20 de des. 2008

El solstici d’hivern i l’antic culte als difunts

Quan s’acosta el solstici d’hivern, quan les hores de fosca vencen a les hores de llum, l’esser humà torna a la introspecció. Ho fa, com en d’altres moments de l’any, per preguntar-se quins són els seus límits i quina és la perspectiva que s’obre més enllà de la vida terrenal.
Joan Soler i Amigó, a la seva Enciclopèdia de la fantasia popular catalana, recorda com “antigament, la nit del solstici d’hivern, era dedicada als difunts de la família i a la seva memòria; el foc de la llar era per a ells i el seu record esdevenia comunió en l’àpat sacrificial (1)”. Per la seva banda, Xavier Fàbregas considera que “la nit, la foscor, és del reialme dels morts i la claror del dia empeny de nou els difunts cap als llocs on reposen (2)”.
L’estudi de les necròpolis i zones d’enterrament medievals ens ofereixen exemples interessants de com sempre ha existit la preocupació humana respecte la mort i com se li ha donat una gran importància. Respecte a les tombes d’aquesta època reculada, l’historiador medievalista Jordi Bolòs diu que “podem establir una clara distinció entre aquelles necròpolis que resten allunyades de llocs de culte i aquelles en què les tombes són situades al costat d’una església, dins de l’àrea del cementiri” i afirma que “les primeres solen ser les més velles (3)”.
Fàbregas esmenta que “la societat rural continua practicant una sèrie de cerimònies funeràries que provenen segurament d’abans de la romanització. I conreant una sèrie de temors (4)”. Si això se situa, segons l’autor, en les darreres dècades del segle XX, què no passaria en segles anteriors? Precisament, respecte als enterraments medievals isolats, Bolòs diu que “fins i tot, s’ha afirmat que podem relacionar les tombes fetes al cim dels turons, tossals, carenes o roques amb comunitats que visqueren a l’alta edat mitjana i que eren poc cristianitzades (5)”. Aquest tipus de sepultures es coneix amb el nom de ‘tombes antropomorfes’ per la forma que tenen que sembla el perfil humà (6)”. Fàbregas, en un peu de foto, considera que “les tombes antropomorfes excavades a la roca són testimoniatge de cultes molt antics, i del temor o la veneració de la comunitat a un prohom que la regí (7)”.









Enmig d’un paisatge meravellós proper a Rupit (Osona), amb unes vistes increïbles, les tombes antropomorfes dels Bassis són el record d’una gent i d’una societat llunyana que tenia un sentiment especial per a la mort. Es troben dalt d’una cinglera, no gaire lluny de l’antiga església de Sant Joan de Fàbregas i dins el seu antic terme parroquial. Respecte a aquestes tombes , Jordi Vigué a Catalunya romànica, diu que “es tracta d’un conjunt funerari que consta de dues tombes excavades a la roca, una roca sorrenca i dura, orientades de nord a sud” i detalla que “aquestes dues tombes corresponen adults i es troben en un lloc de difícil accés” i que “amb una forma corbada, tant al cap i al peu, com als costats laterals, pertanyen al tipus anomenat ‘pisciforme’ (8)”. Jordi Bolòs (9), en fer la descripció assenyala que “són força desgastades per l’erosió” i indica, com també va passar en l’ocasió de prendre les imatges que us oferim, que “quan plou resten inundades”; “Malgrat això –continua dient- sembla que ja inicialment tenien els costats amb una forma corbada, tant al cap i al peu com, especialment, als costats laterals” i les atribueix, com Vigué, al tipus de tomba ‘pisciforme’. La seva situació, a 850 metres d’altitud i encarades a l’horitzó planteja la possibilitat que el lloc fos triat amb premeditació i amb una voluntat expressa. Jordi Bolòs, al respecte, diu que “creiem que foren triats indrets estratègics, de bon defensar, perquè la gent vivia en aquests llocs, prop de la roca on hi tenien la tomba”; en qualsevol cas, diu el mateix autor, “creiem que més aviat foren triats indrets estratègics, de bon defensar, perquè la gent vivia en aquests llocs, prop de la roca on hi feien la tomba (10)”.
L’orientació és un altre factor a tenir en compte. Les dues tombes dels Bassis estan orientades de sud a nord, amb el cap vers aquesta darrera orientació. Aquesta disposició, en aquets cas concret sembla buscat expressament ja que haurien pogut estat orientades cap a qualsevol altra direcció; sembla, però, que la majoria de tombes d’aquest tipus i d’aquesta època solen tenir aquesta mateixa posició malgrat no se sàpiga el motiu.
La datació de les tombes del Bassis, com les de la mateixa tipologia, Bolòs indica que “aquestes tombes –referint-se al conjunt de tombes del Cabrerès entre les quals hi ha les dels Bassis- pertanyen a un tipus de sepultura excavada a la roca de formes primitives, que cal datar possiblement en l’època precedent a l’afermament del poder comtal autòcton, el segle desè, però segurament, més tard de la invasió musulmana” i conclou dient que “és possible que fossin fetes per gent que sabia què volia però no sabia gaire com fer-ho” i conclou: “en resum, gent migrada de les planes del sud, homes i dones que, durant els segles VIIIè i IXè, es refugiaren en les encinglerades muntanyes del Cabrerès. Aquesta, de moment, creiem que és la hipòtesi més plausible (11)”.
No gaire lluny de les tombes dels Bassis, dins el mateix antic terme parroquial de Sant Joan de Fàbregas, hi ha la masia de la Donada (12) en un lloc enmig de la fondalada que ofereixen les parets verticals dels cingles que l’envolten. Seguint el torrent que general el conegut i atractiu ‘salt de Sallent’, prop d’on sembla que hi podia haver hagut una església dedicada a Santa Maria, hi ha una roca, que Toni Donada defineix com “una tribuna natural que s’aixeca un parell de metres per damunt de l’aigua en la part alta d’un saltant, però molts més metres si ens la mirem des del gorg que hi ha excavat en la seva part superior”. A la part superior d’aquesta balconada natural s’hi veuen uns forats excavats a la roca que el mateix autor diu que “la forma ens fa pensar que és una tomba”. La forma és arrodonida per la banda del cap i no presenta una forma definida a la zona de les espatlles i per aqueta raó és tipifica com ‘pisciforme’. Les mides son reduïdes: 0,97 m de llargada, 0,50 m d’amplada màxima i una profunditat, de 0,23 m on hi aniria el cap; aquestes xifres fan que Donada la qualifiqui com “la tomba d’un infant”. La datació d’aquesta tomba és semblant a la que s’ha esmentat en tractat les dels Bassis, segles VIII i IX.
L’existència d’aquest enterrament i la seva assignació a un difunt infant obren el major interrogant. Toni Donada es pregunta: Quin sentit pot tenir una tomba d’un infant en quest indret?” La hipòtesi que planteja és especialment suggerent, citant a Eduard Junyent (13), diu: “hi ha casos documentats, abans del romànic, d’altars aixecats damunt del sepulcre d’un infant batejat i mort molt petit, en que seria un benaventurat, que com a tal era equivalent a un sant”. I associa aquesta tomba amb la desapareguda església de Santa Maria a la qual exerciria una mena de protecció però acaba manifestant que “tampoc podem descartar, però, que pugui tenir aquest mateix significat però que en realitat ens remeti a cultes molt més antics. És sabuda l’existència de restes d’antigues cultures a tota la zona i segur que en queden moltes per descobrir (14)”.
La nostra geografia està plena de petites però grans meravelles, de testimonis amagats dels nostres avantpassats que ens transmeten una part, almenys en la mesura que la podem descobrir, de la seva manera de ser i sentir.

Imatges: Tombes dels Bassis de Rupit, vista des del 'mirador dels Bassis' proper a les tombes i església de Sant JOan de Fàbregas

1 “Solstici”. Dins: Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 737
2 Fàbregas, Xavier. Tradicions, mites i creences dels catalans. Barcelona: Edicions 62, 1979 p. 56
3 Bolòs, Jordi. Catalunya medieval: una aproximació al territori i a la societat a l'edat mitjana. Barcelona: Pòrtic, cop. 2000, p. 127
4 Fàbregas, Xavier. Tradicions... Íbid. p. 60
5 Bolòs, Jordi. Catalunya… Íbid, p. 127
6 El Diccionari català-valencià-balear redactat per Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll, aporta el següent significat a la paraula ‘antropomorf, -orfa’: “Que té forma humana”.
Alcover, Antoni M. Diccionari català-valencià-balear, volum 1. Palma de Mallorca: Alcover, 1930-1962, p. 726
7 Fàbregas, Xavier. Tradicions..., Íbid. (peu de foto), p. 60
8 Vigué, Jordi. “Tombes dels Bassis” Dins: Catalunya romànica, volum 3, l’Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, DL 1984, p. 464
9 Bolòs, Jordi. “Tombes excavades a la roca al Cabrerès”. Dins: Ausa., vol X, núm. 102 – 104, (1982). Vic : Patronat d’Estudis Osonencs, p. 354
10 Bolòs, Jordi. “Tombes..., Íbid
11 Bolòs, Jordi. “Tombes..., Íbid, p. 358
12 Vegeu el minuciós estudi de Donada, Toni “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregas” Dins: Ausa, vol. XXII, núm. 158 (2006), Vic : Patronat d’Estudis Osonencs, p. 515 – 549
13 Donada fa referència a la següent obra: Junyent, Eduard. L’arquitectura religiosa abans del romànic. Barcelona : Fund. Enciclopèdia Catalana. Pub. Abadia de Montserrat, 1983, p. 69 – 70
14 Donada, Toni “Origen... p. 526