25 d’oct. 2008

Manlleu va presentar el llibre sobre la seva Canònica agustiniana

Ahir, a l’Auditori de Caixa Manlleu de Manlleu, es va presentar el llibre La Canònica de Santa Maria de Manlleu de l’historiador mossèn Antoni Pladevall i Font que ha estat editat per la Fundació Caixa Manlleu i l’Ajuntament de Manlleu com a punt final dels actes de commemoració dels 1100 anys de la consagració de l’església de Santa Maria.
L’acte estava presidit per l’alcalde de Manlleu, Pere Prat, el president de Caixa Manlleu, Joan Contijoch, l’autor de l’obra, Antoni Pladevall, mossèn Joan Serrabassa, actual rector de la parròquia de Santa Maria i de Nostra Senyora de Gràcia de Manlleu, així com el seu antecessor en el càrrec, mossèn Jacint Anglada, que va exercir de presentador del llibre.
Mossèn Jacint Anglada, en la seva presentació, va elogiar l’obra, entesa com a colofó dels diferents actes organitzats, el 2006, a l’entorn de la celebració dels 1110 anys de Manlleu i va tenir un especial record per a M. Rosa Collell, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Manlleu que va participar activament en la commemoració de l’esdeveniment i en la gestació del llibre i que, per raons de salut, no havia pogut assistir a l’acte.
L’autor del llibre, Antoni Pladevall, va explicar, seguidament, en una intervenció florida d’anècdotes de tipus històric i d’altres carregades d’humor, el contingut de l’estudi. Aquest, que va definir com a “treball de jove”, aplega quatre articles editats en les edicions extraordinàries de Festa major del periòdic local Manlleu-publicació dels anys 1978 al 1980. Van ser escrits, segons Pladevall, després de cursar la carrera d’Història i emmarcats en el propòsit d’estudiar els monestirs catalans. A grans trets, el llibre presentat exposa els cinc segles d’història de la Canònica de Santa Maria de Manlleu, fundada el 1098 sota la regla inspirada en sant Agustí i que va subsistir fins al 1592 quan, arran de la reforma promoguda per Felip II en la qual es va crear el bisbat de Solsona, les rendes de Manlleu van ser traspassades als monestir dominic de Tremp. La Canònica manlleuenca va constar, primerament, d’un prior i cinc canonges, als quals se’n va sumar un sisè posteriorment; d’aquests un paborde de Puigpardines (Garrotxa). Aquesta comunitat de canonges, que a diferència dels monjos, eren sacerdots amb possibilitat de dir missa, va ser la gènesi de la població de Manlleu; al voltant de les dependències del seu monestir es va desenvolupar una sagrera que va suposar el nucli original manlleuenc i el mateix prior, actuant com a senyor del territori, va promoure la construcció del pont que, actualment, encara serveix d’accés principal a la ciutat. En definitiva, el llibre, tracta de qui eren, com vivien, què menjaven i, com va dir el mateix autor “d’alguns defectes dels canonges, que no eren pas uns sants”. El contingut, a més de documentació històrica, compta amb fotografies d’arxiu i d’altres d’actuals realitzades per Genís Sañé i Pladevall.
Posteriorment, va ser Joan Contijoch qui, en nom de Fundació Caixa Manlleu, va mostrar la satisfacció per l’edició d’aquest llibre el qual va assenyalar com la culminació dels actes de commemoració dels 110 anys de Manlleu. Contijoch, a més, va destacar el compromís de l’entitat que presideix amb la ciutat que la va veure néixer així com valorar que “el grau de cultura d’un país es mesura quan aquest sap estudiar, amb rigor, el seu passat”.
Finalment, l’alcalde de Manlleu, Pere Prat, va remarcar la funció del llibre entesa com a cloenda dels actes commemoratius dels onze segles de Manlleu i, especialment, l’aportació de mossèn Jacint Anglada, que en va promoure la celebració. També va destacar la col·laboració entre l’Ajuntament i Caixa Manlleu que havia permès dur a terme aquesta interessant edició per al coneixement del passat local.