22 de des. 2008

Quan el dia ja augmenta: el renaixement de la llum

Superat el solstici d’hivern, deixats enrere els dies més curts de l’any, l’ésser humà celebra el renaixement de la llum i la victòria del Sol. Així esdevé el procés cíclic ple de percepcions que va dur a la consciència que hi ha una constant ineludible en tota existència: el naixement, la vida, la mort i, potser també, l’esperança en la resurrecció. Ho explica Joan Soler quan diu que “l’any expressa foscor i claror, fred i escalfor, un procés cíclic de mort i resurrecció –dels solstici d’hivern al d’estiu. Que es manifesta en la natura, en el clima i la meteorologia (1)”. La mesura del temps, de la idea que hi ha un continu que passa però que, per condició natural, es va repetint va ser un de les primeres nocions dels humans respecte el seu entorn vital.
A La pintoresca història del calendari, Miquel Palau constata la forma en què es va arribar a concebre com “veient l’home que la sincronització entre els fenòmens celestes i els de la natura es repetia sempre pel mateix ordre, i que cada un dels fenòmens presentava una durada constant, pensà que hi cabia l’esperança d’obtenir-ne la previsió a la bestreta si podia prendre un punt de partida, des del qual pogués comptar l’espai del temps que transcorria d’un cap a l’altre de les estacions, ja que aquest cicle era el fenomen canviant més acusat, i per tant més fàcil de percebre, ja fos pel retorn del fred o de la calor, o bé per la major o menor altura del Sol, o per qualsevol altra manifestació natural (2)”. L’home, explica Palau va adonar-se de les fases de la lluna però aquestes no servien per comptar en quin moment havien de tornar a succeir les coses i, per aquest motiu, va prendre el sol com a referència (tot i això, en certs aspectes va perdurar el càlcul lunar).
Si fem l’exercici de mesurar en quin moment surt el sol en cada dia de l’any i ens proposem fer-ne una gràfica ens adonarem que la figura resultant són dues línies sinuoses que s’apropen quan es tracta de l’hivern i s’allunyen quan es tracta de l’estiu, amb els punts àlgids en els respectius solsticis (cal tenir en compte que el càlcul és en temps universal, o sigui, seguint l’horari solar sense comptar l’hora i dues hores que es porten d’avançament a l’hivern i a l’estiu):


Per la banda de l’hivern, el primer dia en què les hores de claror comencen el seu incessant augment és, realment, el 26 de desembre; durant una setmana la durada del dia frega la seva menor durada, les 9 hores i 11 minuts. És necessari indicar que els dies en què el sol surt més tard, a les 7 i 18 minuts, ho fa entre el 3 i 4 de gener; en canvi, quan es pon més aviat, a les 4 i 22 minuts, és entre el 3 i 14 de desembre (3):


Per la banda de l’estiu, els dies de màxima claror comença el dia 16 de juny i es manté durant 8 dies, fins al dia 23; el període de màxima claror és de 15 hores i 11 minuts. En aquest cas és interessant verificar com els dies en què el sol surt abans ho fa a les 4 i 16 minuts, entre el 12 i 16 de juny, però que es pon més tard, a les 7 i 29 minuts, entre el 25 i 29 de juny (3):


És a dir, la veritable diferència entre el dia més curt i el més llarg és de 6 hores; o sigui, una quarta part de dia que fluctua entre els dos solsticis.
La percepció d’aquest canvi, que en el dia a dia esdevé inapreciable i només mesurable científicament, és relatat per la tradició en el conjunt de l’any. Ho fa en forma de refranys associats al dia i sant que pertoca. Aquesta relació comença per Santa Llúcia per raó que la dita perdura de d’abans de la reforma gregoriana del calendari, realitzada el 1582 [vegeu l’article ‘Per quina raó es diu ‘per Santa Llúcia, un pas de puça’ si el dia encara disminueix?’d’aquest mateix bloc].

Carme Tulon publicava (4) una de les versions més completes d’una popular col·lecció de refranys que fan referència a la durada del dia segon el moment de l’any en consonància al santoral tradicional:

“Per Santa Llúcia, un pas de puça; (13 de desembre)
per Nadal, un pas de pardal; (25 de desembre)
per Sant Esteve, un pas de llebre; (26 de desembre)
per Ninou, un pas de bou; (1 de gener)
per Reis, un pas de vells; (6 de gener)
per Sant Julià, un pas de ca; (7 de gener)
per Sant Antoni, un pas de dimoni; (17 de gener)
per Sant Sebastià, un pas de milà; (20 de gener
per santa Agnès, una hora més; (21 de gener)
per Sant Vicenç de la roda creix el dia una hora; (22 de gener)
per Sant Pau, l’hora cau; (25 de gener)
per la Candelera; una hora entera; (2 de febrer)
per Santa Maria, una hora i mitja més de dia; (2 de febrer)
per Sant Blai, un pas de cavall; (3 de febrer)
per Sant Maties, iguals són les nits que els dies; (24 de febrer)
per Sant Joan, el dia més gran; (24 de juny)
per Sant Pere, el dia enrere; (29 de juny)
per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc; (15 d’agost)
per Sant Narcís, de sis a sis; (29 d’octubre)
passats Tots Sants, els dies són germans. (1 de novembre)
I ja tornem a ser a Sant Tomàs”

D’aquesta manera, la progressió dels canvis d’hores de claror i de fosca quedava retingut a la memòria dels avantpassats catalans que no tenien a mà un calendari o que potser no haurien sabut interpretar.

Podeu completar aquest tema amb sengles blocs de Víctor Pàmies l’Enciclopèdia Paremiològica on s’hi troba un interessant estudi sobre “El cicle de l'allargament del dia” i el “Refranyer temàtic” sobre les dites que fan referència a la mesura del temps segons el calendari tradicional.

1 “Any”. Dins: Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 33
2 Palau, Miquel. La pintoresca història del calendari: les seves aventures i els seus secrets. Barcelona: Millà, 1973, p. 15
3 Els càlculs s’han efectuat mitjançant les dades que ofereixen el ‘Calendario religioso, astronómico y literario por Fray Ramón Ermitaño de los Pirineos’ (edicions de 2008 i 2009) Barcelona : Sociedad General Espanyola de Librería i ‘Calendari dels Pagesos’ (edicions 2008 i 2009). Barceloan : [s.n.]
4 Tulon, Carme. “El refranyer” Dins: Els cingles. Tavertet : Imp. Planàs, número 22, desembre de 1987, p. 14. Disponible en línia:
http://www.elscingles.org/revista/n/n00-n30/n22.pdf


ENQUESTA

Resultat de l’enquesta: Quin element decoratiu nadalenc prefereixes?
12 participants han respost:

L’arbre guarnit.- 3 (25%)
El pessebre.- 8 (66%)
Les figures del Pare Noel.- 0
Altres.- 1 (%)

Moltes gràcies per la vostra participació