23 de nov. 2008

Perfums i aromes celestials: l’olor a santedat (complement)

La religiosa Anna Maria Antigó, com s’ha esmentat en l’article anterior, és un exemple ben proper d’”olor a santedat”. L’article de Pep Vila (1) publicat a la revista Presència, esmenta com es pot veure el seu cos incorrupte al convent Reial de Santa Clara de la Passió del barri del Vernet de Perpinyà. Vila explica com: “en un altar lateral, gairebé darrera la porta d’entrada, hi ha el taüt cobert per un vidre que mostra el cos de la clarissa, amb un perfum de santedat que es perpetua des de segles enrere” i afegeix que “sencera com una ametlla, va vestida amb un hàbit burell; té la pell del rostre i mans grogosa i apergaminada”. La causa de beatificació es va iniciar el 1905, moment en el qual es va editar un opuscle del qual Vila en va recollir les següents dades: “En 1842 i després d’aixecar la coberta del taüt, l’atmosfera va quedar embalsamada amb l’aroma que exhalava aquell dipòsit” i continuava dient que “després de netejar la pols del cadàver i veure l’estat dels hàbits, les monges la vestiren de nou sense cap dificultat perquè el cos era flexible com el d’una dona viva. Notaren, això sí, un esqueixament al llavi superior i la pèrdua de dues falanges dels dits del peu”.
La religiosa va néixer el 1602 i va morir el 1676 i formava part de la congregació de les clarisses des de 1621.
La figura d’Anna Maria la podem veure glossada en uns goigs moderns editats a Perpinyà que publiquem per gentilesa de Zerosetze que gestiona el magnífic bloc Bibliogoigs.

1 Vila, Pepe. “Anna Maria Antigó, la santa incorrupta” Dins: revista Presència, 24 – 30 de gener de 1993, p. 22 - 23