29 de nov. 2008

L’Advent: l’avantsala de Nadal

Amb el nom d’Advent es coneix el període de temps que precedeix la festivitat de Nadal. És un temps amb un missatge específicament litúrgic. Darrerament, però, s’ha anat omplint de diverses manifestacions populars i se l'ha anat dotant d’elements que li dónen trets característics i que el permeten viure de manera especial fora de l’àmbit eclesial.
Advent, diu Joan Soler i Amigó (1), “vol dir ‘adveniment’, vinguda. Manel Carrera afirma que “Advent era el nom que els romans donaven al temps en què les seves divinitats feien acte de presència als seus temples, una vegada a l'any” i recorda que “la idea d'aquest temps ha penetrat tant en l'ànima popular que, per exemple, anys enrera, el mes de desembre era conegut a Andorra, i molt probablement a tota la regió pirinenca, amb el nom d'Advent. De fet, al país Basc el mes de desembre encara avui és conegut amb el mot èuscar ‘abendoa’ (2)”.
Comprèn l’espai de temps de quatre setmanes que precedeixen immediatament la diada de Nadal i esdevé l’inici de l’any eclesiàstic (3). La Gran Enciclopèdia Catalana esmenta que “l’Advent té una duració variable: a les esglésies Catòlica i Anglicana comença quatre diumenges abans [de Nadal]. A l’Orient no hi ha pròpiament un Advent; però sí uns diumenges que precedeixen el Nadal (de les ‘Anunciacions’, 5, en la tradició siríaca; dels justos de l’Antic Testament i dels avantpassats de Crist en la tradició bizantina). A l’antiga litúrgia visigòtica tenia 6 setmanes (4)”. Enguany, a les nostres contrades, el primer diumenge d’Advent és el 30 de novembre.
Soler recorda que “s’havia tingut com la Quaresma de Nadal” pel fet que es prenia com un temps de cert recolliment –ben al contrari de l’actualitat- que acompanyava el “temps d’esperança del Nadal que ve i de la germinació de les llavors sembrades, malgrat l’aparença de nuesa i mort dels conreus i la natura (5)”.
Precisament, la societat de rural reconeixia aquest període de forma especial. L’Advent és, segons Aureli Capmany, “per als agricultors el temps de donar principi a les feines per a obtenir els fruits que colliran l’any que va a començar, de manera que els pagesos comencen la poda de les vinyes i la sembra d’algunes verdures, trascolen o trasbalsen el vi.... (6)”.
L’Advent, però, també era temps de supersticions. Meteorològicament es tenia per un “temps ventós –afirma Joan Soler- i hom creia que el diable s’hi embolicava per evitar el naixement de Jesús; quan el vent empenyia, hom temia que el dimoni no se’ls endugués a l’infern i se senyaven (7)”; potser per aquest motiu es deia el següent refrany: “per l’Advent, posa’t al sol i guarda’t del vent (8)”. I es creia, segons, Capmany, “que els arbres destinats a cairats o bigues, si són tallats per l’Advent, no es podreixen i que l’aigua d’Advent és bona per a omplir les cisternes (9)”

Velles i noves tradicions d’Advent
El temps d’Advent s’ha anat omplint de manifestacions populars que van prenent personalitat pròpia dins un ‘costumari d’Advent’. Manel Carrera (10), al web festes.org, apunta diverses i pròpies de la societat més moderna com l’encesa de la lluminària nadalenca, l’estrena del pessebre, les estrenes d’espots televisius i de webs especials, el calendari i els rams i la corona d’Advent.
Antigament, l’associació de l’Advent amb la Quaresma, tal com s’ha apuntat abans, era més evident ja que tenia manifestacions paral·leles. Joan Soler ens recorda que “una reacció a les repressions penitencials fou l’anomenat Carnestoltes de Nadal o d’Advent, amb precedents, segurament, en les ‘Saturnalia’ romanes: començaven amb un ball de disfresses la vigília de la Puríssima, 8 de desembre, i acabaven amb el “ball de la Candelera”, 2 de febrer (11)”. El mateix autor recorda com “semblantment a la ‘vella Quaresma’ de set cames, es retallaven ninots masculins de cinc braços, corresponents a les cinc setmanes: cada diumenge se li’n tallava un i finalment es llençava el ninot a cremar al foc de Nadal”.
Precisament, la revisió d’aquest ninot ha arribat d’altres territoris en forma del ‘calendari d’Advent’. Jèp de Montoya, Xavier Pedrals i el mateix Joan Soler afirmen com “recentment s’han anat incorporant tradicions centreeuropees, com el calendari d’Advent, amb 25 finestretes superposades en un gravat amb motius nadalencs, que marca el compte enrere fins a la nit de Nadal (12); i a festes.org s’explica que “el calendari es penja en algun lloc de la casa i, cada dia, l’infant obre una casella i hi troba una sorpresa, normalment una llepolia (xocolatina, carmel, etc). De calendaris d’advent hom en pot trobar en botigues especialitzades i fins i tot als quioscos durat el Nadal, però també es poden construir artesanalment a casa (13).
Una altra tradició incorporada, segons de Montoya, Pedrals i Soler, “és la corona d’advent, guarnida d’avet, que es penja a les cases i a les esglésies, amb quatre grans espelmes que s’encenen cadascun dels quatre diumenges, acompanyant la cerimònia de pregàries i cançons (14)”.
L’Advent però és un període ple de diades amb personalitat pròpia, de festivitats de sants i santes remarcables i de manifestacions populars que, com anirem fent en aquest bloc, mereixen el seu comentari.

Imatge: un exemple de calendari d’Advent que es pot obtenir en llibreries i altre tipus d’establiment comercial.

1 “Advent”. Dins: Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 11
2 Carrera i Escudé, Manel. “L’Advent” [en línia] Festes.og. L’espai on comença la festa, 1999-2008 [Consulta: 27 de novembre 2008] Disponible a: http://www.festes.org/articles.php?id=408
3 “Advent”. Dins: Alcover, Antoni M. Diccionari català-valencià-balear, volum 1. Palma de Mallorca: Alcover, 1930-1962, p. 220
4 “Advent” Dins: Gran Enciclopèdia Catalana; vol. 1, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989 p. 202
5 Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia... Íbid.
6 Capmany, Aureli. Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes. Barcelona: Laia, 1978-1982, p. 107 i 108
7 Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia... Íbid.
8 Soler i Amigó, Joan. Cultura popular tradicional. Barcelona: Pòrtic, 2001, p. 208
9 Capmany, Calendari... Íbid, p. 108
10 Carrera i Escudé, Manel. “L’Advent”... Íbid
11 Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia... Íbid.
12 Montoya, Jèp de; Pedrals, Xavier; Soler, Joan. “L’advent. Hivern i Nadal”. Dins: Tradicionari, vol. 5, El calendari festiu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Generalitat de Catalunya, 2005, p. 124
13 “Festes de Tardor > Advent > Calendaris d'advent” [en línia] Festes.og. L’espai on comença la festa, 1999-2008 [Consulta: 27 de novembre 2008] Disponible a: http://www.festes.org/directori.php?id=722
14 Montoya, Jèp de; Pedrals, Xavier; Soler, Joan. “L’advent”... p. 125