14 d’ag. 2008

Sant Hipòlit de Voltregà va honorar el seu patró

El passat dia 13 d’agost, la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà va honorar el seu patró. És curiós constatar que actualment, en aquesta població, no coincideix el dia de la festivitat del Sant al qual està dedicada la parròquia i la Festa major del municipi.
L'acte central de la celebració va tractar d’una missa concelebrada per diversos capellans al capdavant dels quals es trobava el rector parroquial. Amb l'assistència d'un bon nombre de fidels santipolitencs, aquesta manifestació religiosa, estrictament litúrgica, va recordar la dedicatòria del temple al Sant màrtir romà. Si bé l’any passat es va aprofitar l’ocasió per beneir la imatge que des de ja fa un temps presideix la façana del temple parroquial, en aquesta ocasió es va batejar un nou cancell d’accés al mateix edifici.
Segons la tradició, sant Hipòlit va ser el soldat romà que va vigilar sant Llorenç just abans del seu martiri; va ser convertit per l’admiració que li va causar la força del martiritzat davant el patiment. El va enterrar i això li va provocar, al seu torn, que també fos martiritzat. Iacopo da Varazze explica que va ser lligat a un parell de cavalls salvatges que el van arrossegar fins a morir (1). Això passava l’any 256 o el 258. Hi ha constància, però, d’un altre sant Hipòlit que hauria viscut entre els anys 170 i 236. Es tracta d’un prevere romà que es va dedicar a l’escriptura i que, separat per voluntat pròpia de l’església romana, va exiliar-se a Sardenya on va patir martiri (2). Segons la iconografia i la llegenda que ha donat peu als goigs, el sant Hipòlit al qual es fa devoció a la població osonenca és el primer.
Al final de la missa, a Sant Hipòlit de Voltregà fan el gest de devoció a les relíquies del Sant que, des de temps incert, guarda la parròquia. No se sap, tampoc, com van anar-hi a parar les restes atribuïdes al patró i que es guarden en una urna i en dos reliquiaris en forma d’ostensori. Precisament, Loius Réau esmenta que les relíquies de sant Hipòlit es trobaven a Roma fins que, el 764, el papa Pau I les va donar a l’abat sant Fulrat que les va dur a un monestir alsacià. Més tard, la major part, segons el mateix autor, van anar a parar a Saint-Denis de París (3).
Mentre es realitza el gest propi d’aquest moment, la besada als dos reliquiaris en forma d’ostensori, el cor canta els goigs –recuperats fa pocs anys- que a la seva entrada diuen:

“Cavaller molt gloriós,
nostre patró i advocat:
Hipòlit, de Voltregà,
a Jesús pregueu per nosaltres”.

I en la seva setena estrofa s'esmenta la vinculació de la parròquia amb el seu patró:

“Després dels segles, eixa vila,
us venera amb devoció
puix tenint-vos per patró,
us preguem, en l’esperança,
perquè així ens guieu vós
amb l’exemple cristià”.

1 Varazze, Iacopo da. La leyenda dorada (vol. 1). Madrid : Alianza Editorial, p. 474
2 “Hipòlit”. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana vol. 12, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989 p. 421
3 Réau, Louis, Iconografia del arte cristiano (vol. 7). Barcelona: Ediciones del Serbal, 2001, p. 83