28 d’ag. 2008

Les relíquies de sants i les corrandes sobre la rivalitat entre poblacions

La possessió de relíquies de sants va esdevenir tant important, en els segles de l’edat mitjana, que es van cometre molts actes il·lícits per apropiar-se’n. Algunes d’aquestes accions, ben lluny del manament que limita la temptació d’assignar-se allò que és d’altre, van suposar enceses rivalitats entre poblacions. Dos exemples d’aquestes tensions són l’animositat entre Sant Fruitós de Bages i Manresa, al Bages, i entre Peramea i Peracalç, nuclis de Gerri de la Sal al Pallars Sobirà.
La història que va generar la rivalitat entre els dos municipis bagencs arrenca quan es va acabar l’edifici de la seu de Manresa, el 1372. Aleshores es va considerar necessari que la nova construcció religiosa havia d’acollir, com era habitual, algunes relíquies sagrades d‘algun sant o santa de renom. El Dr. Josep M. Gasol (1) explica que “tenint notícia que al veí poble de Sant Fruitós de Bages eren tingudes amb poca reverència les restes de diversos màrtirs –entre els quals, el titular de la parròquia- acordaren demanar que aquestes relíquies fossin traslladades a la Seu”. Una comissions de prohoms manresans va acudir al legat pontifici a les terres de la Corona d’Aragó amb la petició i aquest els va concedir els seus desitjos i els va lliurar una carta per al bisbe de la diòcesi. Sant Fruitós depenia, en aquelles dates, del monestir de Sant Benet i els monjos es van oposar a lliurar les relíquies. “No obstant l’amenaça de penes canòniques als santfuitosencs o altres que s’hi oposessin –continua el Dr. Gasol-, el delegat episcopal va veure’s obligat a forçar les portes de l’església de Sant Fruitós”. A dins, i amb l’objectiu de fer inventari de les restes santes que hi havia, es va localitzar les cendres de Sant Fruitós i altre restes de Sant Maurici Santa Agnès. Amb una imponent processó es van dur, el 30 d’agost, al nou temple manresà.
Com a conseqüència d’aquest fet, i això demostra la importància de les relíquies en l’ambient social de l’edat mitjana, la Festa major de Manresa es va deixar de celebrar el dia de l’Assumpció i va passar a fer-se en commemoració de l’arribada de les restes, que van ser anomenats Cossos Sants i dipositats a la cripta on són venerats des d’aleshores.
D’aquest fet, però, va sorgir certa rivalitat entre els municipis del Bages que va prendre forma en una corranda que recorden els més vells. Els de Sant Fruitós solien cantar:

“Manresans, lladres, pillos i gormands,
que heu robat els Cossos Sants;
Santa Agnès, San Fruitós,
Sant Maurici gloriós"

I, com a resposta, els de Manresa contestaven:

"Foraster, potiners que els teníeu guardats en galliners..."

Més rocambolesca és la història que envolta els Sants Màrtirs i les poblacions de Peramea i Peracalç. Els Sants Màrtirs són suposades restes de diversos infants morts per Herodes el Gran que hauria provocat l’assassinat dels Sants Innocents; haurien anat a parar a Peramea des de Terra Santa portats en la tornada d’alguna de les croades.
Una versió dels fets, recollida per Joan Soler i Amigó a la seva Enciclopèdia de la Fantasia Catalana (2), que han provocat la rivalitat entre els dos nuclis diu el següent: els Sants Màrtirs eren propietat de Peracalç i els seus habitants se’ls van vendre als de Peramea per un porró de vinagre quan, en un àpat popular, es van adonar que no podien amanir l’enciam. Del fet en va sortir aquesta corrada:

“Màrtirs Sants de Peramea,
Cossos Sants de Peracalç,
per un porró de vinagre
vos vau vendre els Màrtirs Sants”


Una segona versió (3) de la corranda, amb una mica més de mala fe, converteix el porró de vinagre en un porró de vi negre i explica el fet d’aquest manera:

“’Granuges’ de Peramea,
borratxos de Peracalç,
que per un porró de vi negre
us vau vendre els Màrtirs Sants”

Aquests són dos exemples que han impregnat l’imaginari popular dels llocs on se situen. En qualsevol cas són testimonis de l’interès i importància, en altre temps, de les relíquies de sants.


[Imatge superior extreta dels “Goigs en lloança dels ‘Cossos Sants’ dels Màrtirs Sant Maurici, Sant Fruitós i Santa Agnès, patrons de la ciutat de Manresa. Manresa : Gràfiques Bausili, 1962”]



Reproducció dels Goigs dels gloriosos Cossos Sants dels Màrtirs sant Maurici, sant Fruitós i santa Agnès, patrons de la ciutat de Manresa amb lletra de Josep Portabella i música de Miquel Augé per gentilesa de Zerosetze i el bloc Bibliogoigs.




1 Gasol, Josep M. La Seu de Manresa: monografia històrica i guia descriptiva. Manresa: Caixa d'Estalvis de Manresa, 1978, p. 225 - 226
2 “Relíquia” Dins: Soler, J. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 634
3 Pàmies, Víctor [en línia] Refranyer temàtic [Consulta: 24 d’agost de 2008] Disponible a:
http://refranyer-tematic.blogspot.com/2008/02/vi.html. Refrany núm. 595 dels refranys dedicats al vi