16 de des. 2008

Sant Josep Manyanet i la devoció a la Sagrada Família (*)

Sant Josep Manyanet (1833 – 1901) (1) és un dels sants catalans de darrera fornada; va ser canonitzat el 16 de maig de 2004 per Joan Pau II que, justament vint anys abans, l’havia fet beat. Va ser un gran devot de la Sagrada Família i entre les diverses i importants obres desenvolupades en promoció d’aquesta advocació cal esmentar la seva acció inspiradora del temple expiatori iniciat per l’arquitecte Antoni Gaudí, així com la fundació, el 1899, de la revista “La Sagrada Família” des d’on va propagar la seva devoció; cal no oblidar la fundació de la Congregació dels Fills de la Sagrada Família Jesús, Maria i Josep, el 1870-71, i uns anys després la de les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret.

Origen de les capelletes de visita domiciliària de la Sagrada Família
La Congregació dels Fills de la Sagrada Família Jesús, Maria i Josep va ser la impulsora de l’existència de les capelletes de la Visita Domiciliària de la Sagrada Família. La idea na havia estat original, ja que sembla que va venir de Bilbao, però des de 1907 existeixen tal com es coneixen a l’actualitat. Aquesta iniciativa compartia objectius amb l’Associació de la Sagrada Família que el Papa Lleó XIII havia fundat el 1892 tot unificant d’altres moviments inspirats en la família de Jesús. Aquesta finalitat era la de procurar l’honor, la imitació i el culte de la Sagrada Família i configurar, mitjançant una forma de consagració, les famílies al model de la Sagrada Família de Natzaret.
Dins d’aquest context, per tant, i volent aportar una presència de la Sagrada Família a les llars modestes –que seguia el criteri de Lleó XIII, que considerava la possibilitat que la imatge de la Sagrada Família, en forma de quadre, reunís al seu davant els diversos membres de la comunitat familiar per fer les pregàries-, la congregació fundada per Sant Josep Manyanet va impulsar l’existència de les capelletes. Creien que un quadre, com element pictòric, podia fer-se tant habitual que, fins i tot, esdevindria invisible en la decoració de la casa; en canvi, com va dir el pare Josep Maria Blanquet, vicari general, “per reviure la presència de la Sagrada Família” era més propi la visita mensual de la seva imatge ja que “d’alguna manera, quan una família acull una capelleta, entra en comunió amb les altres famílies”; posteriorment, “i com a un grau més d’enfortiment de la presència de la Sagrada Família –seguia dient el pare Blanquet-, va sorgir la solidaritat entre zeladores i d’altres membres dels diversos circuits o cors –que havien d’estar formats per una trentena de famílies per complir amb el cercle mensual de la presència diària a cada casa- que es trobaven per a cosir o fer accions d’ajuda per a les famílies més pobres”.

La figura de la Sagrada Família
La Sagrada Família és la figura pietosa que reuneix el patriarca Sant Josep, la Verge Maria i el Nen Jesús i que ha servit a l’Església per exemplificar el model familiar per excel·lència.
Diversos, però més aviat escassos, són els moments en els quals els evangelis esmenten la família de Jesús al complert. El primer, és clar, es troba en el naixement amb la veneració dels pastors i dels Reis mags al nou nat i els dies posteriors en els quals acomplien la llei judaica de la circumcisió; el següent és el de la fugida a Egipte escapant del manament d’Herodes de fer-lo matar; porteriorment, ja de retorn a Natzaret, hi ha algunes escenes a la llar mentre pare i fill treballen d’ofici de fuster. Finalment, el que es prendria com a model escultòric més genèric per representar la Sagrada Família –especialment en les capelletes de visita domiciliària- coincideix en l’edat de dotze anys en què Jesús fa la visita anyal amb els seus pares a Jerusalem, allà –com comenta l’Evangeli segons Sant Lluc- l’infant Jesús s’hi va quedar sense permís dels seus pares. Aquests, després de buscar-lo en la caravana de viatgers, van decidir retornar a ciutat “I al cap de tres dies, el trobaren al temple, assegut enmig dels mestres, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes (2). És en aquets moment en què entrant a l’adolescència dóna els primers senyals evidents i en primera persona de ser el Messies davant d’aquells que, per edat i per bagatge havien de saber més que ell.
Aquest és el darrer moment en el qual apareixen els tres membres del nucli familiar en un sol context.
De Josep, sobre el qual Joan Soler i Amigó en descobreix la contradicció del fet que tot i ser el cap de família, pare “putatiu” de Jesús, no real, si pròpiament marit de la Verge Maria, és qui transmet la nissaga de David al seu fill (3). Tampoc s’esmenta, en cap moment, el succés de la seva mort.
La Verge Maria apareix amb més freqüència, sobretot en els moments finals i posteriors a la vida terrenal de Jesús. La seva figura ha impregnat de forma contundent la visió de la relació matriarcal amb el seu fill en la iconografia cristiana de tots els segles. Malgrat això, no va estar exempt de discussió el paper que se li havia d’atorgar i ha estat objecte de debat en diverses ocasions històriques –ja des dels concilis d’Efes (431) i de Calcedònia (451). En aquestes dues reunions, forá tenses, es va discutir si Maria només podia portar el títol de mare de Crist (Christotókos) però no el de mare de Déu (Theotókos). Per a resoldre el conflicte, l’emperador Teodosi II va tancar el conflicte recolzant la qualitat de Theotókos de Maria (4). Des d’aleshores, la devoció a Maria ha abastat múltiples formes i advocacions, ja sigui sola o, generalment, acompanyada del seu fill Jesús.

Festa de la Sagrada Família
La celebració de la festa va ser iniciada als segles XVI i XVII però va rebre un gran impuls gràcies a la formació de l’Associació de la Sagrada Família, fundada el 1861. El folklorista Joan Amades exemplifica la Festa de la Sagrada Família, antigament celebrada el primer diumenge després de l’Epifania, dient que es figurava la fugida a Egipte. Aquest fet que relaten els evangelis no hauria pogut passar, a l’imaginari popular, abans de la visita dels Reis Mags, el 6 de gener, doncs no haurien pogut adorar-lo si s’haguessin anat amb anterioritat. Per això la celebració es va posposar fins més tard, tot i tenint en compte que l’Església oriental creu que el naixement de Jesús va ser, precisament, el 6 de gener. Més endavant, però, aquesta festa va ser regulada litúrgicament i va ser col·locada el diumenge que s’ubica dins la vuitada de Nadal.



Imatges:
Superior: Detall de la portada de l’Himne á la “Sagrada Família pera cantarse en las festas de la ‘visita mensual domiciliària’”. Música de Mn. Ll. Romeu i lletra de Mn. J. Verdaguer. Barcelona : Llibrería y Tipografia Católica, 1910
Inferiors: recull de figures de la Sagrada Família que formen part d’algunes de les capelletes de visita domiciliària que circulen a Manlleu a l’actualitat.

* Aquest breu apartat sobre la Sagrada Família forma part de l’estudi ‘Circuits invisibles de fe: les capelletes de visita domiciliària a Manlleu (Osona)’ becat l’any 2006 pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana - Departament de Cultura - Generalitat de Catalunya i que podeu veure al bloc Capelletes de visita domiciliària de Manlleu



1 Podeu llegir la biografia de Sant Josep Manyanet al web de la Santa Seu del Vaticà.
2 Nou Testament: Lc, 2, 46 – 47
3 “Sagrat / Sagrada. Sagrada Família”. Dins: Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 660
4 Díez, F. Hombres, ritos y Dioses: introducción a la historia. Madrid : Trotta, 1995. pàg. 431
5 Amades, J. Costumari català: el curs de l’any, vol. 1. Barcelona: Salvat, 2001, p. 443