11 de des. 2008

Sant Damas, suposadament el primer "papa" català

L’11 de desembre s’escau el dia de Sant Damas I. Aquest va ocupar el càrrec de bisbe de Roma i, per tant, Sant Pare de l’Església llatina del 366 al 384. La particularitat és que se li ha atribuït un origen català, més concretament, de la Garrotxa.
La Gran Enciclopèdia Catalana diu de sant Damas que “una tradició medieval poc segura el fa originari d’Argelaguer (1)” però una de les primeres referències documentals en les quals s'esmenta aquesta associació del sant amb la població catalana és al Libre dels feyts darmes de Catalunya de Joan Gaspar Roig i Jalpí (1624 – 1691), que posteriorment s’ha atribuït a Bernat Boades. En aquest llibre, de poca veracitat històrica, s’explica, abans d’esmentar les invasions bàrbares, que:

Mas abans d’aço en Spanya sen varen tenir alguns bons concells, hon sen ordonaren bones leys, e floriren en gran santedat alfuns personatges, com foren mossenyer sanct Damasus, qui fo Papa, e gran amich de mossenyer sant Hieronim prevere, e fo natural dun poble de prop Bisuldu apellat Argelaguer, hon naix de pares pobres, mas honrats e de gran virtut; el pare del dessus sit mossenyer Damasus era moliner, el moli era seu, e en aquell moli naix lo dessus dir mossenyer sanct Damasus; e jon he vist lo dit moli, que ja es derroyt, es mostra, es te per tal en aquel loch (2)”

D’aquesta menció en una obra, que va generar moltes interpretacions errònies de la nostra història, en van sorgir d’altres que refermaven la pàtria de Damas (3).
Joan Amades (4) afirma que sant Damas era fill d’Argelaguer i afegeix que, a més, era germà de santa Irene. El folklorista explica, com no podia ser d’altra manera per la magnitud dels personatge tractats, el seu misteriós naixement:

“...els seus pares, per raons que la tradició no explica, de naixença van posar els dos bessons dintre d’un cistelló i els van tirar al riu. El corrent se’ls emportà riu avall, i van anar a parar a la bassa del molí d’Argelaguer, o el moliner va trobar el cistelló, el va recollir i confià els dos infants a la seva muller, perquè els criés junt a la seva llarga fillada. Els bessonets van anar creixent i fent-se grandets. Un dia que jugaven amb els fills del moliner, per una diferència infantil, un dels fills del moliner s’enfadà amb en Damas i va tractar-lo de bord. L’insult va ferir tant al minyó, que seguidament se’n va anar del moló, en cerca de fortuna i de posada”

Amades segueix esmentant que Damas va trobar feina de sabater i com va decidir fer-se papa:

Sant Damas féu molt de temps de sabater, fins que un dia, cansat de la desconsideració social envers l’ofici, decidí deixar-lo i cercar-ne un altre de més estimat. S’encarà amb el seu amo i li preguntà:
-Quin és el millor ofici que hi ha?
-El de Papa- li contestà l’amo
El minyó afegí:
-Doncs, jo seré Papa.-
I es tragué el davantal, deixà les eines i se n’anà altra vegada pe l món, a cercar ventura, i va arribar a ésser Papa, sense que la tradició expliqui què va fer ni què li va passar des que va deixar la sabateria fins que s’assegué a la cadira de Sant Pere


Uns goigs (5) de principi del segle XVIII, precisment són titulats “Goigs en honor y alabansa del glorios Sant Damaso, Patrici, y Patrò del Lloch de Argelaguer, Papa, y Confesor” i fan referència a la relació de sant Damas i Argelaguer quan comença dient:

Pontifice vàreu ser
gozant de Déu tal favor,
sent de Lloch de Argelaguer
Sant Damaso gloriós


I va repetint aquests dos darrers versos.
Sense que hi hagi cap referència certa del naixement català de sant Damas, Argelaguer festeja amb aquesta possibilitat ( on se sol utilitzar la grafia que porta accent obert a la segona ‘a’). La festa major se celebra el cap de setmana més proper a l’11 de desembre, festa de sant Damàs, i seva església parroquial li és dedicada juntament a Santa Maria. L’espai web de l’Ajuntament d’Argelaguer conté, entre els fills il·lustres del municipi a sant Damas del qual diu, recollint la mateixa narració que hem recollida de Joan Amades, que: “La tradició popular fa baixar del riu abandonats en un bressol, tal com Moisès, un nadó, possiblement dos: els germans bessons Damàs i Irene. Aquests personatges van ser acollits per un moliner, que els va criar (6)”.
Més enllà de la possibilitat de l’origen català de sant Damas, el primer papa indiscutiblement nascut als Països Catalans no apareix fins mitjan segle XV, amb el nom de Calixt III.

1 “Damas”. Fàbrega, Àngel; Dins: Gran Enciclopèdia Catalana vol. 8, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989, p. 440
2 Roig, Joan Gaspar. Libre dels feyts darmes de Catalunya. Barcelona, Llibreria d’Alvar Verdaguer i de Fidel Giró, 1873, p. 49 [Disponible en línia a la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. Universitat d'Alacant i Fundació Miguel de Cervantes Saavedra. Consultable a: http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/01715963548924933008813/ima0092.htm]
3 Podeu llegir, també, un relat sobre sant Damas que recull aquestes i altres mencions a la pàtria del suposat papa català: Valeri, Xavier. “La llegenda de Sant Damas” [en línia] relatsencatala.com, Oma Technologies S.L., 2004 [Consulta: 5 de desembre de 2008] Disponible a: http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=41130
4 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any, vol. 5. Barcelona: Salvat, 2001, p. 874 i 874
5 “Goigs en honor y alabansa del glorios Sant Damaso, Patrici, y Patrò del Lloch de Argelaguer, Papa, y Confesor”. Girona : Estampa de Francisco Oliva Llibreter, 1707. Per gentilesa de Bibliogoigs.
6 “Sant Damàs. Personatges il·lustres” [en línia] Ajuntament d’Argelaguer [Consulta: 10 de desembre de 2008] Disponible a: http://webspobles.ddgi.cat/sites/argelaguer/Pages_LeftMenu/personatgesillustres.aspx