5 de set. 2008

Santuaris marians (I). Generalitats












El 8 de setembre és dia escollit per celebrar, en el context general de l’Església catòlica, el naixement de la Mare de Déu. A Catalunya, especialment, en aquesta data es commemora el “dia de les marededéu torbades”. Fora de la imatge de Montserrat, que gaudeix del privilegi de tenir festivitat pròpia, la resta de figures venerades en els santuaris marians escampats per tota la geografia solen compartir, amistosament, la mateixa diada. En el calendari tradicional, aquest moment de l’any era quan els pastors iniciaven la transhumància cap als prats de la plana; els ramats que durant l’estiu havien pasturat als prats d’alta muntanya i es dirigien, a partir d’aquests dies, cap a les terres baixes on l’hivern es feia més lleuger. Joan Soler i Amigó en diu, del 8 de setembre, que és una “festa agrícola en honor de la Terra Mare abans d’iniciar el calendari del pagès amb la sembra (1)”.


La devoció a la Mare de Déu, més enllà dels rituals litúrgics, ha tingut sempre un caràcter molt popular. La proliferació d’imatges marianes, esculpides amb un mateix patró, es va desenvolupar des de la fi del segle XI i va assolir el màxim esplendor de mitjan segle XII a mitjan segle XIII gràcies a la promoció de l’orde del Císter (2). Les imatges escultòriques que es coneixen com a “marededéu trobades” són produccions de mobiliari d’altar en fusta. Xavier Barral afirma que “normalment la marededéu romànica apareix asseguda en un tron, en posició frontal amb el Nen als genolls” i continua dient que “representa la plasmació de la idea de la dona mare, de la maternitat de Maria que implica la seva representació com a tron de la saviesa, tron per al fill al mateix temps i com a expressió concisa de l’encarnació i la salvació dels homes (3)”. Cal esmentar, però, que tot i respondre a un mateix model, pròpia de l’època romànica, algunes de les imatges van desaparèixer per la Guerra civil espanyol (1936 – 1939) i posteriorment se’n va fer una representació que, en alguns casos, conté algunes variacions respecte l’original; a més, aquest “original” també podria ser una imitació d’una escultura anterior. D’aquestes figures, diu Joan Soler, “la historiografia popular pretén que moltes imatges són antiquíssimes i que foren amagades a causa de la invasió sarraïna (4)”. Precisament, la tradició ha forjat belles i fantasioses llegendes que esmenten com van ser trobades, miraculosament, i com van arribar a ser icones del context social. Joan Prat i Carós (5), que ha estudiat minuciosament tot allò relacionat amb aquest exemple de religiositat popular, ha trobat elements compartits en diverses llegendes. A grans trets, es pot dir que impliquen a un ésser humà, de nivell social més aviat baix -generalment sol ser un pastor- que rep la indicació d’un animal, habitualment un bou, toro o brau, d’on trobarà la imatge. Diu Joan Prat, que “d’aquesta manera –dos éssers –el pastor i el toro- un humà i l’altre animal, però que ocupen dins els seus respectius mons un paper semblant –un situació fronterera entre la natura i la cultura, o si es prefereix entre la salvatgeria i la domesticitat-, passen a ser peces d’un paradigma ecològic i simbòlic concret que s’arrodoneix amb la verificació dels indrets on, segons la tradició, han tingut lloc les hierofanies (6)”. [Podeu veure el significat del mot “hierofania” que en dóna la viquipèdia.
Aquestes llegendes, amb notables singularitats segons la imatge a la qual van dedicades, estan adornades amb gran quantitat de fets imaginats que cerquen connectar-la amb la divinitat i els poders celestials en forma de miracles.
Les imatges marianes estan ubicades en un santuari. El mateix Joan Prat indica aquesta importància del continent –el santuari- amb la següent afirmació: “una de les impressions més constants que es té en visitar els santuaris és que tots ells –o gairebé tots- estan situats i construïts als llocs més privilegiats que la naturalesa de les rodalies ofereix (7)”. Aquest autor també recull les conclusions d’estudis realitzats, a l’àmbits dels santuaris hispànics, per William A. Christian, St. Gale i J. Wylie, en les quals es distingien diferents categories de santuaris: “la primera –diu- inclou els santuaris localitzats a la franja plujosa, verda i muntanyosa del nord de la Península Ibèrica; dins d’aquesta caldria distingir-ne tres variants: a) els santuaris situats dalt d’un cim; b) els santuaris construïts al bell mig d’una vall muntanyenca, o sia en el circ, normalment isolat i rodejat de muntanyes alteroses, i c) els santuaris construïts en colls o passos de muntanya (8)”. Des del punt de vista històric, Prat també en fa una classificació (9) després d’haver estudiat els aspectes concrets dels diferents santuaris catalans: santuaris fundats entre el segle XI i el segle XIII, nascuts prop de monestirs o castells feudals; santuaris fundats entre el segle XIV i el segle XVI, lligats a les cases pairals o els situats en colls de muntanya, encreuaments de camins i llocs de trànsit; i santuaris fundats entre el segle XVII i el segle XIX, sorgits especialment a partir d’inicatives personals.


I al voltant d’aquests llocs, edificats al voltant de les imatges marianes, s’han desenvolupat, històricament i encara ara, una gran diversitat de manifestacions socials i festives com romiatges, aplecs i altres formes d’expressió col•lectiva.
En els propers mesos s’intentarà tractar, individualment, l’esperit d’alguns santuaris catalans.


1 Soler, Joan. “Mare de Déu. Marededéus Trobades”. Dins: Soler, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcelona : Barcanova, 1998, p. 426 - 427
2 Pladevall, Antoni. “marededéu” Dins: Gran Enciclopèdia Catalana vol. 14, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989 p. 381
3 Barral, Xavier “Les marededéus” Dins: Art de Catalunya= Ars Cataloniae, vol. 6 (Escultura antita i medieval). Barcelona: L'Isard, 1997, p. 188 – 189
4 Soler, Íbid, p. 427
5 Prat, Joan. “Los santuarios marianos en Cataluña: una aproximación desde la etnografia”. Dins: AAVV: La religiosidad popular; vol. 3 (Hermandades, romerías y santuarios) Barcelona: Anthropos : Sevilla: Fundación Machado, 1989, p. 211 - 252
6 Prat, Joan. “Els indrets de la troballa i els “desigs” de la Mare de Déu” en el capítol “Mitologia bíblica i cristiana”. Dins Tradicionari: enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya (vol. 8. L’universa màgic. Mites i creences). Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Generalitat de Catalunya, 2005, p. 170
7 Prat, Joan. “Situació i enclavament:alguns aspectos geogràfics i històrics” en el capítol “Mitologia bíblica i cristiana”. Dins Tradicionari: enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya (vol. 8. L’universa màgic. Mites i creences). Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Generalitat de Catalunya, 2005, p. 166
8 Íbid
9 Íbib. (Vegeu pàgs. 166 i següents)