7 de nov. 2008

Sant Fortià de Torelló (i II): l’antiga festa de tota una població

Molts torellonencs encara recorden com, fins a la dècada de 1970, era ben pública i conscient la devoció a sant Fortià, el Sant innocent del qual en conservaven les relíquies vingudes de Terra Santa en plena edat mitjana. Tot i que originàriament la festa se celebrava el 6 de desembre, en commemoració del dia en què se suposa que van arribar les relíquies a Torelló -com encara ho constatava Joan Amades al seu Costumari Català (1)-, des de fa molt de temps que la diada és el 7 de novembre; Fortià Solà, ho confirma quan diu que “arribada la santa relíquia el 6 de desembre, en els seus principis aquets és el dia de la festa; i això s’ajusta al costum general dels pobles posseïdors de cossos sants, per als quals la commemoració de l’arribada assoleix la màxima solemnitat”. A Torelló, però, no és així, ja que “més tard, però, i sense que es pugui precisar el temps i el motiu, la festa passa al 7 de novembre” i certifica que “en el segle XVI s’és ja verificat el canvi (2)”.
El 1898, en un full editat expressament per commemorar el sisè centenari de l’arribada de les relíquies, s’especifiquen les activitats dedicades a sant Fortià: a les sis de la tarda del 29 d’octubre, després de resar el rosari, s’iniciava la Novena de sant Fortià, que acabaria cada dia amb el cant dels goigs; el 4 de novembre, dins la Novena, es preveia un sermó del secretari del Seminari de Vic, mossèn Ramon Puig; així continuava l’endemà i el dia 6, quan els devots podrien adorar les relíquies del Sant. Finalment, el dia 7, dia central, el matí hi havia ofici amb orquestra, amb assistència de l’Ajuntament del municipi, i amb panegíric a càrrec de mossèn Miquel Camps, de la catedral de Vic; a dos quarts de 4 de la tarda es cantarien vespres i, posteriorment, se sortiria en processó (3)”.
A mitjan segle XX, en època de Solà i com diu ell mateix, “el poble, àdhuc en temps moderns, continua celebrant la diada, amb tancament dels tallers i fàbriques del terme” la festivitat era celebrada (4)”. Des del punt de vista litúrgic, tot i tenir altar propi, la solemnitat es feia a l’altar major on se situa l’arqueta ambles relíquies i es feia processó pel matí i, també per la tarda; aquesta darrera, diu el mateix Solà, “per bé que sempre és presidida per totes les autoritats, pren un caient infantil, per l’assistència de tots els nens i nenes de la població, els quals ostenten banderetes blanques i vermelles i bastonets o vergues encreuades, símbols d’innocència i de martiri (5)”
Fins a la dècada de 1970, la festa es va seguir celebrant. M. Teresa Torres, en el llibre Osona: testimonis del segle XX (6), afirmava que “es convertí en una manea de festa major dels infants, ja que es feien diversos actes per commemorar i celebrar la diada” i descrivia el programa d’activitats: “Al matí se celebrava una missa solemne, a la qual assistien les autoritats civils i eclesiàstiques del poble, i sardanes a la plaça Nova per a tothom”; a la tarda, tenia lloc l’acte de més rellevància en forma de processó “en la qual participaven tots els nens i nenes del poble, ben abillats amb la millor roba que tenien; era el dia que estrenaven els abrics nous, i portaven un petit estendard de color vermell o blanc segons les èpoques”. En la processó i participaven totes les escoles de Torelló i els seus alumnes desfilaven, de petits a grans, en dues fileres i els professors al davant. Obrien la comitiva, segueix explicant M. Teresa, la obrien tres escolans dels quals “el del mig portava una creu processional i els altres dos, situats a banda i banda, portaven el penó”. Acompanyaven al conjunt un grup de músics i un cor cantant l’himne dedicat a sant Fortià i, al darrere anaven els alumnes més grans, amb una imatge del Sant, i les autoritats eclesiàstiques i polítiques del municipi. Després de la processó es berenava i es feia camí cap al teatre Cirviànum on es projectaven pel•lícules infantils encapçalades per l’informatiu ‘No-do’.
Des d’aleshores, la festa a sant Fortià va quedar reclosa en l’aspecte litúrgic. Només l’escola dels Sagrats Cors, centre educatiu de caràcter religiós, manté en el seu programa de celebracions la festa a sant Fortià (7). En el seu espai web es remarca que “Sant Fortià és el copatró de Torelló i la festa dels nens i nenes del poble” i que “per mantenir la tradició a l’escola fem una festa”. Les activitats conten de “una Eucaristia pels Cicles dels grans i s’explica la festa als Cicles dels petits. L’escola obsequia als alumnes i professors amb un esmorzar de coca amb xocolata. Seguidament es fan jocs esportius. A la tarda cada cicle organitza la festa el més escaient per als seus alumnes”.
Així, l’any 2004 i 1005, l’escola dels Sagrats Cors va celebrar la festa el divendres 5 de novembre, amb celebracions litúrgiques a la capella del centre i a les esglésies de la població, explicació de la llegenda del Sant als més petits, jocs esportius per als alumnes de secundària i jocs i visionat de pel•lícules i titelles per a la resta; el 2006, coincidint amb el vint-i-cinquè aniversari de la parròquia de Montserrat, s’hi van apropar els estudiants de secundària aprofitant, també, per fer una caminada pel terme municipal (8).
Evidentment, tots els anys s’han mantingut els actes de tipus litúrgic, amb un especial interès els que van envoltar el trasllat de l’arqueta de les relíquies al seu lloc actual, situat a la cripta del santuari de Rocaprevera, inaugurada el 1999 amb motiu del 75è aniversari de la construcció actual edifici.

Fortià, un nom no gaire freqüent

Que la devoció a sant Fortià es concentra a llocs molt determinats ens ho confirma l’estadística de nadons als quals se’ls ha posat aquest nom. Dels 53 homes que duien el nom de Fortià a tot Catalunya el primer de gener de 2007, a la comarca d’Osona n’hi havia 33 –es troba en la posició 210 dels noms posats a homes a la comarca- i la resta eren repartits entre el Bages, Barcelonès i la resta del país –es troba en la posició 2.286 dels noms posats a homes en tot el país (9). És molt probable, que els trenta-tres osonencs que duen el nom de Fortià es concentrin a Torelló. Exagerant una mica, Lluís Thomasa al seu llibre La vall de Torelló, ja deixa constància que “per la gran devoció que impera a Torelló envers Sant Fortià, aquest nom de pila és molt comú a la vila, i, en canvi no és conegut en cap altra localitat catalana” i acaba afirmant que “si un hom troba fora e Torelló, algun Fortià, és segur que es tracta d’un torellonenc o bé d’un descendent de torellonencs (10)”.
Si en fixem en el moment en el qual es va prendre la decisió de posar el nom de Fortià als nounats obtenim un curiós resultat: mentre que hi ha 10 persones nascudes entre 1920 i 1939 amb aquest nom, després passen deu anys sense cap; de la dècada de 1950 en tornen a parèixer 12 però cap a la dècada següent. Entre 1970 i 1989 n’hi ha 16 homes més però no és fins als darrers anys, des del 2000, que en trobem 7 més. Això planteja que el nom de Fortià ha estat utilitzat per donar nom a nadons en moments determinats seguits de períodes en què no s’ha posat (Vegeu la gràfica corresponent).

“Goigs del Innocent Mártyr Sant Fortiá quin cos sant se venera lo día 7 de novembre en la iglesia parroquial de Sant Feliu de Torelló. Bisbat de Vich. Vic : imp. Anglada, 1908” per gentilesa de Bibliogoigs

1 Amades, Joan. Costumari català, el curs de l’any, volum 5. Barcelona : Salvat, 2001, pàg. 860
2 Solà i Moreta, Fortià. Història de Torelló, vol 2. Barcelona: Gráficas Marina, 1947-1948, p. 287
3 “Festas en honor de Sant Fortià”, Vic : Imp. Anglada, 1898
4 Solà, Fortià. Història... p. 287
5 Íbid
6 Osona: testimonis del segle XX. Vic: Consell Comarcal d'Osona, 2007, p. 259 – 261
7 Vegeu l’apartat de celebracions de l’espai web de l’Escola Sagrats Cors de Torelló al següent enllaç:
celebracions a l’escola
8 “L’escola Sagrats Cors celebra avui Sant Fortià”; “L’escola Sagrats Cors celebra Sant Fortià”; “L’escola Sagrats Cors celebra Sant Fortià”; Dins: Torelló, setmanari independent de la Vall del Ges. Torelló : Torelló Associació Cultural, núms. 1620, 5 de novembre de 2004, p. 9; 1666, 11 de novembre de 2005, p. 20; 1710, 3 de novembre de 2006.
9 Cercar el nom “Fortià” a: Població; onomàstica [en línia] Institut d’Estadística de Catalunya. Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2007 [Consulta: 2 de novembre de 2008] Disponible a: http://www.idescat.cat/orpi/Orpi?TC=L&VN=fortia
10 Cercar el nom “Fortià” a: Població; onomàstica, Història per dècades [en línia] Institut d’Estadística de Catalunya. Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2007 [Consulta: 2 de novembre de 2008] Disponible a: http://www.idescat.cat/orpi/Orpi?TC=D&CC=00&VS=1&VA=0000&VN=125167