1 d’oct. 2008

Testimonis que perduren d’alguna Santa Missió

En moltes poblacions encara es poden veure alguns monuments i altres elements arquitectònics del paisatge urbà que recorden alguna Santa Missió de les que s’hi van celebrar.
Segons la Gran Enciclopèdia Catalana, la Santa Missió és una “sèrie continuada de prèdiques, lliçons doctrinals i exercicis pietosos que són fets durant alguns dies en una parròquia o localitat per un o uns quants sacerdots, anomenats missioners”. Des del punt de vista històric, les Santes Missions, que ja es donaven en segles anteriors, van tenir un impuls notable després del Concili de Trento “però no foren ben institucionalitzades fins a la primera meitat del segle XIX (1)”.
A Manlleu, en els segle XIX i XX, se’n van celebrar diverses: el 1866, 1904, 1924, 1946, i el 1964; a la parròquia de Granollers de la Plana (Gurb), se’n van fer el 1919 i el 1934, entre d’altres ocasions. Durant la dècada de 1940 i 1950 se’n van fer a pràcticament totes les poblacions, com a Torelló o a Vic, que va tenir lloc el 1945, o a Alpens, el 1954.
L’estudiós de la història manlleuenca, Esteve Gaja i Molist, dóna testimoni del gran seguiment de la de 1866, celebrada del 30 d’agost a l’11 de setembre. Gaja esmenta com “és de ressaltar la gran vibració religiosa que Manlleu experimentà en tal avinentesa i la gran concurrència a tots els actes calculant-se en unes 9.000 comunions, aproximadament, les que es donaren aquells dies (2)”.
Durant els anys del franquisme, la Santa Missió esdevenia una exaltació del nacionalcatolicisme promocionat pel règim i dels ‘bons cosums’. De la “missió” que va tenir lloc la dècada de 1940 a Torelló en fa esment Francisca Crivallés quan afirma que “jo no recordo uns vuit dies de tanta animació i amb uns carrers tan plens com aquells” i remarca que, per fer-s’hi present, s’havia de cuidar la indumentària: “les dones grans i petites no hi podien pas assistir sense ‘cèfiro’ o mantellina al cap, aquella mena de vel negre de tul i blonda. Els g¡homes, contràriament, si portaven boina o gorra, se l’havien de treure en senyal de respecte: Vivíem els darrers dies de maig i feia prou calor, però havies de vestir obligatòriament amb mitges i màniga llarga, ja que, si no, et podies trobar amb la desagradable sorpresa que no et deixaven entrar, o, encara pitjor, que et traguessin de la sala de sermons (3)”.

La Santa Missió i els mitjans de comunicació

Les diferents “missions” esdevingudes a Manlleu durant el segle XX van comptar amb el suport propagandístic i difusor dels mitjans de comunicació que cada època permetia. La de 1946, esdevinguda entre el 6 i el 17 de març, va comptar amb la publicació d’un diari imprès anomenat “Diario de la Misión” com a cpmplement de la "Hoja dominical". Va esdevenir, en paraules d’Esteve Gaja (4) “una experiència interessant per al periodisme local car nasqué i visqué amb el sols intent de fomentar l’esperit religiós arran de la Santa Missió”. Tenia de 4 a 6 planes i una mida de 32 x 22 cm. El seu caràcter diari l’ha convertit en la única publicació amb aquesta periodicitat que s’ha editat a Manlleu. En aquesta ocasió ho va fer durant 11 números, sota la direcció de Francesc d’Assís Pujol i amb editorials fervorosos de Josep Prat i Roca. El seu preu era de 15 cèntims de pessetes per número.
A l’edició de 1964, celebrada entre el 7 i el 18 d’octubre, en canvi, el mitjà de comunicació local protagonista va ser la ràdio. Recuperant els aparells que havien funcionat de 1952 a 1955 sota el nom de Ràdio Manlleu, es va instal•lar a l’edifici parroquial la que es va anomenar “Ràdio Missional de Manlleu. Emetia els migdies per difondre les activitats i prèdiques.

La Santa Missió i els monuments commemoratius

En moltes poblacions, va ser habitual erigir un monument, placa i altre elements artístic per commemorar l’esdeveniment. A Manlleu, per la Santa Missió de 1924 es va situar una gran creu de pedra sobre el mur de l’antiga casa de Regàs, al capdamunt del carrer del Pont; aquesta va passar a ser una de les estacions del viacrucis urbà. Precisament, se li van afegir dues creus més, simbolitzant de forma més pròpia l’estació del Calvari del viacrucis, i van donar nom al lloc que, des d’aleshores, es coneix com les Tres Creus.
D’exemples n’hi ha molts de repartits per la geografia: a Vic es va instal•lar un monument dedicat a la Santa Missió de 1945 al final del parc Balmes; al damunt del turó de Sant Esteve de Granollers, al municipi de Gurb, hi ha dues dedicatòries, una en forma de creu de ferro, recordant la Santa Missió de 1919, i una placa de pedra recordant la de 1934; A Alpens, en canvi, la placa de marbre es troba en la mateixa façana del temple parroquial i esmenta la “missió” de 1954.

1 “Missió”. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana vol. 15, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989 p. 244 – 245
2 Gaja, Esteve. El Manlleu del segle XIX. P. 54
3 Ortiz, J. I Ponce, S. (coord.) Osona: testimonis del segle XX. Vic: Consell Comarcal d'Osona, 2007, p. 261 - 262
4 Vegeu la referència que dóna en el capítol dedicat a la premsa local a. Esteve Gaja. Història de Manlleu. [Manlleu : Jaimes], 1976, p. 290