24 de nov. 2008

El ‘gall de santa Caterina’, una desapareguda tradició infantil força bèstia (I). Ripoll

Antigament i en algunes localitats catalanes, era tradició que arribat el 25 de novembre els nois celebressin la diada de santa Caterina amb una activitat força bèstia, en què acabaven matant uns galls a cop de sabre de fusta. Era una manifestació popular que, a hores d’ara, no suportaria l’aplicació de la Llei 22/2003, de protecció dels animals.
Tot i que santa Caterina havia estat considerada la patrona de les noies (vegeu el text de festes.org), com sant Nicolau ho era dels nois (1), la seva diada tenia com a protagonistes, en alguns llocs, als darrers i a uns innocents galls que queien víctimes del seu joc. Era especialment celebrada a Ripoll d’on es va poder recollir amb major exactitud. Joaquim Boixés va resumir l’activitat de la següent manera: “A punta de dia els nois, portant cada un un gall, sortien als voltants de la vila. Allí feien barallar els galls i, amb grossos i lluents sabres de fusta donaven colps als animalons, matant-ne més d’un, mentre cantaven una antiga cançó... (2)". El folklorista Joan Amades (3) per la seva banda, va recollir la cançó que entonaven:

“Gall de Santa Caterina,
tu que en passes la farina,
si m’espatlles el sedàs,
amb un cop de sabre
et tallaré el nas”


D’aquesta cançoneta n’ofereix una versió, possiblement més fidel, Rossend Serra i Pagèrs a la revista ripollesa El Puigmal (4):

“Gall de Santa Caterina, vina.
Tu que en passes la farina,
Si m’espatlles el cedaç
Ab un cop de sabre ‘t llevaré ‘l nas”


I assenyala que, amb posterioritat, s’hi va afegir:

“El gall, el gall de la Passió
Jesucrist Nostre Senyor”


Era així com els nois de Ripoll es dividien en dos grup: el grup de grans i el grup de petits. Cadascun procurava anar amb un gall a la mà. S’apropaven, segons el mateix Rossend Serra, “al turó d’en Puig-origuer, els grans, i al Pla de Sant Pere, els petits y allí feyen barallar les bestioles. Després s’en entraven a la vila y fins a prop de mitj dia, anaven passant pe’ls carrers aguantant el gall ab la mà esquerra y empunyant el sabre ab la dreta, mentres cantaven la cançó esmentada (5)”. Sembla ser, apunta el mateix autor, que els galls els eren proporcionats per les mateixes famílies que els el cedien per tal que es divertissin i, després tornar-los al galliner; als nois , però, solien preferir matar-los a cop de sabre i així poder-los menjar.
Els sabres de fusta que els nois utilitzaven com a arma solien ser proporcionats pels fusters de la població, els quals eren exposats als seus establiments des d’una setmana abans per temptar als nois. Serra afirma que “hi havia sabres explèndits: ab el mánech enmangrat y la fulla pintada de blau imitant l’acer, ab ondulacions y pichs blancs y el preu variava de 4 quartos a mitja pesseta, segons el tamany y l’obra artística (6)”.
L’origen d’aquesta festa de Ripoll s’ha pretès trobar en les, ocasionalment, difícils relacions entre la gent de la vila i el domini que exercia l’abat del monestir de Santa Maria, concretament en els drets de moldre la farina tal com fa referència la cançó; així, com diu Amades, “hom suposa que el gall al qual els infants adrecen llurs amenaces representa l’abat (7)”. Aquesta suposició sembla força versemblant i la Gran Geografia Comarcal de Catalunya, en tractar la vila de Ripoll, ho verifica i fins i tot proporciona una data concreta d’inici de la manifestació quan diu: “ja a la fi del segle XIII esclataren les primeres dissensions entre els vilatans i el monestir; la primera coneguda, el 1296, donà lloc a la festa popular coneguda com el ‘Gall de Santa Caterina’, en la qual hom matava a cops un gall –emblema de la vila i escut seu derivat de l’etimologia popular ‘Rivi-pullo’- que per al poble representava l’opressió del monestir (8)”. De la mateixa opinió és Joan Soler i Amigó que recull com “s’explica que l’origen del costum prové de Ripoll, en senyal de protesta contra el domini de l’abat (9)”.
Aquesta activitat que ara consideraríem tan bèstia, va desaparèixer principi de segle XIX tal com apunta, a 1909, Rossend Serra: “la festa qu’ havia sigut sempre puntualment observada, a últims del segle passat va anar decaient y va morir d’inanició a començos de l’actual; de manera doncs qu’ es una costum desapareguda ara mateix, ‘s pot dir (10)”.

Imatges:
“Goigs a la Verge i Màrtir Santa Caterina que es venera en la seva ermita de Torroella de Montgrí” per gentilesa de Bibliogoigs.
Vista del monestir de Ripoll. Maig de 2007


(Continuarà: El ‘gall de santa Caterina’, una desapareguda tradició infantil força bèstia. Altres poblacions (i II)

1 “Santa Caterina”. Dins: Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 703. Joan Amades atribueix a santa Caterina el patronatge dels estudiants en general i que aquests feien festa d’escola en aquesta data. Amades, J. Costumari, vol. 5, p. 727 – 735
2 Boixés,J. El petit país del Ripollès. Ripoll : Maideu, 1970, p. 217 – 218
3 Amades, J. Costumari català: el curs de l’any, vol. 5. Barcelona: Salvat, 2001, p. 728 – 729
4 Serra i Pagès, Rossend. “El gall de Santa Caterina II”. Dins: El Puigmal – revista Autonomista Ripollès. Centre Autonomista Ripollès : Ripoll, any III, núm 76, 10 d’abril de 1909, p. 602
5 Íbid
6 Íbid
7 Amades, J. Cotumari... Íbid, p. 729
8 Pladevall, Antoni. “ La història. La vila de Ripoll. Ripoll”. Dins: Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. 8, Barcelona : Gran Enciclopèdia Catalana, 1993, p. 301
9 “Gall de Santa Caterina. Gall”. Dins: Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia … Íbid. p. 320
10 Serra, “El gall....”, Íbid