6 de nov. 2008

Sant Fortià de Torelló (I): les relíquies d’un sant Innocent

Sant Fortià és el copatró de Torelló, juntament amb el titular de la parròquia sant Feliu. La tradició indica que les relíquies que rebien devoció en aquesta població osonenca eren les restes d’un dels nens de Betlem, els anomenats Innocents, que segons l’evangeli de Mateu van ser morts per ordre d’Herodes.
L’historiador Fortià Solà escriu que van arribar a la població osonencs “per ministeri dels croats torellonencs, els quals el 1290 van a la conquesta de Terra Santa, formant part de l’expedició que hi mena l’armada catalana comandada per l’almirall Bernat de Sarrià”i assenyala que “caporal de la colla torellonencs és un tal Arnau del Colomer (1)” que es distingeix per la seva valentia i que és reconeguda i rep com a premi, el 8 d’abril de 1291, diverses relíquies del bisbe de Tolemaida i patriarca de Jerusalem, Nicolau d’Hanaps, de l’orde dels dominics. Entre aquestes relíquies es troben les de sant Fortià que són dutes, per Arnau de Colomer, a Torelló el 6 de desembre de 1298. El mateix Solà explica que “i tal com és costum en actes d’aquesta guisa, la parròquia surt a rebre-la en processó en un lloc tan adient com és la font del Raig, que brolla al peu del camí de Vic, a la mateixa envista de la vila (2)”.
Aquest fet, que diversos autors han intentat autentificar, en temps posteriors s’embolcalla en llegenda. Es pren com a referència el mateix lloc que marca la història, la font del Raig, com a punt d’arribada de les relíquies de sant Fortià a Torelló però s’atribueix el seu transport a un colom. Anna Pous relata com “la llegenda diu que un pagès, tot pujant cap a Rocaprevera va veure un colom aturat a la branca d’un arbre i portava una cosa al bec. El colom volava per sobre la font del Raig” i en voler-lo caçar amb una sageta queda cec quan “la campana de Rocaprevera va començar a tocar tota sola i tots els vilatans van pujar a veure què hi passava” que van veure com “al capçal de la font hi havia un arqueta i unes petjades deixades pel colom (3). L’arqueta contenia unes restes que un escrit atribuïa al cos incinerat de sant Fortià, un dels nens màrtirs assassinats per Herodes.
L’arqueta que les contenia, fins el 1936 a l’inici de la guerra civil espanyola, i que encara es conserva és de plata; a l’interior n’hi havia una caixeta de fusta de cedre que, aquesta sí, va desaparèixer. Les mides són, de 40 cm de llarg, , 20 cm d’ample i 24 cm d’alçada. Fortià Solà (4) la descriu d’aquesta manera: “té la disposició rectangular; el cobertor i la tapa superior és constituït per set peces o cares distintes, i es tanca per davant amb pany i clau. La de decoració de l’arqueta, que segueix totes les cares, llevat de la posterior, és sempre a base d’un mateix motiu o dibuix repicat que imita uns ramatges sortits d’un relligat o pitxer capriciós posat en forma invertida, i proveïts d’elementals foliacions de forma purament decorativa”. La part més especial són els quatre peus semiesfèrics “en cadascun dels quals hi ha en relleu un peu de colom”.
La tradició sosté que aquesta no és la primera arqueta, la que suposadament va dur el colom al bec, sinó que es tracta d’un donatiu fet per la senyora Dalmiata de Vallterra com agraïment per una curació obtinguda gràcies a sant Fortià; només se sap que aquesta dama va fer testament l’any 1433 (5).

Advocat per demanar la pluja i contenir les tempestes
Ben aviat, sant Fortià i les seves relíquies van ser objecte de devoció a Torelló. Eren especialment reclamades en casos de sequera i falta d’aigua. Joan Amades ho confirma: “és gran advocat per fer ploure” i especificava que “quan es desitjava pluja, portaven, en solemne processó, la caixeta que contenia el seu cos fins al riu Ter, i feien de manera que es mullés lleugerament, i després d’aquesta cerimònia no trigava a produir-se una gran plujada (6)”. En casos de manca rigorosa d’aigua era conduït en processó als santuaris de Rocaprevera –cal tenir en compte que fins al 1999 les relíquies es trobaven a l’església de SantFeliu de Torelló-, de la Gleva o de Borgonyà; en altres ocasions era visitat per la Mare de Déu del Bonsuccés (vegeu l’article sobre aquesta advocació mariana a un altre article d’aquest bloc) que es trobava al convent de la Mercè a Vic i en altres era el mateix Sant qui anava a la ciutat vigatana i, concretament, a la catedral. Fortià Solà dóna bon resum d’aquestes anades i vingudes (7). Fins i tot esmenta que el Sant, en una veritable polivalència que no el feia caure en contradiccions, era reclamat en casos de temporals que poguessin fer malbé la collita (8).

1 Solà i Moreta, Fortià. Història de Torelló, vol 2. Barcelona: Gráficas Marina, 1947-1948, p. 273
2 Íbid
3 Pous, Anna. “La Font del Raig: la llegenda de Sant Fortià” Dins: Torelló, setmanari independent de la Vall del Ges. Torelló : Torelló Associació Cultural, núm 1487, 16 de novembre de 2001
4 Solà, Fortià. Història de Torelló..., p. 291
5 Íbid, p. 290
6 Amades, Joan. Costumari català, el curs de l’any, volum 5. Barcelona : Salvat, 2001, pàg. 860
7 Solà, Fortià, Història de Torelló..., p. 296 – 303
8 Íbid. p. 303

2 comentaris:

francisco ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
francisco ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.