27 de juny 2008

Sant Pere i els pescadors de canya de Manlleu

Els pescadors de canya de Manlleu tenien sant Pere com a patró. Tant se’n feia que l’apòstol hagués fet servir altres estris per a recollir la fauna aquàtica del llac de Tiberíades. El 29 de juny, i el dia abans, aquest col•lectiu celebrava amb tota magnificència la festa del seu sant preferit.
Pel fet de ser un municipi situat a la riba del Ter, a Manlleu, sempre hi ha hagut qui n’ha fet passatemps o, antigament, ofici de llençar l’ham, penjat d’una canya, a les seves aigües. Una de les primeres anotacions que fan referència a aquesta ocupació és del 1746 quan en el document de venda d’un hort, a les clàusules de l’escriptura de la qual és venedor Jacint Cortada, consta la prohibició dirigida al comprador, Rafael Roura, de treure pedres i sorra i pescar. Més endavant, el 1782, Segimon Trias del Call del Ter (actual carrer d’Enric Delaris) fa constar que és artesà dedicat a la confecció de xarxes i filats per a pescar i caçar (1).
En algun moment del segle XIX, uns manlleuencs van construir una capelleta al carrer Horta de Font dedicada a sant Pere. Es va salvar de la destrucció de símbols religiosos a la via pública, decretada per les autoritats locals el novembre de 1936. La paret on es troba, aleshores era la façana posterior d’un forn de pa que atenia als compradors per la plaça de Fra Bernadí. El propietari de l’edifici, sense fer cas de les ordres governamentals, treure la imatge de la fornícula i la va situar a la rebotiga tot voltant-la de sacs de farina; només es va malmetre un gall –símbol propi del seguidor de Jesús que el va negar tres vegades- que mai més va retornar al lloc original. Després de la guerra civil, el Sant va retornar a la façana, sense el gall, on encara es pot veure mostrant, a la mà dreta, les seves claus.
La devoció dels manlleuencs per Sant Pere, va dur a un grup d’amics, pescadors i excursionistes, a aixecar un pedró o petit oratori dedicat al Sant a la zona de les Gorgues, prop de la confluència de la riera de les Gorgues i la riera de Sant Martí, a tocar del riu Ter. Era l’any 1876 (2).
Anys després, el 1891, es va constituir la Societat de Pescadors de Manlleu tot formalitzant l’activitat que, ja més per afició per altra raó, practicaven molts manlleuencs. Aquesta entitat va prendre, com ja s’ha esmentat, Sant Pere com a patró i, molt aviat, va prendre cos la idea de construir una capella on ja hi havia el pedró inaugurat uns anys abans; d’aquesta manera podrien retre devoció al patró en lloc proper al riu i on els agradava pescar. Així, diu Àlex Roca, “l’any 1897, el quart diumenge del mes de setembre, amb nombrosa assistència, és beneïda i inaugurada la capella que presideix una petita imatge de l’apòstol (3)”. Aquesta imatge, segons el mateix Roca, un anys després va ser beneïda una nova imatge més gran.
Joan Amades recull en el seu Costumari Català que el dia 28 de juny, vigília de la festivitat de Sant Pere, els pescadors de canya manlleuencs “fan una solemne funció religiosa, després de la qual celebren una processó, presidida per una imatge del sant; darrera va la bandera del gremi, seguida de tots els pescadors amb la seva canya”. L’endemà, el dia 29, segueix Amades, “s’apleguen a L’Esquirol, on hi han fet erigir un templet i celebren un concurs de pesca”. També remarca que “antigament havien fet ball com un complement de la festa (4)” i que a d’altres poblacions properes, com Torelló i Roda de Ter també celebraven la diada.
Actualment, la Societat de Pescadors Esportius de Manlleu segueix ben viva malgrat no se celebri, amb la devoció d’abans, la diada de Sant Pere.

1 Pujol, Francesc, d’A. “Precedentes de la Pesca en Manlleu“ Dins. Butlletí informatiu dela Societat de Pescadors Esportius de Manlleu, any 1952, que es va recollir a: “La pesca fluvial a Manlleu”. Dins: Manlleu, Ediciones y Publicaciones Populares : núm. 420 – 421, agost de 1972
2 Roca, Alexandre. “Noves notícies de l’ermita de Sant Pere Pescador”. Dins: Manlleu, episodis d’ahir. El Papiol: Efadós, 2003, p. 236 - 237
3 Roca, Alexandre. “L’ermita de Sant Pere Pescador”. Dins: Manlleu, episodis d’ahir. El Papiol: Efadós, 2003, p. 233
4 Amades, Joan. Costumari Català, el curs de l’any (volum. IV). Barcelona: Salvat, 1984, , p. 303