30 de des. 2008

Centelles, la Festa del Pi i la devoció a santa Coloma*

La vila de Centelles, situada a la zona sud de la comarca d’Osona, cada 30 de desembre celebra una festa ben particular. L’anomenada ‘Festa del Pi’ esdevé un homenatge de tots els centellencs a la seva patrona, santa Coloma, a qui porten tot un arbre, com aquell que porta un ram.
La vida de Santa Coloma se situa al segle III a la ciutat borgonyona de Sens on va morir en defensa de la seva fe cristiana acusada per l’emperador romà Aurelià (1). La seva presència terrenal, situada a una ciutat gal·la, la devia fer una de les advocacions a les quals els francs tenien certa devoció i que deurien dur a les terres del sud dels Pirineus a l’alta edat mitjana (2). Precisament, l’església parroquial de Centelles és dedicada a Santa Coloma des de l’any 898 quan estava vinculada a una vila anomenada Vinyoles (3); posteriorment ho seria al castell de Centelles i origen de la població que així seria anomenada.
El nom de Coloma, tot i no ser gaire freqüent, és present a moltes comarques catalanes. Cal dir que a Osona, possiblement per la influència de la població femenina de Centelles, és la segona comarca que, amb números absoluts, té més dones que es diuen Coloma: 24 d’un total de 282 (4). L’estudi que indica les dècades en les quals van néixer aquestes dones determina que és un nom que es va posant cada vegada menys (5).
Cada 30 de desembre se celebra una activitat de gran plasticitat coneguda com la ‘Festa del Pi de Centelles’ que la podeu trobar descrita a la Viquipèdia(6). Organitzada per l’Associació de galejadors de Centelles, aquesta festa és una manifestació social i festiva que té una gran càrrega simbòlica tant per l’acció que s’hi porta a terme com de la manera en què es fa; fins i tot, alguns autors han volgut trobar-hi vinculacions amb divinitats ancestrals (7). Va ser declarada festa tradicional d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya per l’Ordre de 17 de novembre de 1987, que es va publicar al DOGC número 922, del 2.12.1987 (8).
La Festa del Pi s’ha relacionat, des de sempre, amb santa Coloma. Els estudis que en busquen el seu origen solen fer referència a les celebracions que els centellencs van fer, llençant trets a l’aire, quan una relíquia de la Santa va arribar a la parròquia. En una relació de l’any 1620 (9), conta Fortià Solà, hi consta la següent afirmació:

“Solemnial rebuda que el dia 22 de Mars se feu a la reliquia insigne de Santa Coloma, portada de Roma per l’ilustre y piadós centellench Fra Joaquim Soler, del Orde de Predicadors, se diu que ‘dit pare la va depositar en la capella de Jesús lo dissapte anit, y allí se cantaren solemnes Completes ab molta lluminaria y tirs de arcabusos per la Vila... (10)”.

Fra Joaquim Soler, va dur-hi la relíquia amb el document acreditatiu corresponent, l’autèntica. Actualment, la relíquia de santa Coloma es troba en un reliquiari que es besa cada 31 de desembre, després de l’ofici de galejadors (11). Aquest objecte d’orfebreria és una peanya de plata que suporta un medalló a l’interior del qual hi ha la relíquia.
Es creu que la referència de 1620 és la més antiga que es posa en relació amb la festa que esdevé la vigília de la diada de Santa Coloma i que té com aspecte característic el fet de llençar trets de trabuc a l’aire, fet que es coneix amb el nom de galejar; precisament, Antoni M. Alcover (12) apunta dos significat per aquest verb que són ben il·lustratius de la Festa del Pi: “festejar, obsequiar o adornar en senyal de festa” i “celebrar una festa amb grans sorolls, especialment amb salves d’escopeteria”. La festa, precisament, es considera com una acció dels centellencs dedicada a honorar la seva patrona i es considera que el pi és l’ofrena que li fan. En aquest sentit és interessant reproduir les paraules que apareixen en un dels llibres dedicats a la Festa:

“Mentre el pi s’enlaira, des del torn, sobre l’altar cercant la mirada de la Santa, totes les veus que omplen de gom a gom l’església entonen l’himne. Són veus sovint poc avesades a cantar, però que fan d’aquest cant el clam de tot un poble. Hom ha vist llavors molts ulls humits i molt rostres trencats per l’emoció. S’ha d’haver viscut la Festa pas a pas per entendre aquest moment suprem que ens lliga al passat i al futur fent-nos sentir petits i grans alhora. Com cada any, avui t’hem portat el pi perquè tu, patrona de Centelles, ens miris orgullosa (13)”.

La relació de la Festa del Pi amb l’Església, tot i la seva vinculació física i pel fet que es porta el pi a l’interior mateix del temple parroquial, ha passat per moments difícils. És interessant, en aquest punt, de recollir dos exemples ben il·lustratius. Per una banda, Xavier Fàbregas, a Les arrels llegendàries de Catalunya esmenta que:

“Hom em va contar a Centelles que un any el pi havia caigut de manera estrepitosa mentre el rector celebrava la missa dominical. El fet ocorregué en el temps que l’oficiant treballava encara d’esquena al públic, i l’altar es trobava adossat a la paret del fons. El pi, doncs, consumà una venjança incruenta envers el culte que l’havia postergat. En caure va tustar l’esquema del celebrant, discretament, amb les branques. El celebrant va tenir un ensurt, és clar, i la facècia no passà d’aquí. Avui, amb l’altar més avançat si el pi queia el celebrant se’l trobaria per barret. Per això ha estat reforçat el cable i sembla que branques i fullam constitueixen un pèndol segur. Entre el bosc i el temple, doncs, ha estat acceptada una situació d’armistici, i cadascú s’acontenta amb el seu paper (14)”.

I, per la seva banda, l’antropòleg Manuel Delgado, en el seu llibre La festa a Catalunya, avui recordava que:

“A Centelles, vaig poder ser testimoni personal, a l’edició de la Festa del Pi de 1987, del resultat de la negativa del mossèn a donar les claus perquè els galejadors fiquessin el pi dins l’església, esparverat perquè li semblava que penjar un arbre del sostre sobre l’altar major era una considerable falta de respecte, i molt més si era a càrrec d’homes que no havia vist a missa en tot l’any. Us puc ben assegurar que el pas següent als intents de persuadir-lo per les bones –cosa que finalment es va aconseguir-, estava previst que fos el de derruir les portes del recinte sagrat (15)”.

La persona que millor pot parlar de la Festa del Pi i del seu sentit és el capità dels galejadors, que per veterania ostenta el màxim grau entre tots els seus participants i que, a més, és president de l’Associació de Galejadors. Josep Giol i Mas és centellenc i fill de centellencs de moltes generacions enrere. Nascut el 1928 és galejador de la Festa del Pi des de 1944 i actualment ocupa en càrrec de capità, el màxim grau que va assolir, el 1981, per antiguitat. De les seves paraules es desprèn el caràcter profundament religiós de la festa. Segons Giol, “galejar vol dir festejar la Santa, festejar-la amb trets” i resumeix el sentit de la Festa del Pi de forma ben descriptiva: “jo sempre dic que quan un noi festeja una noia li porta un ram; a Centelles estimem tant la nostra patrona que li portem tot un arbre. És l’ofrena de tot un poble a la seva patrona, sense distinció de qui la fa”.

Imatges:
Superior.- El pi enlairat a l’alçada de la imatge de santa Coloma dins l’església parroquial de Centelles. 31 de desembre de 2007
Mig.-Elements de l’ornamentació del pi que els galejadors guarden d’un any per l’altre a mena de talismà
Inferior.- Reliquiari de Santa Coloma que es venera a Centelles el dia de la patrona, 31 de desembre.

* El text d’aquest article forma part del treball de l’estudi “Relíquies de Sants: vestigis del passat, símbols del present” que va ser Treball de fi de carrera de la llicenciatura d’Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya, gener de 2008

1 Sargatal, Ramon. Diccionari dels sants. Barcelona : Edicions 62, 1997, p. 49 - 49
2 Autors diversos. La Festa del Pi de Centelles. Centelles : Edicions El Portal, 1999, p. 44
3 Pladevall, A. Benet, Albert. “Casal de Vinyoles”. Dins: Catalunya romànica, vol 2. Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 1984, p. 185
4 Podeu cercar el nom “Coloma” a: Població; onomàstica [en línia] Institut d’Estadística de Catalunya. Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2007 Disponible a: [Consulta: 19 de juny de 2007]
5 Institut d’Estadística de Catalunya [en línia] Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2007 Disponible a: [Consulta: 19 de juny de 2007][1]
6 Es pot veure la descripció de la festa a: Festa del Pi de Centelles [en línia] Wikipedia. Wikimedia Fundation, Inc. [Consulta: 28 d’agost de 2007] Disponible a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Festa_del_Pi
7 Reguant, Prudenci. El Pi de Centelles. Mite, ritu i experiència. Barcelona : Cossetània, 2006. Poden consultar-se resums a: El Pi de Centelles. Mite, ritu i experiència [en línia] Relatsencatalà. Oma Technologies S.L. Disponible a:
1a part: <
http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=48528>
2a part: <
http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=48530>
3a part: <
http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=48534>
4a part: <
http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=48538.>
I 5a part: <
http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=48541>
[Consulta: 28 d’agost de 2007]
8 Albà, Josep. “La festa del pi de Centelles”. Dins: Les festes a Catalunya. Barcelona : Generalitat de Catalunya. Dep de Presidència : Ed. 92, 1999, p. 361 - 363
9 Arxiu Parroquial. Parròquia de Santa Coloma de Centelles, Llibre de l’Obra de l’any 1617, foli 22
10 Solà, Fortià. El pi de Centelles. Vic : Tipografia Balmesiana, 1918, p. 74
11 Solà, Fortià. El pi ... Íbid, p. 45
12 "Galejar". Dins: Alcover, Antoni M. Diccionari català – valencià – balear. Volum 6. Palma de Mallorca : [s:n], 1975 – 1979, p. 130 - 131
13 Autors diversos. La Festa del Pi de Centelles. Centelles : Edicions El Portal, 1999, p 103
14 Fàbregas, Xavier. Les arrels llegendàries de Catalunya. Barcelona : La Magrana, 1987, pàg. 154.
15 Delgado, Manuel. La festa a Catalunya, avui. Barcelona : Barcanova, 1992, p. 107 i 108

4 comentaris:

Galderich ha dit...

Quina sort que té Osona de tenir un cronista popular com tu amb articles tant ben documentats!
Gràcies, Bones Festes i Felicitats

Joan Arimany Juventeny ha dit...

Moltes gràcies Galderich. Bon any.

Francesc ha dit...

Hola,

Curiosament en aquests dies estic intentant acabar de transcriure el document de què parla Fortià Solà.
Si el voleu veure, el teniu a
http://docs.google.com/Doc?id=dfrmzf9x_43cqtk68&hl=ca

Felicitats per la feina!
Francesc

Joan Arimany Juventeny ha dit...

Moltes gràcies FRancesc. És un document molt valuós.