15 d’oct. 2008

Sant Galderic vs. sant Isidre

Si es busca un cas concret en què les reivindicacions de Catalunya ha tocat l’àmbit del santoral, sens dubte, aquest és el de la recuperació de la figura de l’occità sant Galderic com a patró dels pagesos catalans en detriment del madrileny sant Isidre.
La historicitat d’un i altre ha estat posada en dubte. L'hagiografia, més o menys llegendària, diu que sant Galderic es considera nascut a la zona de Carcassona, del Rosselló o Tolosa -hi ha diversitat d'opinions- entre l’any 830 i 900, aproximadament; de sant Isidre es dóna un origen madrileny i que va viure entre els anys 1070 i 1130.
La tradició dóna relats molt semblants de la vida d’un i altre Sant vinculat a la pagesia. De sant Galderic, en diu Joan Amades, que “mentre ell resava i feia oració i penitència, els bous, sols i sense govern de ningú, llauraven i feien el guaret ben pregon i dret (1)”. De manera semblant, diu Louis Réau, que “era peó de granja dels voltants de Madrid, i interrompia la seva feina amb freqüència per a resar quan, en ser sorprès pel seu patró, va ser reemplaçat a l’arada per un àngel que va acabar el solc mentre ell estava lliurat a l’oració (2)”.
Embolcallada en llegenda, la seva figura és vinculada amb el deslliurament de les terres rosselloneses dels invasors sarraïns. Però la devoció a sant Galderic, en especial en referència a la pagesia nordcatalana, primerament, i de la resta del Principat, posteriorment, va prendre volada arran de la possessió de relíquies seves al monestir de Sant Martí del Canigó. Manel Carrera i Joan Soler expliquen com ·el comte Guifré I anà, de nit, amb uns monjos del Canigó, a robar les relíquies del sant a Tolosa, on era enterrat: per més que van voler obrir la sepultura, fou endebades, fins que van pregar al sant (3)”.
La devoció a sant Isidre, en terres catalanes, és indubtable; la mateixa Gran Enciclopèdia Catalana en diu “és molt venerat a tota la Península Ibèrica és el sant patró de Madrid) i també a Catalunya, com ho demostra la toponímia (4)”. Joan Amades apunta que “a la primeria del segle XVI, la pagesia catalana va adoptar per patró dels fruits de la terra el sant madrileny, en substitució dels sants que fins aleshores havia venerat, alguns d’ells pagesos catalans (5)” i posa, entre d’altres, l’exemple de sant Galderic. Igualment indica que “l’any següent al de la seva canonització, és a dir, el 1623, les parròquies rurals barcelonines de Santa Maria del Mar i del Pi van obtenir unes relíquies del sant Madrileny i van celebrar unes solemnes festes, seguides de lluïdes processons, per la translació d’aquelles (6)”.
Las substitució de sant Galderic per sant Isidre, però, es considera un efecte de la imposició de la cultura castellana per damunt de la catalana exercida després de la guerra de Successió i, sobretot, per la implantació del Decret de Nova Planta a partir del primer quart del segle XVIII. Així es manifesta en documentació impresa pel Patronat de Sant Galderic, amb seu a Barcelona, que treballa per a la recuperació i relleu del sant occità. Podeu veure aquest document en l’enllaç: Sant Galderic ‘2008. Patró de la pagesia catalana. Fos per grat o per força, la denominació de la gran majoria d’organitzacions catalanes relacionades amb la pagesia han dut, en temps ben recents, la denominació de ‘Sant Isidre’.
Tot i que existeixen goigs antics (podeu veure un exemple d’aquests goigs més antics dedicats a sant Galderic al bloc Bibliogoigs. ha estat més recentment que s’ha volgut recuperar la figura del Sant en referència al patronatge amb la pagesia catalana. Per exemple, hi ha uns “Goigs i precs de Tavèrnoles a Sant Galdric gloriós, patró dels pagesos catalans” amb lletra i música de Pilar Cabot i Armand Quintana ( 7 ) de no gaire antiga producció que diuen:

“De Tavèrnoles estant,
ran de la plana de Vic,
us adrecem, Sant Galdric,
el nostre fervorós clam”

Uns altres goigs del Sant es poden veure i llegir a'edició electrònica Lo Carranquer , la revista dels Diables de Cervera "Carranquers", juntament a dades de la festa, tradició i reivindicació de la figura de sant Galderic.

Per altra banda, Carrera i Soler (8) diuen que “des del 1994, Rubí ha volgut recuperar el patronatge de sant Galderic com l’autèntic patró de la pagesia catalana, amb una fira d’art, agricultura i ramaderia organitzada pels pagesos i les entitats culturals constituïts en l’Associació Sant Galderic (...) Altres poblacions pageses també han volgut recuperar la festivitat de Sant Galderic (9)” i posen com exemple poblacions de la Terra Alta, el Priorat i la Ribera d’Ebre així com Gallecs de Mollet del Vallès i d’altres al Pla de l’Estany.

Respecte la importància que han adquirit aquests dos Sants per a l’onomàstica de le persones que viuen a Catalunya, cal considerar que el nom de Galderic ha tingut molt poca fortuna, Les dades de l’Institut Català d’Estadística (10), a 1 de gener de 2007, diuen que només hi ha 13 persones residents a Catalunya que porten aquest nom; respecte el grafia Galdric, cal comptar-ne 34. En canvi, d’homes amb el nom d’Isidre, amb grafia catalana, n’hi havia 1.495 persones. Si s’observa en quina dècada han nascut aquestes persones es troben dades ben reveladores com es pot observar en la següent gràfica.



És a dir, mentre el nom d’Isidre ha estat ben present en l’onomàstica catalana, el de Galdric, i menys el de Galderic, no han tingut gaire implantació. Segurament el motiu es troba en la inèrcia de tant de temps en el qual el Sant occità ha estat pràcticament oblidat del santoral.
Com a punt final, cal recordar que un dels gegants de Manlleu, el gegant de la parella jove –estrenada el 1961- porta per nom Galderic des de final de la dècada de 1980.

1 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any, vol. 5. Barcelona: Salvat, 2001, p. 484 i 485
2 Réau, Louis. Iconografia del arte cristiano vol. 7. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2001, p. 130
3 Carrera, M; Soler, J. “La tardor” Dins: Tradicionari, vol. 5, El calendari festiu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Generalitat de Catalunya, 2005, p. 101
4 “Isidre”. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana vol. 13, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989, p. 159
5 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any, vol. 3. Barcelona: Salvat, 2001, p. 607
6 Íbid, p. 608
7 Cabot, Pilar; Quintana, Armand. Goigs i precs de Tavèrnoles a Sant Galdric gloriós, patró dels pagesos catalans.
8 Carrera, M; Soler, J. “La tardor” Dins: Tradicionari, vol. 5, El calendari festiu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Generalitat de Catalunya, 2005, p. 101
9 Íbid

10 Cercar els nom “Galderic”, “Galdric” i “Isidre” a: Població; onomàstica [en línia] Institut d’Estadística de Catalunya. Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2007 [Consulta: 15 d’octubre de 2008] Disponible a: http://www.idescat.cat/

2 comentaris:

Carles Banús i Puigivila ha dit...

Un article molt interessant referent a aquesta "disputa" entre els dos patrons de la pagesia.

Vaig fer-hi una referència al meu bloc (molt menys extensa) per Sant Isidre:
http://carlesbanus.blogspot.com/2008/05/sant-isidre-tavrnoles.html

Una salutació,
Carles

manel ha dit...

amic, en tot això de sant galderic cal puntualitzar que no es pot parlar de la pagesia com un tot... al país valencià, per exemple, sant abdó i sant senen, els sants de la pedra, són els patrons de la pagesia d'horta i dels fruiters...

Per tant, sant galderic no és el patró de tota la pagesia catalana, sino només d'una part.

cal un anàlisi més rigorós de tot plegat...

manel carrera
festes.org