les personalitats eclesiàstiques que també hi van assistir, encapçalats pel president de la Conferència episcopal espanyola, es podia comptar als arquebisbes i bisbes catalans, acompanyats de l’arquebisbe d’Oviedo i el bisbe d’Albacete. En un context més íntim, l’endemà, l’arquebisbe de Barcelona cardenal Jubany va oficiar una missa a la basílica de la Minerva.

Un segon miracle el permet fer sant per Benet XVI
El passat 6 de desembre passat, el papa Benet XVI aprovava un segon miracle atribuït, en aquest cas, al beat Coll. Era el requisit necessari per iniciar els passos per fer-lo sant.

Es tractava de la curació d’una nena que en néixer patia una malaltia extremadament greu. Sembla que la invocació al beat, des del primer moment, va comportar una millora i curació de la malaltia Aixa com l’eliminació de les possibles seqüeles. Després el procés que va verificar l’autenticitat del fet prodigiós, i reconèixer la intercessió de Coll, el Vaticà va acceptar iniciar els tràmits per promoure la canonització. Posteriorment es va informar que la data seria l’11 d’octubre d’enguany.
Juntament amb la canonització del beat Coll tindrà lloc la formalització d’altres nous sants; d’aquests en destaca la figura del castellà-lleonès Rafael Arnáiz Barón (1911 – 1938) que, amb Coll, acompanyaran la canonització de quatre italians, un belga, un polonès, un portuguès i una beata francesa.



Goigs a lloança del beat P. FRANCESC COLL, O. P. Fill de Gombrèn i Missioner de la nostra. Fundador de les Germanes Dominiques de l’Anunciata. Sant Pere de Gombrèn. Bisbat de Vic. Ripoll : Imp. Bonet, 1979 (Per gentilesa de FARISTOL D'OBAGA. Col·lectiu Obaga)



Imatges:

Diverses formes de contenir relíquies de Francesc Coll i Guitart (col·lecció de l'autor)
Superior: targeta amb relíquia del pare Francesc Coll i Guitart impresa abans de la e la consideració de ‘venerable’.
Central1: anvers i revers de medalla amb relíquia de Francesc Coll en tant que servent de Déu, realitzada de la beatificació
Central 2: plaqueta de metall de 55 x 40 mm amb relíquia del beat Francesc Coll


Inferior: Petit bust de l’aleshores venerable pare Coll realitzat amb motiu del centenari de la fundació de les Dominiques de l’Anunciata celebrat el 1956. Bust numerat amb el número 280.

Bibliografia:
1 “I Centenario de la RR. Dominicas de la Anunciata”. Dins: La Vanguardia, 27 d’abril de 1956, p. 15
2 “Juan Pablo II beatificó al padre Coll”. Dins: La Vanguardia, 1 de maig de 1979, p. 33

1 comentari:

Galderich ha dit...

Ep, aquest no el tenia controlat. Molt interessant tot el procés.