7 de set. 2008

Manlleu i la devoció a la Mare de Déu de la Gleva

La devoció dels manlleuencs per la Mare de Déu de la Gleva és molt antiga. Recull la Fulla Parroquial de Santa Maria que l’arxiu parroquial manlleuenc conservava una nota de l’any 1585 en què Bernat Serrabou de Manlleu feia “censal” (llista o inventari) dels ciris de la Gleva que els manlleuencs feien cremar davant la marededéu (1). Els manlleuencs, antigament, solien fer romiatge al santuari per la festivitat de sant Felip i sant Jaume, l’11 de maig.
De la devoció manlleuenca per la Mare de Déu de la Gleva en va restar testimoni en una capelleta situada al carrer de Vendrell, just la via que es va urbanitzar sobre l’antic camí que conduïa al santuari situat a ponent de la població i a un centenar de metres del terme manlleuenc, que en aquell sector té el límit marcat pel mateix riu Ter. La imatge de la fornícula és acompanyada per les figures d’una noia i d’un bou tot recordant la llegenda que fa referència a la seva troballa. La seva col•locació cal cercar-la en ple segle XIX ja que Domènec Torrent i Garriga l’esmenta el 1893 en el seu llibre ‘Manlleu, croquis para su historia’ en parlar del carrer (2) però no es té constància del moment precís.
L’important aiguat d’octubre de 1940 es va endur la imatge i els veïns la van trobar uns metres més avall; la van recollir i retornar a la seva fornícula.
El carrer del Vendrell ja celebrava, a finals del segle XIX, la seva festa el dia 8 de setembre. Aquesta manifestació va ser especialment lluïda els primers anys de la dècada de 1920 quan un grup de pabordes i pabordesses es feia càrrec de l’organització; era animada, especialment, durant el matí d’aquesta data però solia durar diversos dies. No hi faltaven el guarniment del carrer, els res de rosari davant la imatge de la Mare de Déu, la missa de difunts al temple parroquial, els jocs de cucanya per a la mainada, les sardanes i algun ball.
Ara que Manlleu es postula per ser ciutat gegantera l’any 2010 cal recordar que els gegants més antics que posseeix van ser adquirits per a les festes del carrer de Vendrell dedicades a la Mare de Déu de la Gleva. L’any 1923, Martí Molera Pagès, veí d’aquest carrer, va comparar-los a Olot (3). L’anècdota va sorgir quan, en veure els models dels gegants que el taller de J. Ventolà Plana li va presentar, no va acceptar el que havia de ser per a la geganta; per al gegant no va haver-hi problema, el mateix motllo del d’Olot va servir però la geganta no acabava de fer el pes. És així com preocupat pel contratemps, Martí Molera va sortir del taller per fer una volta pels carrers de la capital del a Garrotxa. Va ser així com, de sobte, en veure una noia olotina li va proposar d’acompanyar-lo fins al taller on va dir, tot convençut: “la vull com ella”.
Martí Molera, que des d’aleshores va ser “Martí dels gegants”, va tornar a Manlleu amb una parella de gegants –Montserrat i Jordi- i cinc nans. Aquests, però, no van pertànyer al conjunt de la població fins al 1929 quan el mateix Molera, després d’oposar-se a una decisió de la comissió organitzadora de les festes del carrer de Vendrell, els van vendre a l’Ajuntament.
Precisament, aquesta és la parella de gegants que va estrenar vestits nous per la darrera Festa major.
Les festes del carrer de Vendrell, en honor de la Mare de Déu de la Gleva, es van celebrar fins a la dècada de 1960 i va tenir moments de gran relleu per a tot el municipi. Precisament, el carrer tenia una bandera identificativa, a mena d’estendard, que es treia en les celebracions importants. Una ocasió especial en la qual aquest estendard va lluir va ser la visita que va fer la imatge de la Mare de Déu del santuari per les poblacions osonenques el setembre de 1948 (4). A Manlleu va tenir un protagonisme destacat la representació del carrer del Vendrell.

1 Hoja Dominical, núm. 827. 22 de setembre de 1946. Parròquia de Santa Maria de Manlleu
2 Torrent i Garriga, D. Manlleu, croquis para su historia. Vic : Imprenta y Libreria de Ramon Anglada , 1893, p. 162
3 Vegeu la història dels gegants de Manlleu a: Pujol, F. Gaja, E. Croquis manlleuencs. Manlleu : Gràfiques Manlleu, 1952, p. 85 – 97
4 Hoja Dominical, núm. 940. 26 de setembre de 1948. Parròquia de Santa Maria de Manlleu