5 d’oct. 2008

Sant Julià de Vilamirosa (parròquia de Sant Esteve de Granollers – terme municipal de Manlleu) celebra l’aplec del Roser

El primer diumenge d’octubre, el mes proper a la diada del Roser, l’església de Sant Julià de Vilamirosa –terme municipal de Manlleu però d’adscripció parroquial a Sant Esteve de Granollers-, va ser centre de l’única manifestació litúrgica que s’hi celebra (*): l’aplec del Roser. Els veïns de les masies i cases pairals de l’entorn i alguns manlleuencs es van reunir per fer reviure, encara que només sigui un cop l’any, l’antiga parròquia i municipi de Vilamirosa.












L’aplec va consistir en una missa a l 'església de Sant Julià, plena de gom a gom. Va ser presidida per la imatge de la Mare de Déu del Roser i oficiada per mossèn Pere, rector de Sant Esteve de Granollers; els himnes litúrgics i el cant dels goigs del Roser van anar a càrrec d’un grup de veus, algunes que formen part de la Coral Regina de Manlleu, i d’altres a títol particular. Després de la cerimònia religiosa, davant mateix de l’edifici, es va instal•lar un refrigeri que va permetre que els assistents fessin tertúlia. Poc després es van sortejar dos pastissos mitjançant una rifa amb el procediment tradicional de donar un número, d’acord amb l’ordre d’inscripció, a tothom que en vol participar.




A mitjan dècada de 1980, la festa del Roser de Vilamirosa es va recuperar després d’un temps de no ser celebrada; mossèn Miquel Tresserres i veïns de la contrada es van animar a celebrar l’aplec que, aleshores, tenia inici el dissabte vespre, amb un foc de camp, xerinola i botifarrada, per continuar el diumenge amb la missa corresponent.

La devoció dels habitants de Vilamirosa a la Mare de Déu del Roser ja ve d’antic. Hi ha constància que en època barroca es va afegir una segona nau, a l’església de factura romànica, per posar-hi un altar dedicat, precisament, a la Mare de Déu del Roser. Va ser esculpit per Montserrat Santmartí i decorat per Pere Camps (1).
La festa del Roser va prendre volada a tota la cristiandat arran de la tradició que creia que la Mare de Déu havia intervingut a favor de la victòria dels exèrcits cristians a la batalla marítima de Lepant, esdevinguda el 7 d’octubre de 1571. Des d’aleshores, aquesta data va esdevenir el dia del Roser de tot el món. La devoció a aquesta advocació mariana, que anteriorment se celebrava el maig i anava associada al rés del rosari, va comptava amb l’organització de les confraries del Roser, que regia el rector de cada parròquia i tenia uns pabordes i unes pabordesses que vetllaven per la celebració de les festes corresponents, en especial la del Roser.

La doble adscripció de Sant Julià de Vilamirosa

La situació de l’església de Sant Julià de Vilamirosa i el seu entorn és força particular. Es deu a una doble adscripció territorial que actualment no sol ser habitual. Per una banda, administrativament es troba dins el terme municipal de Manlleu, la seva part sud, i per altra, religiosament, es troba dins la parròquia de Sant Esteve de Granollers de la Plana que té el seu edifici parroquial i gran part del seu territori al municipi de Gurb. Aquesta dualitat és hereva de deu segles d’història.
Les primeres referències documentals a un lloc anomenat Vilamirosa provenen del segle X. En un document datat el 20 de maig de l’any 947, els esposos Ató i Liviria venen a Almalric el dret d’usar durant sis mesos, cada any, cinc molins situats al comtat d’Osona, al terme de Roda ciutat, al riu Ter “iusta Villamirosa”, o sigui, ‘prop Vilamirosa’ (2). D’aquella mateixa època, del 936 o 954, hi ha un document semblant (3). I de l’any 1000 hi ha un altre document en el qual s’esmenta “un locum que dicunt un Villa Mirosa” (34).
L’església de Sant Julià no apareix citada fins al 1040. Antoni Pladevall, Albert Benet i Jordi Vigué esmenten, a Catalunya romànica, que aquesta és la primera referència “quan Sunifred i la seva muller Riquel donaren a Santa Maria de Ripoll una peça de terra situada a la parròquia de Sant Julià de Vilamirosa (5)”. La condició parroquial la va conservar fins a l’època posterior a la Pesta Negra i a la despoblació per, el 1561, unir-se com a sufragània a la veïna parròquia de Sant Esteve de Granollers (6); el 1878, fins i tot, va perdre aquesta condició per esdevenir una simple capella rural (7). Dins el programa d’activitats litúrgiques de la parròquia, se sap que en el segle XVII, els fidels de San Esteve de Granollers, per la diada de la Santa Creu, en el mes de maig, després de la missa matinal a l’església parroquial, anaven en processó a Sant Julià de Vilamirosa on hi resaven una segona missa i, després es dirigien al serrat de les Comelles per beneir el terme (8).
El 1936, a l’inici de la guerra civil espanyola, l’església de Sant Julià va ser profanada; des d’aleshores va restar pràcticament abandonada fins que el 1982, el Servei de conservació de monuments del a Diputació de Barcelona la va restaurar. En els anys posteriors es va recuperar l’edifici per fer-hi activitats de tipus culturals, com el Memorial Joan Carrers els mesos de desembre, alguna missa i, especialment, la celebració tradicional de la festa del Roser.
Vilamirosa, però, fins al 1844 va ser un municipi independent. Segons referències que proporciona el Cr. Josep M. Gasol (9), el 1178 se sap que el municipi ja tenia batlle i que el 1301 constava d’un petit nucli de set cases i un edifici que pertanyia als Hospitalaris de Sant Joan. I, esmenta Esteve Gaja, que “el 1401, Berenguer Padró, batlle de Sant Julià de Vilamirosa, presta declaració per unes qüestions sobre molins del Prior de Manlleu (10). El mateix Gaja recull que en un cens de 1768 constava que en el terme de Sant Julià de Vilamirosa hi havia 22 masos amb 157 habitants i que en 1778, en documentació de l’arxiu parroquial manlleuenc, es deixava constància que el terme de Vilamirosa comprenia algunes cases de Granollers de la Plana i part també de la parròquia de Manlleu i que criminalment pertanyia a la jurisdicció a la Reial Audiència de Barcelona i en l’aspecte civil al comte de Centelles (11). Aquesta situació va canviar quan, el 1844, per manament de la Diputació de Barcelona, va decretar la incorporació del municipi de Sant Julià de Vilamirosa al de Manlleu.
El lloc de Vilamirosa i, especialment, la masia del Fugurull que hi ha al costat mateix de l’església, va tenir una protagonisme destacat per la primera guerra carlina. En aquest casa hi va instal•lar el seu quarter el Comte d’Espanya, Charles d’Espagnac, des d’on va bombardejar i atacar la població de Manlleu el 28 i 29 d’abril de 1839 (12).

* Al llarg de l'any se solen celebrar activitats de caire privat, com cerimònies familiars; amb caràcter cultural, el mes de desembre se sol celebrar el Memorial Joan Carrerra amb la lectura del Poema de Nadal de Josep M. de Sagarra organitzat per Llambrot Teatre Manlleu. En qualsevol cas, l'aplec del Roser és la unica manifestació que recorda l'entitat parroquial de l'església de Sant Julià.

1 Rial, Ramon (coord.). Granollers de la Plana : nou-cents anys d’història. Vic : Eumo, 1988, p . 59
2 Junyent, E. Diplomatari de la catedral de Vic. Segles IX i X (2). Vic : Patronat d’Estudis Ausonencs, 1980 – 1996, p. 205 [Doc. 242]
3 Íbid, p. 236 [doc. 280]
4 Junyent, E. Diplomatari de la catedral de Vic. Segles IX i X (4). Vic : Patronat d’Estudis Ausonencs, 1980 – 1996, p. 545 [Doc. 363]
5 Pladevall, A. [et al.] “Sant Julià de Vilamirosa”. Dins: Catalunya romànica (vol. II). Osona, I). Barcelona : Fundació de l’Enciclopèdia Catalana,1991, p. 324
6 Rial, Ramon (coord.). Granollers de la Plana : nou-cents anys d’història. Vic : Eumo, 1988, p . 57
7 Pladevall. Íbid
8 Rial, Ramon (coord.). Granollers de la Plana : nou-cents anys d’història. Vic : Eumo, 1988, p . 72
9 Gasol, Josep M. [et. al] Lletres amicals (vol. 21). Manlleu: [s.n], 1954-1967. Reproduït a “ASíntesi Històrica de Vilamirosa-Fugurull” a Manlleu-publicació, núm. 155, agost de 1981, Manlleu : Premsa d’Osona, p. 35 – 36
10 Gaja, Esteve. Història de Manlleu. [Manlleu: Jaimes], 1976, p. 166
11 Íbid, p. 167
12 Torrent, Domènec. Manlleu, croquis para su historia. Vich: Imp. R. Anglada y Pujals, 1893. p. 93 -105