18 de des. 2008

'El Far de Puig-agut', publicació degana de Manlleu, apareix en format digital

El Far de Puig-agut, que va ser la primera publicació periòdica editada a Manlleu i que trimestralment encara apareix en format paper, es pot llegir a Internet; des de 1886, aquesta capçalera és l’òrgan difusor de l’activitat de la pabordia del santuari de Puig-agut de Manlleu. Precisament, aquest esdeveniment coincideix el número 81 de la seva tercera època i amb el 125è anivesari de l’inici de les obres de l’edifici d’aquest temple expiatori dedicat al Sagrat Cor.
Aquesta efemèride és recordada a l'article "La primera pedra del santuari de Puig-agut" d'Àlex Roca; altres articles que l’acompanyen són “Advent de l’amor”, de l’ermità de Sant Salvador, Marcel Capellades, el poema “Nadal perdut” d’Agustí Bernaus, el petit estudi “Els exvots i les presentalles a Puig-agut”, de l’autor d’aquest bloc, i la vinyeta “En Madiroles”, del dibuixant Toni Donada que, a més, ha elaborat la portada.
Aquest número, el 81 de la tercera època, és el primer que fa el salt a la xarxa virtual. Així, els articles esmentats, es poden llegir a l’adreça web http://elfardepuig-agut.blogspot.com/. D’aquesta manera, una entitat amb tants anys d’història, i que s’ajusta a un model d’organització tradicional, es posa al dia en la seva faceta comunicativa.

El Far de Puig-agut, publicació pionera
L’hemeroteca manlleuenca té el seu primer capítol gràcies a El Far de Puig-agut. Esteve Gaja i Molist, en recollir les diferents capçaleres editades a la població, així ho confirma i comença la llista per aquesta quan en diu que “és la primera publicació periòdica coneguda”. Gaja recorda com, en les seves primeres edicions, “duia un llarg subtítol: ‘Revista mensual de favores dispensados por el Sagrado Corazón de Jesús desde su primer trono de España sobre la cúspide de sus montañas en Cataluña bajo el patrocinio del arcángel San Miguel, con la bendición e inmediatos auspicios del Excmo. e Ilmo. Sr. Obispo de la Diócesis, quien concede cuarenta días de indulgencia a los suscriptores’”. I explica que “encara que es deia mensual acabà per sortir sols un cop l’any, sense data fixa, generalment pels volts de la Festa Major”.
Del primer número, aquest mateix estudiós de la història manlleuenca, en diu que “eixí l’any 1886 amb un format 290 x 190 mm. I que més tard passà a 315 x 215 mm. Estampat a la Impremta Catòlica de Sant Josep de Vic”. La redacció i administració estava situada a la masia Madirolas i el contingut era bilingüe, català i castellà. Finalment, Gaja recorda que “tenia un número indeterminat de pàgines i ultra el propòsit esmentat pel llarg subtítol, feia propaganda per la recapta d’almoines per a l’edificació del temple que havia d’ésser erigit al cim de Puig-agut (1)”.
El naixement d’aquesta revista va anar a càrrec de Ramon Madirolas i Codina que havia estat el promotor del mateix santuari de Puig-agut, així com d’altres iniciatives que no van reeixir.
En aquesta primera època van ser editats una vintena de números i va desaparèixer els darrers anys de la vida de Madirolas, que va morir el 1927.
La segona època va aparèixer uns anys després de la guerra civil espanyola gràcies a l’interès del paborde del santuari Lluís Masoliver. En format ciclostilat i amb periodicitat irregular, es distribuïen uns fulls amb les activitats que es realitzaven i principals informacions relacionades amb el santuari. Malauradament, no s’ha conservat cap d’aquestes edicions.
La tercera i actual època va tenir el número 0 el juliol de 1984 i des d’aleshores ja són 81 edicions, amb aparició de periodicitat trimestral. Els pabordes Xavier Valls, Àlex Roca i Toni Donada han estat els principals impulsors d’aquest darrer període. Ara, juntament a l’edició impresa, El Far de Puig-agut es fa present a Internet amb la voluntat de fer-se més present a la societat osonenca.

1 Gaja, Esteve. Història de Manlleu. [Manlleu: Jaimes], 1976, p. 279 i 280