10 de nov. 2008

Mite i realitat de ‘l’estiuet de Sant Martí’

La tradició indica que al voltant de la data de l’11 de novembre de cada any –diada de sant Martí- esdevé un període de bon temps; o, almenys, es percep una major bonança climatològica respecte els dies precedents i, sobretot, dels que el segueixen. És l’anomenat estiuet de sant Martí. En aquest article, sense voler ni poder fer afirmacions categòriques, intentarem cercar allò de cert que hi pot haver en aquesta impressió meteorològica popular.
La definició de l’estiuet de sant Martí no difereix gaire segons la font que es consulti. La Gran Enciclopèdia Catalana diu que es tracta d’una “sèrie d’alguns dies de bon temps i relativa calor que se sol esdevenir després dels primers freds, al voltant de la festa de Sant Martí (1)”; el Diccionari català-valencià-balear d’A. M. Alcover i F. de B. Moll, pràcticament en dóna les mateixes paraules: “sèrie d’alguns dies de bon temps i relativa calor, que sol ocórrer després de les primeres fredorades, cap a la primera quinzena de novembre (2)”; i, finalment, Joan Soler i Amigó diu que es tracta de “breu temps estival, de cel clar i assolellat i temperatura suau, al bell mig de la tardor (3)”.
Sant Martí, a qui s’associa l’estiuet, va ser bisbe de la ciutat francesa Tours i es tracta del primer sant no màrtir venerat (4). Abans d’ocupar aquest càrrec havia estat soldat romà, nascut a Panònia (Hongria) a principi del segle IV.
Segons la llegenda, la humanitat deu aquest temps de bonança, entre les inclemències meteorològiques de la tardor, al gest que va fer sant Martí com a mostra de la seva caritat.
Joan Amades dóna dues versions del relat. La primera fa referència una suposada estada del Sant a una masia de Catalunya, prop de Barcelona, on es va hostatjar per a passar les primeres fredorades; després de sentir les queixes del pagès sobre la mortaldat de plançons i planter que produïa el fred primerenc i com agraïment a l’hospitalitat rebuda, i va endolcir el temps per ajudar a fer créixer i enfortir la plantació (5). La més estesa, però, és la que presenta sant Martí quan era militar i que parteix de la Llegenda Àuria. En aquesta obra de Iacopo da Varazze s’explica que “un dia d’hivern, quan Martí estava a Amiens, al costat de les portes de la ciutat Martí va veure un home gairebé nu de manant almoina. Va veure com cap dels que passaven per allà li feia cas i va deduir que Déu l’havia reservat per a ell, de manera que tingués l’oportunitat d’exercir la caritat; un cop va deduir aquesta idea, sense dubtar-ho ni un moment, immediatament, va desembeinar la seva l'espasa i va dividir la seva capa en dues meitats, una de les quals va lliurar al necessitat i amb l’altre es va tapar ell mateix. Aquella mateixa nit se li va aparèixer Crist amb la mitja capa que havia donat al pobre i va sentir com Nostre Senyor deia als àngels que l’envoltaven que aquella capa li havia donat Martí (6)”. D’aquest relat en va sorgir la llegenda, recollida pel mateix Amades i situada a Catalunya, que esmenta “un dia de fred rigorós, sant Martí passava a cavall per un bosc espès, situat en el terme de l’avui barri barceloní de Sant Martí, i trobà a un recó del camí un pobret que tremolava de fred i que cuidava morir-se. El sant, ferit de compassió, s’arrencà l’espasa, va partir pel mig la seva capa i va donar-ne la meitat al pobre perquè pogués abrigar-se i combatre el fred. Aquell pobre era el diable, que volia fer perdre al sant, i precisament se li va presentar per induir-lo a partir la capa per tal que així, mancat de la meitat d’abric, es morís de fred; però Nostre Senyor, que vetllava pel sant, al moment féu apaivagar i endolcir la temperatura, és a dir, la féu prou suportable per a poder anar sense abric, i així salvà el sant (7)”. El folklorista també indica que “una variant de la tradició diu que el pobre era Nostre Senyor, que, desitjós de mesurar el grau de caritat del sant, se li presentà en forma de pobre, per veure què faria”.

L’estiuet i les verificacions científiques
Sigui quina sigui la versió de la llegenda de sant Martí i la seva vinculació amb l’estiuet, totes fan referència a l’endolciment del clima, en plena tardor, durant un període de temps. La veu popular sol recordar aquest fet llegendari quan, durant la primera quinzena de novembre, fa certa bonança.
Prenent les definicions d’estiuet que donen les fonts enciclopèdiques es pot destacar que coincideixen a dir que es tracta d’un període “d’alguns dies de bon temps i relativa calor” i, en el cas de Joan Soler, qualifica aquest moment de l’any com “de cel clar i assolellat i temperatura suau”. És així com es pot prendre com a determinants el factor “bonança” i el factor “temperatura suau”. Per tant, si es pretengués detectar i mesurar científicament l’existència de l’estiuet de Sant Martí, es podrien considerar les dades de pressió atmosfèrica i de temperatura mitjana.
Amb aquest objectiu s’han pres les dades dels anys 2004, 2005, 2006 i 2007 enregistrades amb una estació Davis situada al casc antic de Vic (Osona), al terrat de la casa Masferrer –on l'Agrupació Astronòmica d'Osona hi té el local social (8). La gràfica de pressió mitjana del període que va del 20 d’octubre al 30 de novembre presenta notables variacions però, en els dies immediatament anteriors a la festivitat de Sant Martí, ofereix una certa estabilitat en els quatre anys estudiats només trencada pel 2004, anyada en la qual la pressió va baixar considerablement a partir del dia 8 de novembre, però que en les tres següents es va mantenir fins al mateix dia de Sant Martí amb xifres superiors a 1017 hPa. En meteorologia s’interpreta que la pressió atmosfèrica superior a 1013 hPa indica zona d’altes pressions o anticiclòniques; malgrat aquesta afirmació, cal tenir present que, segons l’època de l ‘any i la zona, una situació d’aquest tipus pot significar pot significar un temps ben diferent: a l’estiu, els anticiclons volen dir temps assolellat i sense pluja però a l’hivern, sobretot per les fondalades, valls i planes d’interior, són sinònim de boira a causa de la inversió tèrmica (9). Això vol dir que a la tardor, quan la pressió és alta i en territori de la depressió central catalana o la Plana de Vic, la boira pot ser persistent fins a migdia.
La gràfica de temperatures mitjanes, a diferència de l’anterior, no ofereix una tendència tan marcada en benefici de la idea de l’estiuet de Sant Martí malgrat que, després d’un descens pronunciat a finals d’octubre, el decreixement es frena suaument. Aquest fet va ser més remarcable l’any 2006 i, en part, el 2005 i el 2007, però no el 2004.

Sant Martí i Catalunya
La gran devoció de Catalunya per sant Martí i,sobretot, la gran quantitat de parròquies catalanes dedicades a aquest Sant, es deu a la importació que en van fer els francs durant els primers anys de la conquesta esdevinguda després de la invasió sarraïna del segle VIII. Aleshores, era el patró dels soldats i dels cavallers catalans, entre d’altres agrupacions gremials, abans de ser-ho sant Jordi (10); també ho era del bestiar de ferradura i al voltant de la seva festa se celebraven diverses fires on predominava la transacció de bestiar, com el cas de Manlleu. Podeu veure les manifestacions festives que se celebren avui dia al web de festes.org, l’espai on comença la festa.
Roger Costa i Jan Grau expliquen, en El gran llibre dels sants que sant Martí “va donar un cop de mà a les tropes catalanes que lluitaven contra els sarraïns a Riudellots de la Creu (Pla de l’Estany) així com esmenta que “el testament de Pere el Cerimoniós, el 1370, esmenta dues espases màgiques o de virtut, la de Vilardella i la de Sant Martí, la qual podria haver estat la del comte Tallaferro de Besalú, qui al segle XI la va rebre del sant en invocar-lo en plena brega contra els moros (11)”.
No és gens estrany, per tant, que la intensitat de la devoció catalana per sant Martí arribés a atribuir-li dos fenòmens meteorològics de relleu com el comentat ‘estiuet’ i el colorista arc que apareix amb els primers raigs de sol i les darreres gotes de la pluja. Del primer, aquest article, n’ha pretès cercar la relació entre la realitat i la imaginació popular; del segon, un altre dia se’n farà objecte de comentari.

Imatge: Es tracta de la representació de l’escena en la qual sant Martí parteix la capa per donar la meitat a un pobre. És una composició feta amb trencadís de mosaic de la casa del carrer de Sant Domènec, 9 de Manlleu. L’industrial Martí Vilaseca es va fer construir aquest casal i la façana que, amb l’obra artística de la fotografia, es va enllestir el1924; es va salvar de la destrucció decretada per les autoritats locals, al novembre de 1936, gràcies al fet que va ser tapada per una capa de pintura.

1 “estiuet” Dins: Gran Enciclopèdia Catalana; vol. 10, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989 p. 330
2 “Estiuet” Dins: Alcover, Antoni M. Diccionari català-valencià-balear; vol. 5, Palma de Mallorca: [s.n.], 1975-1979, p. 565
3 “Sant Martí. 2. Estiuet de Sant Martí”. Dins: Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 690
4 Íbid, p. 688
5 Amades, Joan. Costumari català, el curs de l’any, volum 5. Barcelona : Salvat, 2001, p. 683 - 684
6 da Varazze, Iacopo. La leyenda dorada, vol. 2. Madrid : Alianza, 2005, p. 719
7 Amades, Costumari... p. 684
8 Dades obtingudes de InfoMet. Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona [Consulta: 7 de novembre de 2008] Disponible a: http://infomet.am.ub.es/clima/vic/
9 Mazón i Bueso, Jordi; Costa, Marcel. 100 qüestions per entendre l'atmosfera. Barcelona: Cossetània, 2008, p. 61 i 62
10 Ribas, Rosa. Culte i iconografia de Sant Martí a Catalunya: una proposta didàctica. Barcelona: Claret, 2006, p. 30 i 44
11 Costa, Roger. El gran llibre dels sants. Badalona: Ara Llibres, 2007, p. 112 – 115

3 comentaris:

Galderich ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Joan Arimany Juventeny ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Zerosetze ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.