1 de jul. 2008

Les relíquies de Sant Miquel dels Sants a la Festa major de Vic*

Sant Miquel dels Sants és un sant històric del qual es té una biografia extensa (1). Amb aquest nom és conegut Miquel Argemir i Mitjà que va néixer a Vic el dia 29 de setembre de 1591 a una casa del carrer de Sant Hipòlit (que actualment porta, precisament, el seu nom). El 1602 va ingressar al convent dels trinitaris calçats de Barcelona i el 1608 en el dels Trinitaris descalços d’Oteiza (Pamplona). Va estudiat a Alcalà de Henares, Baeza i Salamanca. Va ser president i ministre del convent de Valladolid, els anys 1622 i 1623, on va morir quan tenia 33 anys. La fama de místic i de sant el va dur a ser beatificat el 1799 i canonitzat el 1862.
A partir de la canonització, Sant Miquel dels Sants va passar a ser considerat patró de la ciutat de Vic. Va substituir els antics patrons Llucià i Marcià dels qual es van trobar les suposades relíquies a l’església de Sant Sadurní el 1050 (2). A partir de 1920 l’Ajuntament va intervenir en les festes dedicades al seu nou patró, que fins aleshores tenien un caràcter bàsicament religiós, i l’alcalde va presidir la creada Administració de Sant Miquel dels Sants (3).
El caràcter històric de Sant Miquel dels Sants fa que la ciutat de Vic tingui diversos espais on es constata la seva presència. La casa natalícia (situada al carrer de Sant Miquel dels Sants número 9) va ser convertida, a partir de la beatificació, en una capella pública i oratori (4); també hi ha una capelleta al límit nord-est del nucli urbà on es recorda un fet miraculós vinculat al sant quan era infant.
A més d’aquests edificis, que es poden considerar importants relíquies del sant, Vic conserva restes corporals que estan dipositades en reliquiaris de diferents esglésies de la ciutat. Eduard Junyent explica, en el pròleg d’un llibre dedicat al sant, els detalls de la procedència i del motiu de la seva arribada:
“Amb motiu de la beatificació fou extret del sepulcre i dut a Roma l’os anomenat húmer del braç dret del Sant. A instància de la ciutat de Vic, manifestada quan es feren els primers processos, de posseir una relíquia insigne del Sant, fou entregada aquesta mateixa en 1780 i col•locada en un bell reliquiari d’argent costejat per l’Ajuntament, que d’ençà d’aleshores es guarda en l’església dels Trinitaris. Ja abans havia estat donada a la ciutat una petita relíquia que l’Ajuntament diposità a l’església de la Pietat, en 1786, quan s’hi construí l’actual retaule que li està dedicat, però com que s’extravià amb la invasió francesa de 1809, fou substituïda, en 1817, per una porció que s’extragué de la relíquia venerada als Trinitaris. Des de 1878 també es venera altra petita relíquia a la capella erigida en la Casa Natalícia del Sant. Més posteriorment, en 1889, s’extragué del sepulcre la relíquia més sencera que hi restava, una tíbia, que el Bisbe Morgades col•locà en un bell reliquiari costejat a ses despeses, que entregà a la Catedral de Vic (5)”.
La primera de les relíquies que ha estat esmentada és duta en processó, cada any, per la diada del Sant i, al costat de les altres, és exposada en l’Ofici solemne que té lloc al temple catedralici.
El ritual de la diada de Sant Miquel dels Sants, Festa major e Vic, és el següent: de bon matí, davant la casa natalícia del Sant s'escampen brots d'espígol. Després d’haver recollit aquest vegetal, que en aquestes dates es troba en el màxim esclat de floració, s’escampen brots florits davant dels llocs on hi haurà més concurrència d’assistents. La propietat de la flor de l’espígol, que també ha donat nom a una dansa pròpia de Vic, fa que quantes més vegades es trepitja més aroma desprèn. El costum d’escampar aquesta flor d’olor dolça es va recuperar, a Vic fa uns anys tot recordant els rituals antics de purificació.
A l’hora determinada, des de l’Ajuntament de Vic, situat a la plaça Major, surt el seguici format per personatges de la festa vigatana i per polítics del municipi acompanyant l’alcalde. El recorregut segueix pel carrer de Sant Miquel dels Sants. A la casa natalícia del Sant es preparen el tintinacle i el pavelló de la catedral que seran seguits per la imatge de sant Miquel dels Sants, que és extreta de l’edifici, i un membre del clergat que sosté el reliquiari davant seu. En aquest punt, el seguici es parteix per encabir els nous elements i la processó queda formada de la següent manera:
• Part popular profana.- Caps de llúpia (nans) amb el conegut Merma; gegants; mulassa; àliga (que curiosament és bicèfala); orquestra i dos guàrdies de la policia local vestits de gala.
• Part religiosa.- Tintinacle; pavelló; bandera de Sant Miquel dels Sants (que cada any porta un vigatà diferent que s’anomena Miquel dels Sants); relíquies de Sant Miquel dels Sants; i la imatge del Sant (acompanyada per dues fileres d’atxes enceses) duta sobre les espatlles.
• Part municipal.- cavaller de Corpus acompanyat de dos heralds dalt de cavall; membres de la corporació municipal presidida per l’alcalde seguits per la gent del poble.
I amb aquest ordre i sense pausa, el seguici fa camí cap a la catedral de Sant Pere.
Dins la catedral, les relíquies – com a presència física del Sant- i la imatge són disposades en lloc preferent i en posició de presidir l’acte que serà oficiat pel bisbe de Vic.
Acabada la missa, es procedeix a l’acte propi de devoció a les relíquies de Sant Miquel dels Sants en forma de la besada al reliquiari. Aquest gest és, sens dubte, el gest que es repeteix a tots els llocs on les relíquies de sants tenen un paper protagonista. La besada és la forma en què els fidels mostren la seva adhesió al grup.
La presència de les relíquies de Sant Miquel dels Sants van ser el nexe d’unió entre les antigues celebracions dedicades al Sant i l’actual Festa Major. Durant uns anys només havia quedat la processó amb el reliquiari des de la casa natalícia fins a la catedral. Darrerament, gràcies a l’interès d’alguns ciutadans, s’estan recuperant els símbols populars i religiosos que, poc a poc, van embolcallant l’activitat original de retre homenatge al Sant vigatà.
*La informació per aquest article parteix del treball de camp per a l’estudi “Relíquies de Sants: vestigis del passat, símbols del present” que va ser Treball de fi de carrera de la llicenciatura d’Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya, gener de 2008

1 Salarich, Miquel S.; Ylla-Català, Miquel S. Vigatans il•lustres. Vic : Patronat d’Estudis Ausonencs, 1983, p. 55 - 63
2 Junyent, Eduard. “La llegenda de la trovalla de les relíquies dels Sants Màrtirs”. Ausa, vol 2, 1956, núm. 15, any, p. 208 – 212
3 Gudiol, J; Junyent, E; Salarich, Miquel S. Sant Miquel dels Sants i la ciutat de Vic. Vic : Arxiu, Biblioteca i Museu Episcopals, 1992, p. 99
4 Íbid, p. 95 – 96, 101 - 105
5 Gros, Josep. Vida de Sant Miquel dels Sants. Barcelona : Tipografia Balmesiana, 1936, p. IX