2 d’oct. 2008

Vic va retre devoció a santa Teresa de Lisieux

El primer d’octubre és la festa de santa Teresa de Lisieux, coneguda com a santa Teresina. A les vuit del vespre, els fidels vigatans es troben a l’església del Carme - que en té la imatge en un altar lateral- per a retre-li devoció en una cerimònia que ha esdevingut tradicional.
Un ritual ben especial va seguir a la missa vespertina: la benedicció del pètals de rosa, dipositats en uns sobres per als assistents, la invocació a santa Teresina i la besada a la seva relíquia, mentre el cor cantava els goigs.

Pètals de rosa per a santa Teresina

Santa Teresa del Nen Jesús (1873 – 1897), santa Teresa de Lisieux o santa Teresina, són els noms que rep aquesta religiosa canonitzada per diferenciar-la de santa Teresa de Jesús o d’Àvila. De nom Thérèse Martin va ingressar a l’orde de les carmelites descalces a l’edat de 15 anys. A causa de la tuberculosi va morir a l’edat de 24 anys.
Aquesta vida curta no va impedir que, ràpidament, esdevingués una de les religioses –futures santes- més invocades. Aquesta gran popularitat va fer que, contràriament al que solia ser habitual fins aleshores, fos beatificada només un quart de segle després de la seva mort, el 1923, i, encara més sorprenent, canonitzada només dos anys després, el 1925.
Santa Teresina va escriure la seva pròpia biografia on va fer la promesa que “després de la meva mort faré ploure roses”. Aquesta frase va fer fortuna i se la sol presentar, iconogràficament, vestida de carmelita, amb un crucifix i un ram de roses als braços. Les roses, o més aviat els seus pètals, són ben presents, també, en els actes de devoció que se li adrecen.